From Wikipedia, the free encyclopedia
Granville Bantock (Londres, 7 d'agost de 1868 – 16 d'octubre de 1946) fou un compositor i director d’orquestra anglès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 agost 1868 Londres |
Mort | 16 octubre 1946 (78 anys) Londres |
Sepultura | Crematori de Golders Green |
Formació | Universitat de Birmingham Royal Academy of Music |
Activitat | |
Ocupació | compositor, coreògraf, director d'orquestra |
Ocupador | Universitat de Birmingham |
Gènere | Òpera i simfonia |
Alumnes | Dorothy Howell |
Premis | |
Després d'un període al Trinity College of Music, el 1889 va entrar a la Royal Academy on va estudiar amb Frederick Corder, exalumne de Ferdinand Hiller a Colònia,[1] i ja en el primer any aconseguí el premi Mcfarren. Sent encara alumne de l'Acadèmia edità la seva famosa obertura The fireworshippers (1892); la sèrie de ballables egipcis del drama en cinc actes Ramsés II; la cantata Wülstan (1892) i l'òpera en un acte Caedmar (1892).
De 1893 a 1896, va dirigir la revista musical The New Quarterly Musical Review i ensems desenvolupà el càrrec de director d'orquestra en el teatre Provincial. El 1897, director de la banda municipal a New Brighton. De 1908 a 1933 va ser professor de música a la Universitat de Birmingham, on tingué alumnes com Eric Fogg.[2] Bantock fou una de les més eminents personalitats del món musical.
Va compondre una gran quantitat d'obres: òperes, simfonies, oratoris (Omar Kháyyám, la seva obra més coneguda), poemes simfònics, ballets, música de cambra, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc.
Entre les seves composicions, destaquen:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.