poeta i traductor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951)[1] és un poeta i traductorcatalà. També destaca en altres gèneres com l'assaig, l'assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb algun pseudònim. El 2020 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes[2][3]
Fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros, germà de la traductora Anna Casassas i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas, net del pedagog Enric Casassas i Cantó, es va criar principalment entre Barcelona i l'Escala, d'on prové la mare.
Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint reconeixement dins el panorama poètic català. A la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, se'n fa aquesta valoració: "és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades."
La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.
El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins al 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, que rep el premi Crítica Serra d'Or. El 1993, l'obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana. És aleshores quan comença a assolir més fama.
Cal tenir en compte, també, obres escrites en prosa, que són reculls de col·laboracions en diaris o altres publicacions, encara que també s'hi incorporen textos inèdits. És el cas de "El poble del costat". La força dels textos, tant pel que s'hi diu com per com es diu, colpeix el lector.
Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat són les revistes artesanals[4]Foragitats. Art i poesia (del col·lectiu foragitats per dintre) i[5]Pèl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d'altres.
La cosa aquella, edició manuscrita facsímil bilingüe (castellà-català) amb dibuixos de l'autor, traducció de Marta Noguer Ferrer i Carlos Guzmán Moncada (Guadalajara, Jalisco, Mèxic: Arlequín, 2004)
Nosaltres i els agermanats, llibre d'artista, amb poesia d'Enric Casasses, fotos i obres de Perejaume i música de Pascal Comelade (Barcelona: Tinta Invisible, 2009, edició limitada)
Històries d'animals, tretze, il·lustracions de Stella Hagemann. Col·lecció Cuca de Suro, poesia per a infants de 0 a 100 anys (Palma: Documenta Balear, 2010)
Assagets (Barcelona: Associació Joan Ponç, 2020) - tres assajos en vers, dedicats a Paganini, Gaudí, i Josep Blanch i Reynalt. Amb dibuixos i fotos de l'autor, i altres imatges.
Soliloquis de nyigui-nyogui (Barcelona: Edicions 62, 2021) - recull de tots els poemes narratius i discursius publicats fins la data, amb els textos fixats de nou i amb fragments recuperats, més dos poemes inèdits.[12][13][14]
Antologat com a poeta a
Treći Trg. Časopis za Književnost. Katalanska Književnost - núm. especial de la revista sèrbia, antologia de literatura catalana en serbi, amb CD de la poesia recitada i acompanyada de música (Belgrad: Treći Trg, No. 13-14 en col·laboració amb Institut Ramon Llull i Tarragona 2016, 2009), venut a Catalunya amb la revista literària Pèl capell, exili interior, No. 12, "Literatura sèrbia", 2009
Каталонська поезія: Естер Шарґай, Енрік Казасес, Бланка Ллюм Відал, Карлес Ак Мор / Poesia catalana: Ester Xargay, Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Carles Hac Mor, antologia bilingüe ucraïnès-català publicada en ocasió de la gira poètica d'aquests escriptors per Ucraïna el 2009. Traduccions d'Andríi Antonovskyi i Catalina Girona. (Lviv: Halyna Pytuliak, Ternópill: Krok Edicions i Institut Ramon Llull, 2010
13 articles epicurians: La foneria i el paperer edició artesanal limitada (Barcelona: Roure, 2008)
Diari d'Escània i Univers endins, Empúries Narrativa 431 (Bcn: Editorial Empúries, 2013) - és una meitat narrativa, i una altra un poema llarg, tots dos escrits l'estiu del 1980 a Escània, al sud de Suècia.[15][16]
Assagets (2020) - tres assajos en vers - vegeu a dalt sota poesia.
L'amor de les tres mil taronges: història d'una reina que tenia la grip (L'Hospitalet de Llobregat: Enric Casasses, 1983)
Històries d'animals, tretze (2010) - poesia infantil - vegeu més amunt sota poesia.
Salomó - poesia infantil - vegeu més amunt sota poesia.
Dramatúrgia
Do'm, drama en tres actes. Amb il·lustracions de l'autor i de la Stella Hagemann. (Barcelona: RE&MA, 2003, Girona: Accent, 2008). L'obra es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 2003.
Monòleg del perdó (samizdat 2004) - obra escrita expressament per a la Laia de Mendoza, estrenat a Girona el 2004 i representat a l'Espai Brossa de Barcelona el 2005.
Traduccions
El presoner de Zenda, de Anthony Hope Hawkins. Col·lecció «El Grill» (València: Tres i Quatre, 1992)
Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina, catàleg de l'exposició, algunes parts traduïdes per l'ECF (Barcelona: KRTU, ACTAR, GenCat, 2003)
PROPOSTA 2003. festival internacional de poesies + polipoesies, catàleg del festival, traduccions de l'ECF i d'altres (Barcelona: Projectes Poètics Sense Títol - propost.org: 2003)
Enric de Kleist. Sobre el teatre de marionetes (Über das Marionettentheater), un relat que va aparèixer del 12 al 15 de desembre del 1810 al diari Berliner Abendblätter. Traduït per MSdM (Mireia Soler), ECF (Enric Casasses Figueres) i StH (Stella Hagemann). Dibuixat per Stella Hagemann. (Roure, 2010). Edició limitada. És un amè relat en forma d'una conversa entre 2 desconeguts, un d'ells marionetista, sobre el ballar de les marionetes i qüestions tan transcendentals com el seu deslliurament de les forces de la gravetat i la seva superioritat al moviment humà.
