Creix des d'Egipte a Moçambic, i també es troba a l'arxipèlag de Zanzíbar, Índia i Aràbia, creixent preferentment a terrenys secs, arenosos i deserts als que predomina el clima sec.[1]
Vista de l'arbreFruits
Molt apreciat per l'exsudació gomosa de les seves branques, que es produeix a la part interna de l'escorça, obtenint-se la goma aràbiga. És un petit arbre amb una copa densa i esfèrica, que arriba a mesurar uns 5-8 metres d'alçada. Les fulles són bipinnades, amb 3-6 parells de pínnules i amb folíols agrupats aparellats de 8 a 10 en cadascuna. Les espines punxants apareixen de quatre en quatre. Les flors són molt nombroses i de color groc or, pedunculades en caps globulars d'1,5 cm.
Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[4] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[5]
nilotica: epítet geogràfic que fa referència a la seva localització al Nil.
Subespècies
Acacia nilótica subsp. adstringens (Schum. i Thonn.) Brenan[6]
«Acacia nilotica» a EOL. Data consulta: 07 de gener de 2014.
Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
Lawesson, J. E., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
Liogier, H. A. 1988. Spermatophyta: Leguminosae to Anacardiaceae. Descr. Fl. Puerto Rico & Adj. Isl. 2: 1–481.
Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. E. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.
Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
Wiggins, I. L. & D. M. Porter. 1971. Fl. Galápagos Isl. 1–998. Stanford University Press, Stanford.
.svg){kind=icon}
