Albert Mestres i Emilió (Barcelona , 11 de gener de 1960 ) és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d'escena i editor autodidacta.[1]
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum .
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Albert Mestres i Emilió Albert Mestres, el 2014 Naixement 11 gener 1960 (64 anys)Barcelona Camp de treball Literatura , poesia , forma dramàtica , traducció , direcció teatral i teatre Ocupació escriptor , poeta , dramaturg , editor , traductor , realitzador
Tanca
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny i de la ballarina contemporània Maria Teresa Emilió[3] (que va prendre el cognom del seu marit), Mestres va escriure el seu primer poema als tretze anys i la seva primera obra de teatre, als quinze.
Mestres es va matricular en Filosofia a la universitat l'any 1980 però només va acabar el primer any. Hi va tornar tres anys després, a la Universitat Autònoma de Barcelona , però ho va tornar a deixar. Als trenta-set anys es va matricular en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d'on es va llicenciar el 2008. A partir d'aquest any, va començar a exercir de professor a l'Institut del Teatre . Més tard, va fer un màster d'Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana a la Universitat Rovira i Virigli (URV) de Tarragona.[3]
Ha treballat com a traductor i corrector, sobretot de catàlegs d'art, des dels vint anys. Ha col·laborat amb els grups Zootrop, La Fura dels Baus i OOFF Companyia. Actualment continua sent professor a l'Institut del Teatre de Barcelona .[4] Des de l'any 2007 és coordinador del club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella .
Ha col·laborat en revistes d'assaig i regularment participa en simposis, col·loquis i congressos sobre literatura.[5] És, a més, fundador de la Companyia La Patacada.
Mestres és el fundador i editor de l'editorial RE&MA 12, que està especialitzada en literatura dramàtica. També va ser el coordinador i director de Veus Paral·leles, un festival de poesia que agermanava poetes catalans amb els d'altres llengües.[3]
A més, és traductor de diverses llengües: francès, anglès, italià i portuguès.[3]
Poesia
O res (Argentona: L'Aixernador , Argentona, 1991)
A sac (Barcelona: Empúries, 1999)
Tres ( Barcelona: Edicions 62 , 2001)
Llum (Tarragona: Arola Editors, 2007)
Comèdia (Barcelona: Edicions 62, 2008)
Nous (Barcelona: Edicions 62, 2013)
Poemes intestins ((Barcelona: Edicions 62, 2018)
De cara (Barcelona: Rema 12, 2021)
Elegies de Caldes (Barcelona: Edicions 62, 2023)
Novel·la
Ales de cera (Barcelona: Proa, 1996)
La ela de Milet (Barcelona: Proa, 1998)
Vides de tants (Barcelona: Proa, 2000)
El conte de la llacuna : mites i llegendes dels indis huave (Barcelona: Empúries, 2000)
La tercera persona (Barcelona: Angle Editorial, 2001)
La pau perpètua (Barcelona: Empúries, Barcelona, 2006)
Els colors dels dies (Barcelona: Angle Editorial, 2012)
L'instant (Valls: Cossetània Edicions, 2015)
La novel·la d'Albert Puig (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
Sentimental (Barcelona: Angle Editorial, 2022)
Teatre
Textos teatrals
La bufa (Barcelona: Proa, 1998)
Dramàtic i altres peces (Barcelona: Edicions 62, 2002)
1714. Homenatge a Sarajevo (Tarragona: Arola Editors, 2004)
Temps real (Barcelona: Proa, 2007) (traducció al francès: 2008; traducció a l'alemany: 2010)[6]
Odola (Barcelona: Re&Ma 12, 2007)
Dos de dos (Barcelona: Proa, 2008)
Un altre Wittgenstein o L'holocaust (Barcelona: Re&Ma 12, 2009)
La partida o Còctel de gambes (ed. Tres i quatre, València, 2010)
Orfeu i Eurídice (Barcelona: Re&Ma 12, 2012)
Els anells de Saturn (2013)
La petita bufa (1995)
1714. Món de guerres (direcció artística) (2004)
Orfeu i Eurídice (2011)
Obres dirigides[8]
Sata-Suite Bufa-na de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny . Mireia Chalamanch, Albert Mestres (adaptació i direcció escènica)[1] (2002)
Dramàtic (2002)
Do'm d'Enric Casasses (2003)
Vides de tants (2003)
Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua d'Albert Mestres (2004)
Contes estigis o El cabaret dels morts (2004)
A l'ombra de la fondalada, de John Millington Synge (2006)
Temps real (2007)
Dos de dos (2008)
Sabates de taló alt de Manuel Molins (2008)
L'hivern plora gebre damunt el gerani d'Agustí Bartra (2008)
Un altre Wittgenstein, si us plau, o L'holocaust (2009)
Zwdu (2009)
La disputa de l'ase , d'Anselm Turmeda (2009)
Orfeu i Eurídice (2011)
Nix tu, Simona d'Albert Pijuan (2011)
Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavallé (director d'escena) (2011)
Senyor Gripau Senyora Mort, de Josep-Sebastià Pons (2012)
Helena , de Iannis Ritsos (2013)
Suite bufa , de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny (2014)
Aquil·les o l'estupor (2015)
Farsa (autor i director) (2016)
Amor pur (autor i director) (2020) (obra pertanyent al díptic teatral Greta & Friday)[9]
La llet del paradís (1996) (cantafaula)
Comèdia (1998) (acció poètica)
Opsis (2001) (espectacle)
Salt al buit (2003) (espectacle)
Paradís (2013) (acció poètica)
Aquil·les o l'estupor (2015) (ballet dramàtic)
Assaig
Història i tragèdia : a propòsit dels catalans jueus (Catarroja: Afers, 2007)
Breu tractat sobre la mort i la bellesa (ed. Angle, Barcelona, 2013)
Altres
El moble a Catalunya: L'espai domèstic del gòtic al Modernisme, de Mónica Piera i Albert Mestres ( Barcelona: Angle, 1 999)[1]
Traduccions
Contes cruels , de Villiers de l'Isle-Adam (Barcelona: Edicions B, 1990)
Justine o les dissorts de la virtut , de Marquès de Sade (Barcelona: La Magrana, 1994)
Rere el vi i les roses: els epigrames llicenciosos , de Marc Valeri Marcial ((Barcelona: La Magrana, 1996)
Les dues tietes , de Tommaso Landolfi (Barcelona: Edicions Proa, 1998)
Errata, de George Steiner (Barcelona: Proa, 1999)
Inés de Las Sierras, de Charles Nodier (Barcelona: Proa, 1999)
City , d'Alessandro Barico (Barcelona: La Magrana, 2000)
L'hora del diable i altres ficcions , de Fernando Pessoa (Barcelona: Proa, 2000)
Gramàtiques de la creació , de George Steiner (Barcelona: Proa, 2002)
Sobre el bosc lacti , de Dic Edwards (Tarragona: Arola, 2003)
L'assassinat entès com una de les belles arts , de Thomas De Quincey (València: Publicacions Universitat de València, 2008)
Berenice , de Jean Racine (Martorell: Adesiara, 2008)
Llàstima que sigui una puta , de John Ford (Martorell: Adesiara, 2010)
Barcelona! , de Gregoire Polet (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
Perquè cantin les salamandres , d'Aurélia Lassaque (Barcelona: Labreu, 2017)