Remove ads
Nadine Trintignant, de nom Lucienne Marquand (Niça, 11 de novembre de 1934), és una directora de cinema francesa.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Lucienne Marquand  11 novembre 1934 (90 anys)Niça (França) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | França | ||
| Ocupació | directora de cinema, actriu de cinema, muntadora, escriptora, guionista, productora de cinema, realitzadora | ||
| Participà en | |||
| 1967 | 20è Festival Internacional de Cinema de Canes |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Alain Corneau (1998–2010), mort Jean-Louis Trintignant (1960–1976) | ||
| Parella | Alain Corneau | ||
| Fills | Marie Trintignant (  ) Jean-Louis TrintignantVincent Trintignant ( ) Jean-Louis Trintignant | ||
| Germans | Christian Marquand Serge Marquand | ||
| Premis | |||
| |||
    
| |||
Remove ads
Nascuda Lucienne Marquand, germana dels actors Sergé Marquand i Christian Marquand, es casa el 1961 amb Jean-Louis Trintignant, divorciat de Stéphane Audran. D'aquest matrimoni, neixen tres fills, Pauline, Marie (totes dues mortes, la segona morta pel seu company del moment Bertrand Cantat) i Vincent Trintignant. Divorciada, es casa amb el director de cinema Alain Corneau el 1997.[3]
El 1971, militant activa del feminisme, va tenir ella mateixa un avortament i sent totalment favorable a l'avortament, va signar la petició a favor, denominada per la revista Charlie Hebdo el Manifest de les 343; ha pertangut d'altra banda a l'Organització Comunista Internacional.[4][5] El 2012, dona suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l'elecció presidencial.[6]
Remove ads
Filmografia:[7]
Cinema
- 1967: Mon amour, mon amour, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Valérie Lagrange, Michel Piccoli
- 1969: El lladre de crims (Le Voleur de crimes)
- 1971: Ça n'arrive qu'aux autres, guionista, amb Catherine Deneuve, Marcello Mastroianni, Serge Marquand
- 1973: Defense de savoir, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Michel Bouquet, Charles Denner
- 1975: Le Voyage de noces, guionista, amb Jean-Louis Trintignant, Stefania Sandrelli
- 1980: Premier voyage, actriu, amb Richard Berry, Patrick Chesnais, Vincent Trintignant
- 1985: L'Été prochain, guionista, amb Philippe Noiret, Claudia Cardinale, Jean-Louis Trintignant
- 1988: La Maison de jade, guionista, amb Jacqueline Bisset, Vincent Pérez
- 1991: Contre l'oubli, direcció d'un curt de tres minuts (amb altres 29 directors) atenent a la crida d'Amnesty International.
- 1995: Lumière et Compagnie, amb Pernilla August, Romane Bohringer
- 1995: Fugueuses, guionista, amb Marie Trintignant, Irène Jacob, Nicole Garcia
Televisió
- 1976: Madame le juge, guionista
- 1986: Le Tiroir secret (1 episodi a les 6)
- 1986: Qui c'est ce garçon ? (1 episodi)
- 1990: Hôtel des caravaniers
- 1992: Une mère, coguionista
- 1992: Lucas
- 1993: Rêveuse Jeunesse
- 1995: L'Insoumise, coautor amb Vincent Trintignant
- 1997: L'île bleue, coadaptació i dialegs amb Vincent Trintignant
- 1999: Victoire, ou la douleur des femmes
- 2003: Colette, une femme libre
Remove ads
Posada en escena
- 2010: Ce soir j'ovule de Carlotta Clerici, Teatre des Mathurins
- Ton chapeau au vestiaire, (Fayard, 1997)
- Combien d'enfants (Stock, 2001)
- Le jeune home de la rue de França, novel·la (Fayard, 2002)
- Ma fille, Marie, Biografia de sa filla, Marie Trintignant, escrita després de la mort d'aquesta (Fayard, 2004)
- J'ai été jeune un jour Biografia (Fayard, 2006)
- Une étrange peine, recull de novel·les curtes (Fayard, 2007)
- Les silencieuses, novel·la (Fayard, 2009)
- La dormeuse, novel·la (Fayard, 2011)
- La voilette de ma mère, (Fayard, 2014)
- Nominacions
- 1967: Palma d'Or per Mon amour, mon amour
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads