Farmacolita

La farmacolita (del grec pharmakon, droga, i lithos, pedra) és un mineral rar de calci de la classe dels arsenats. S'acostuma a trobar en raïms blancs de cristalls fibrosos i incrustacions que cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Farmacolita
Farmacolita sobre una escòria de Villanière, Aude, Languedoc-Roussillon, França (7,8 cm)
Fórmula química	CaH[AsO₄]·2H₂O
Epònim	arsenat
Localitat tipus	Sophia mine (en)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CJ.50
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CJ.50
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.15b
Dana	39.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5.959 Å, b = 15.313 Å, c = 6.357 Å; β = 114.67°; Z = 4
Color	blanc, groc, vermellós
Exfoliació	{010} bona
Fractura	desigual
Tenacitat	flexible
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Gravetat específica	2,53 a 2,725
Densitat	2,6
Índex de refracció	nα = 1.580 - 1.583 nβ = 1.589 - 1.590 nγ = 1.590 - 1.594
Birefringència	δ = 0.010 - 0.011
Angle 2V	77°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pmc
Referències	[1][2][3]

Va ser descrita per primera vegada l'any 1800 per a una aparició a la mina Sofia (Böckelsbach Valley of Wittichen, Schenkenzell, Baden-Württemberg, Alemanya). El nom prové del grec φάρμακον (fàrmakon), en al·lusió al seu contingut verinós d'arsènic.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la farmacolita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: stercorita, mundrabillaita, swaknoita, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rhabdofana-(Ce), rhabdofana-(La), rhabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments

Es forma per processos secundaris (oxidació) a partir de minerals d'arsènic primaris. És un arsenat hidroxilat i hidratat de calci. És l'anàleg amb arsènic de la brushita (Ca(PO₃OH)·2H₂O) i el guix (CaSO₄·2H₂O). Es deshidrata ràpidament a 60 °C de temperatura, transformant-se en el mineral haidingerita (Ca(AsO₃OH)·H₂O). S'associa amb picrofarmacolita, hornesita, haidingerita i rosslerita.

A Catalunya ha estat descrita a la pedrera i mina Berta entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i el Papiol (Vallès Occidental - Baix Llobregat, Barcelona); a la mina Solita, a Peramea (Pallars Sobirà, Lleida) i a la mina Atrevida a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).^[4]

Referències

1. «Pharmacolite». Mindat. [Consulta: 6 agost 2013].
2. «Pharmacolite». Projecte RRUFF. [Consulta: 6 agost 2013].
3. «Pharmacolite Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 6 agost 2013].
4. «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].