El gobelet dels daus (Le cornet à dés, 1917), poesia de Max Jacob (Palma: Lleonard Muntaner, 2010, Premi Serra d'Or de traducció)[18]
Jacint Verdaguer: Perles. L'Amic i l'Amat. Càntics de Ramon Llull posats en vers, edició a cura d'Agnès Prats i Enric Casasses (Barcelona: Edicions 62, 2007)
El pa de navegar, poemes, CD (i llibret) amb música de Manel Pagès, llibreta amb dibuixos de la Stella Hagemann (Zanfonia / Grup 62, 1999)
La tonalitat de l'infinit, CD (i llibret) amb música de Feliu Gasull i lletra d'Enric Casasses, cantada per una coral de nens (Barcelona: Star Music, 2001)
Canaris fosforescents / <MR.X>_ _ _</MR.X>, una mini òpera multimèdia. CD 1: l'Enric Casasses recita els seus Canaris fosforescents (v. el llibre); CD 2 (i llibret) de les obres interpretades / representades al Festival d'Òpera de Butxaca el 2002 al CCCB de Barcelona - text dels Canaris fosforescents. Música, idea i direcció: Jakob Draminsky Højmark (Copenhaguen, 1959); contratenor i actor: Xavier Sabata Corominas; violoncel: Michael Babinchak; text: Enric Casasses; vídeo escenografia i imatges: Jeanette Schou; i teclat, control de l'ordinador i manipulació en viu del sò (max/msp): Jakob Draminsky Højmark. Masteritzat per Marc Sardà; imatges del llibret extretes del vídeo documental realitzat per Josep M. Jordana; disseny i il·lustracions de Xavi Casadesús (Barcelona: G3G Records / eTEA i Enric Casasses, i Dinamarca: Multisounds, 2003)[19]
Fem fems. Sebastià Roure, CD de poemes del poeta i pintor Sebastià Roure musicats (Roure Records 2009), un ‘disc d'amistat' que recull ‘poemes que el roure volia gravar musicats i que han estat obligadament fets sense la seva presència'. Hi participen Julius Name, Marc Valls, Àlex Miró, Agnès Prats, Stella Hagemann i Enric Casasses. Presentat a "La Papa", Poble Sec, Barcelona. Precedit per un cabaret del mateix tema al "Bar Elèctric" de Gràcia, Barcelona, el 2007, amb la participació dels a dalt esmentats més Elisenda Serrano. Vegeu el cartell a la web sense nomArxivat 2008-12-10 a Wayback Machine..
N'ix, amb Pascal Comelade i diversos músics, CD i DVD (i llibret) amb el concert de Sabadell, un documental i "diverses miniatures" per la televisió francesa (Barcelona: Discmedi Blau, 2011). Hi participen els músics: Ivan Telefunkez, Oriol Luna, Roger Fortea, Pep Pascual, Roger Aixut, Ivan Martínez, Roger Aforte, Laia Torrents, Olivier Marqués, Banda "Els Companys", de Ceret (el Vallespir), Gerard Meloux, Eddie Sonar i la Bel Canto Orquestra.
Tira-li l'alè, amb música del grup de rock instrumental Triulet,[20] CD (Barcelona: Discmedi Blau, 2012). Hi participen els músics Miquel Ferrés, Gerard Rosich i Nicolas Bernard.
Casassades d'en Porter. Boris i l'altra banda. Poemes d'Enric Casasses musicats per Boris Porter, amb la participació d'instrumentistes com Eduard Altaba, Diego Burlán, Ivan Lagarto, Sergi Porter i Boris Porter.[21]
Sense pistola. Sobre poemes de Bes Nagana, d'Enric Casasses. Amb Arturo Gaya, Laia Oliveras, Kike Pellicer i Paco Prieto. Melodies: Arturo Gaya. Arranjaments: Kike Pellicer i Paco Prieto. Discmedi 2015.[22]
Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode)
PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003) (Barcelona: Propost.org i Habitual Video Team (eds.), 2004).
PROPOSTA 2000-2004. Festival Internacional de Poesies + Polipoesies [3 DVD] (Barcelona: Propost.org i Habitual Video Team (eds.) 2006).
Cravan vs. Cravan, d'Isaki Lacuesta, música de Víctor Nubla amb una cançó de Pascal Comelade (2002). Apareix com a personatge (fent d'ell mateix / de mag), juntament amb en Carles Hac Mor, l'Ester Xargay, en Frank Nicotra, l'Eduardo Arroyo, la Maria Lluïsa Borràs, en Marcel Fleiss, la Marian Varela, l'Adelaida Frias Borràs, en Merlin Hollanden, en Bernard Heidsieck, en Juli Lorente, Le Cirque Perilleus, Le Diablo Mariachi, en Pierre Pilatte, l'Humberto Rivas i d'altres.
.jpg)
