7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.

<<	Agost 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1865: Barcelona: Estrena de Liceistes y «Cruzados», de Frederic Soler, al Teatro de Variedades.^[1]
• 1936: L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
• 1954, França: Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat republicana a l'exili, succeint a Josep Irla.
• 1979: 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).^[2]

Resta del món

• 626 - fi del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor.^[3]
• 1420 - Florència (Itàlia): comença la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore, projectada per Filippo Brunelleschi.
• 1720 - Granhamn (Illes Åland, Finlàndia): Final de la Batalla de Grengam en el transcurs de la Gran Guerra del Nord.
• 1743 - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia.
• 1780, Oceà Atlàntic, Portugal: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola.
• 1814 - Roma: Pius VII rehabilita la Companyia de Jesús, suprimida en 1773.
• 1815: Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
• 1819: després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
• 1914: dues terceres parts de l'exèrcit de l'estat de Montenegro passa sota el control de Sèrbia, en guerra amb Àustria en el marc de la Primera Guerra Mundial.^[4]
• 1932: el grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
• 1960: Costa d'Ivori s'independitza de França.
• 1996: el grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
• 1996: una riuada travessa el càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.^[5]
• 1998, Dar es Salaam (Tanzània) i Nairobi (Kenya): Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània, atribuït a membres del Gihad Islàmic, causen més de dos centenars de morts per dues explosions de camió bomba gairebé simultànies a dues ambaixades estatunidenques. L'atac situa a Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització Al-Qaida sota una activa busca per l'FBI.

Naixements

Països Catalans

• 1913 - Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003).^[6]
• 1914 - Salàs de Pallars, Pallars Jussà: Concepció G. Maluquer, escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la (m. 2004).^[7]
• 1921 - Santa Coloma de Farners, la Selva: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944.
• 1948 - Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.^[8]
• 1960 - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.^[9]

Resta del món

• 1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
• 1867, Birkal (Alemanya): Emil Nolde, pintor expressionista alemany (m. 1956).
• 1868, Londres (Anglaterra): Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica (m. 1946).^[10]
• 1871, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951).
• 1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.^[11]
• 1890, Concord, EUA: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (m. 1964).^[12]
• 1894, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973).^[13]
• 1895, Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (m. 1986).^[14]
• 1933, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009. (m. 2012)^[15]
• 1942, Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, Brasil: Caetano Veloso, cantautor brasiler i impulsor del tropicalisme.^[16]
• 1946, Roanoke, Virgínia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006.^[17]
• 1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
• 1956, San Joséː Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic.^[18]
• 1960, Nova York, Estats Units: David William Duchovny és un actor estatunidenc i és conegut pel seu paper de Fox Mulder a la sèrie de televisió "The X-Files".
• 1961, Santa Marta, Colòmbia, Carlos Vives és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins.
• 1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
• 1971, Segòvia: Eva Hache, actriu, presentadora, comediant i locutora espanyola.^[19]
• 1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.^[20]
• 1977,
  • Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
  • Candás, Astúries, Espanya: Paula Echevarría és una actriu i model espanyola.
• 1996, Utrera, Espanya: Daniel "Dani" Ceballos Fernández és un futbolista professional andalús que juga com a migcampista pel Reial Madrid.

Necrològiques

Països Catalans

• 1822 - València: Antoni Montesinos i Millo, compositor valencià (n. 1754).^[21]
• 1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.^[22]
• 1941 - El Caire, Egipte: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí.
• 1948 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons (Apa i Joan Sacs, pseudònims), dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català.
• 1963 - Castellnou de Bages: Ramon Vila Capdevila (Caracremada, pseudònim), maqui i opositor al règim franquista.
• 2002 - Sitges, Garraf: Lina Richarte i Corretgé, soprano catalana (n. 1921).^[23]
• 2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
• 2014 - Amsterdamː Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (n. 1931).^[24]
• 2016 - València: Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana (n. 1936).^[25]
• 2017 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.

