De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle i.
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Dioscòrides Pedaci |
| Llengua | llatí |
| Publicació | antiga Roma, 50 dC |
| Dades i xifres | |
| Tema | fitoteràpia |
| Gènere | tractat |
Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines». Descriu unes sis-cents plantes medicinals, incloent la mandràgora, uns noranta minerals i al voltant de trenta substàncies d'origen animal. A diferència d'altres obres clàssiques, l'original en grec va tenir una gran difusió a l'època medieval en grec així com les traduccions cap al llatí i l'àrab. Dioscòrides va adquirir el seu coneixement en acompanyar l'exèrcit romà tot arreu l'imperi.[1]
El còdex més antic que es conserva és del segle vi i va ser copiat per a Anícia Juliana, filla de l'emperador romà Anici Olibri. Aquest manuscrit consta de 491 folis i gairebé 400 il·lustracions. Es coneix com a Codex Vindobonensis com el «Dioscòrides de Viena». Va ser adquirit el 1569 per l'emperador Maximilia II (1527-1576) per a la bibilioteca imperial de Viena, antecessora de la Biblioteca Nacional de Viena.[2]
Va ser traduïda a l'àrab al segle ix per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova[3] i en llatí el 1478. Andres de Laguna va traduir-la al castellà el 1555.[4] La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de Venècia Aldo Manuzio el 1499.[5][6]
Pius Font i Quer publicà un conegut llibre de botànica Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (Plantes medicinals. Dioscòrides renovat) publicat el 1962 encara obligatòriament en castellà. Es basa parcialment en la traducció feta per Andres de Laguna i l'obra va ser il·lustrada per Suzanne David.[7]
Edicions
- Edició facsímil en línia de la traducció en castellà del 1555: Pedacio Dioscórides Anazarbeo. Andres de Laguna. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos. Anvers: Juan Latio, 1555, p. 647 [Consulta: 14 gener 2022]. «traduzido de lengua Griega, en la vulgar Castellana @ illustrado con clar y substantiales Annotationes, y con las figuras de innumeras platas exquisitas y raras»
- Dioscórides; Pseudo Dioscórides. Plantas y remedios medicinales: Obra completa (en castellà). Madrid: Editorial Gredos, 1998. ISBN 978-84-249-1957-3.
- Libros I-III. vol. 1. ISBN 978-84-249-1958-0.
- Libros IV-V. vol. 2. ISBN ISBN 978-84-249-1959-7.
Bibliografia
- Grout, J. «De Materia Medica». A: Encyclopaedia Romana (en anglès). Chicago: University of Chicago, 2007 [Consulta: 7 juny 2015].
- Font i Quer, Pius. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Con la descripción de 678 especies, acompañada de 752 figuras originales, 58 mapas y 33 láminas fuera de texto, 20 de ellas en color (en castellà). Barcelona: Labor, 1962, p. 1033.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
