De materia medica

De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle i.

De materia medica

Tipus	obra escrita
Autor	Dioscòrides Pedaci
Llengua	llatí
Publicació	antiga Roma, 50 dC
Tema	fitoteràpia
Gènere	tractat

Codex Vindobonensis o Dioscòrides de Viena.

Còpia en àrab de De materia medica, segle xiii, on es descriu i dibuixa la vinya Vitis.

Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines». Descriu unes sis-cents plantes medicinals, incloent la mandràgora, uns noranta minerals i al voltant de trenta substàncies d'origen animal. A diferència d'altres obres clàssiques, l'original en grec va tenir una gran difusió a l'època medieval en grec així com les traduccions cap al llatí i l'àrab. Dioscòrides va adquirir el seu coneixement en acompanyar l'exèrcit romà tot arreu l'imperi.^[1]

El còdex més antic que es conserva és del segle vi i va ser copiat per a Anícia Juliana, filla de l'emperador romà Anici Olibri. Aquest manuscrit consta de 491 folis i gairebé 400 il·lustracions. Es coneix com a Codex Vindobonensis com el «Dioscòrides de Viena». Va ser adquirit el 1569 per l'emperador Maximilia II (1527-1576) per a la bibilioteca imperial de Viena, antecessora de la Biblioteca Nacional de Viena.^[2]

Va ser traduïda a l'àrab al segle ix per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova^[3] i en llatí el 1478. Andres de Laguna va traduir-la al castellà el 1555.^[4] La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de Venècia Aldo Manuzio el 1499.^[5][6]

Pius Font i Quer publicà un conegut llibre de botànica Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (Plantes medicinals. Dioscòrides renovat) publicat el 1962 encara obligatòriament en castellà. Es basa parcialment en la traducció feta per Andres de Laguna i l'obra va ser il·lustrada per Suzanne David.^[7]

Edicions

• Edició facsímil en línia de la traducció en castellà del 1555: Pedacio Dioscórides Anazarbeo. Andres de Laguna. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos. Anvers: Juan Latio, 1555, p. 647 [Consulta: 14 gener 2022]. «traduzido de lengua Griega, en la vulgar Castellana @ illustrado con clar y substantiales Annotationes, y con las figuras de innumeras platas exquisitas y raras»
• Dioscórides; Pseudo Dioscórides. Plantas y remedios medicinales: Obra completa (en castellà). Madrid: Editorial Gredos, 1998. ISBN 978-84-249-1957-3.
  • Libros I-III. vol. 1. ISBN 978-84-249-1958-0.
  • Libros IV-V. vol. 2. ISBN ISBN 978-84-249-1959-7.

Bibliografia

• Grout, J. «De Materia Medica». A: Encyclopaedia Romana (en anglès). Chicago: University of Chicago, 2007 [Consulta: 7 juny 2015].
• Font i Quer, Pius. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Con la descripción de 678 especies, acompañada de 752 figuras originales, 58 mapas y 33 láminas fuera de texto, 20 de ellas en color (en castellà). Barcelona: Labor, 1962, p. 1033.

Referències

1. «De materia medica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Grout, 2007.
3. «De materia medica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. Pedanius Dioscorides. Acerca de la materia medicinal, y de los venenos mortiferos, Pedacio Dioscorides Anazarbeo, traduzido de lengua griega, en la vulgar castellana, & illustrado con claras y substantiales annotationes, y con las figuras de innumeras plantas exquisitas y raras, por el doctor Andres de Laguna ... Añadiose vna tabla para hallar remedio de toto genero de enfermedades, y otras cosas curiosas, nunca antes ympressa. ... por Mathias Gast, 1570.
5. Miguel Alonso, Aurora. «Las ediciones de l'obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas». A: Andrés Laguna. Dioscórides Anazarbeo. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, edición de 1566 (en castellà). Madrid: Fundación de Ciencias de la Salud, 1550 (1999).
6. Las ediciones de la obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas. Aurora Miguel Alonso
7. «La tradició de les plantes medicinals a Catalunya, aquest divendres, a "El documental"». TV3, 22-12-2008. [Consulta: 7 juny 2015].

Enllaços externs

• Dioscórides Interactivo Presentació dinàmica del text de Dioscòrides