Resta del món

• 1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
• 1937 - Le Cannet, Henri Lebasque, pintor post-impressionista francès.
• 1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913.^[26]
• 1951 - Santiago de Xile Winétt de Rokha, poeta xilena (n. 1894).^[27]
• 1974 -
  • Manhattanː Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909).^[28]
  • Tel-Avivː Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.^[29]
• 1995 - Londres, Anglaterraː Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (n. 1929).^[30]
• 2000, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.^[31]
• 2019 - Newport Beach, Califòrnia (EUA): Kary Banks Mullis, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1944).^[32]

Festes i commemoracions

• Dia Nacional a Costa d'Ivori.
• Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
  • Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
• Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
• Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.

Església Copta

• 1 Mesori: Santa Anna, mare de la Mare de Déu; Abali (Apol·ló), fill de Just, màrtir; Ciril V d'Alexandria, patriarca (1927).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 20 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 25 de juliol del calendari julià.

• Sants: Anna (mare de Maria); Blandina de Lió i companys Màrtirs de Lió: Sanci, Matur, Àtal, Vívlia, Veci, Epàgat, Pòntic i Alexandre (177); Olímpia de Constantinoble, Eupràxia i Júlia de Tabenna (413); Macari de Xeltovod, abat (1444); Cristòfor de Solvitxegodsk (1572); Gran Duc Miquel de Rússia, Nikolai Johnson i Piotr Remez, neomàrtirs (1918); Gregorios Kallidis, metropolità de Tessalònica (1925); Aleksandr, prevere màrtir (1927); Fiodor Tonkovid, prevere màrtir (1942); Vukosav Milanovic, Rodoljub Samardzic, preveres màrtirs (1941 i 1945); Iraida la Benefactora (1967); 165 Pares dels Cinc Concilis Ecumènics.

Esglésies luteranes

• Afra d'Augsburg, màrtir (304).

Esglésies anglicanes

• John Mason Neale, prevere i autor d'himnes (1866).

Referències

1. «Liceistes i "cruzados"». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 7 juny 2020].
2. «Veintidós muertos en un incendio forestal» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1979. [Consulta: 5 agost 2016].
3. Hurbanič, 2019, p. 1.
4. «Montenegro» (en anglès). International Encyclopedia of the First War World. [Consulta: 6 agost 2019].
5. «Una tromba de barro y agua causa veintidós muertos y varios desaparecidos en Huesca» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1996. [Consulta: 5 agost 2016].
6. «Aurora Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
7. «Concepció G. Maluquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
8. Moreno, Ramon. Pau Riba en 20 cançons. Figueres: Edicions Cal·lígraf, 2018, pàg. 23 [Consulta: 7 juny 2020]. Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine.
9. «XII Legislatura (2016-2019). Pastor Muñoz, Rosana». Congrés dels Diputats. [Consulta: juny 2020].
10. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
11. «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
12. «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
13. Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
14. «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
15. «Elinor Ostrom. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
16. «Caetano Veloso». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
17. «The Nobel Prize in Physics 2006» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
18. Cerrillo, Antonio. «Christiana Figueres, la encargada de salvar al mundo del cambio climático» (en castellà). La Vanguardia, 14-12-2015. [Consulta: 23 juny 2021].
19. «Encuentros. Eva Hache (25.)». El mundo., 03-03-2016.
20. «Charlize Theron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
21. Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003. Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178., donen com a data de naixement l'any 1748.
22. «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
23. «Lina Richarte i Corretgé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
24. Kuiken, Kees. «Engel, Stientje (1931-2014)» (en dutch). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens ING, 17-09-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
25. «S'apaga als 77 anys la veu de la rumbera Dolores Vargas, «La Terremoto»». Diari de Girona, 09-08-2016.
26. Robinson, W. Andrew. «Rabindranath Tagore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2020].
27. «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
28. «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine. [Consulta: 17 maig 2014].
29. «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
30. «Brigid Brophy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
31. Ruiz Fernández, José. «Biografía: Josefina LÓPEZ LÓPEZ-GAY». www.gador.es. INSTITUTO DE ESTUDIOS ALMERIENSES. [Consulta: 24 abril 2022].
32. «The Nobel Prize in Chemistry 1993» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
33. Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
34. Santi, beati e testimoni.

Bibliografia

• Hurbanič, M. The Avar Siege of Constantinople in 626: History and Legend (en anglès). Palgrave Macmillan, 2019. DOI 10.1007/978-3-030-16684-7. ISBN 978-3-030-16684-7.