André Génovès (Meknès, 13 de febrer de 1941 - Le Chesnay, 1 de febrer de 2012) va ser un productor i director de cinema francès.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1941  Meknès (Protectorat francès del Marroc) |
| Mort | 1r febrer 2012 (70 anys) Le Chesnay (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema, productor |
   
| |
Després d'intentar iniciar una carrera com a actor, va abandonar el seu projecte per dedicar-se a la immobiliària. Va dur a terme aquesta activitat durant tres anys i va fundar la seva pròpia productora: després va produir la primera pel·lícula de Nadine Trintignant, Mon amour, mon amour (seleccionada per al 20è Festival Internacional de Cinema de Canes).
Des de 1967 fins a 1975, va produir moltes pel·lícules de Claude Chabrol. La seva primera col·laboració (La Route de Corinthe) va acabar amb un sever fracàs comercial.[2] Ambdós, però, van continuar treballant junts. Amb Génovès, Chabrol signa algunes de les seves pel·lícules més famoses, com ara Que la bête meure, Juste avant la nuit, Le Boucher i Les noces rouges.
André Génovès també és el productor de Mado de Claude Sautet i algunes pel·lícules de Michel Audiard (Elle cause plus... elle flingue, Bons baisers... à lundi). Va donar la seva primera oportunitat a la novel·lista Catherine Breillat, que va passar a dirigir amb Une vraie jeune fille, una adaptació de la seva novel·la. També va produir Barocco, una pel·lícula d'André Téchiné amb Isabelle Adjani i Gérard Depardieu, aleshores a l'inici del seu carrera.[3]
Al llarg dels anys, Génovès també ha produït una sèrie de pel·lícules "per a adults", com ara Émilienne de Guy Casaril o Néa de Nelly Kaplan. Génovès també ha dirigit dos llargmetratges: una comèdia obscena titulada Les Folies d'Élodie, en la qual també interpreta un paper, així com una pel·lícula biogràfica, Mesrine, dedicada al famós mafiós i generalment considerat un fracàs.
Va morir l'1 de febrer de 2012 a Thoiry (Yvelines), als 70 anys, a causa d'una hemorràgia cerebral.
Productor
- 1967 : Mon amour, mon amour de Nadine Trintignant
- 1967 : La Route de Corinthe de Claude Chabrol
- 1968 : Les Biches de Claude Chabrol
- 1968 : Flammes sur l'Adriatique d'Alexandre Astruc
- 1969 : La Femme infidèle de Claude Chabrol
- 1969 : La Femme écarlate de Jean Valère
- 1969 : Que la bête meure de Claude Chabrol
- 1970 : Le Boucher de Claude Chabrol
- 1970 : Rêves érotiques (Amour) de Gabriel Axel
- 1970 : Les Novices de Guy Casaril
- 1970 : La Rupture de Claude Chabrol
- 1971 : Juste avant la nuit de Claude Chabrol
- 1971 : La Décade prodigieuse de Claude Chabrol
- 1972 : Docteur Popaul de Claude Chabrol
- 1972 : Elle cause plus... elle flingue de Michel Audiard
- 1973 : Les noces rouges de Claude Chabrol
- 1973 : Le Guerriere dal seno nudo de Terence Young
- 1974 : Nada de Claude Chabrol
- 1974 : La Gueule ouverte de Maurice Pialat
- 1974 : OK patron de Claude Vital
- 1974 : Cinque donne per l'assassino de Stelvio Massi
- 1974 : La Race des seigneurs de Pierre Granier-Deferre
- 1974 : Le Cri du cœur de Claude Lallemand
- 1974 : Vive la France de Michel Audiard (documental)
- 1974 : Les murs ont des oreilles de Jean Girault
- 1974 : Bons baisers... à lundi de Michel Audiard
- 1975 : Femmes vicieuses de Georges Cachoux
- 1975 : Une partie de plaisir de Claude Chabrol
- 1975 : Les Innocents aux mains sales de Claude Chabrol
- 1975 : Émilienne de Guy Casaril
- 1976 : Une vraie jeune fille de Catherine Breillat
- 1976 : Néa de Nelly Kaplan
- 1976 : Mado de Claude Sautet
- 1976 : Barocco d'André Téchiné
- 1977 : Alibis de Pierre Rissient
- 1978 : Plein les poches pour pas un rond de Daniel Daert
- 1981 : Les Folies d'Élodie d'ell mateix
Director
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
