El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1058, Escòciaː Malcolm III és coronat rei d'Escòcia.[1]
- 1181, Riu Nagara, Província d'Owari, Japóː Batalla de Sunomatagawa, part de les Guerres Genpei.[2]
- 1185, Dan-no-ura, estret de Shimonoseki, Japóː Batalla naval de Dan-no-ura, que marca la fi de les Guerres Genpei.[3]
- 1719, Londres, Regne Unit: es publica la novel·la Robinson Crusoe de Daniel Defoe.[4]
- 1792, Plaça de Grève, París, França: Primera execució amb guillotina.[5]
- 1926, Milà: Estrena de l'òpera Turandot, de Puccini, al Teatre de La Scala, dirigida per Arturo Toscanini.
- 1945, Regne d'Itàlia: els partisans alliberen les ciutats italianes de Milà i Torí, en el marc de l'alliberament antifeixista de la Segona Guerra Mundial.
- 1953, Nova York, EUA: Watson i Crick donen a conèixer, en un breu article de dues pàgines a la revista científica Nature, el seu model d'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien establert, gràcies principalment a les imatges de difracció de raigs X obtingudes per Rosalind Franklin.[6]
- 1974, Portugal: l'emissió de la cançó 'Grândola, vila morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura iniciada per António de Oliveira Salazar el 1933.
- 2015, Nepal: el Terratrèmol del Nepal de 2015 devasta el país.[7]
- Països Catalans
- 1944 - Barcelona: Anna Bofill Levi, compositora, pianista i arquitecta catalana.[8]
- 1949 - Cardedeu, el Vallès Oriental: Agustí Asensio i Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils català.[9]
- 1968 - Barcelona, el Barcelonès: Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet català.
- 1985 - Barcelona, el Barcelonès: Sergi Cervera i Casademont, actor de cinema i televisió català.
- 1988 - Barcelona: Jenn Díaz, filòloga, escriptora, traductora i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya.[10]
- Resta del món
- 1214, París, Regne de França: Lluís IX de França, rei de França (m. 1270).[11]
- 1284, Castell de Caernarfon, Gal·les: Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1327).[12]
- 1599, Huntingdon, Anglaterra: Oliver Cromwell, estadista anglès (m. 1658).[13]
- 1775, Aranjuez: Carlota Joaquima d'Espanya, infanta d'Espanya i reina de Portugal (m. 1830).
- 1830, Lede, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1852
- 1859, Nottinghamshareː Beatrice Tomasson, alpinista anglesa a les Dolomites (m.1947).[15]
- 1874, Bolonya, Regne d'Itàlia: Guglielmo Marconi, inventor italià (m. 1937).[16]
- 1900, Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[17]
- 1903, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus (m. 1987).[18]
- 1917, Newport News, Virgínia: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz (m. 1996).[19]
- 1918, Estocolm: Astrid Varnay, soprano dramàtica nord-americana, d'origen hongarès i suec (m. 2006).[20]
- 1921,
- 1927,
- 1940,
- 1946, Lake Success, Nova Yorkː Talia Rose Coppola, coneguda com a Talia Shire, actriu estatunidenca.[27]
- 1947,
- 1961, Eskoriatza: Maria Soledad Iparraguirre, Anboto, Elizabeth o Marisol, activista política basca, ha estat militant d'ETA.
- 1964, Clarmont d'Alvèrnia: Fadela Amara, activista feminista francesa d'ètnia amazic, fundadora del moviment Ni Putes ni Submises.[28]
- 1966, Perpinyàː Isabelle Pasco, actriu i model nord-catalana.[29]
- 1969,
- 1970, Rio de Janeiro: Adriana Lisboa, escriptora brasilera.[32]
- 1972,
- 1981, Säo Paolo, Brasil: Felipe Massa, pilot de Fórmula 1.
- 1985, Jerusalem, Israel: Salah Hamouri, advocat i activista pels drets humans francopalestí.
- Països Catalans
- 1196 - Perpinyà, Comtat del Rosselló: Alfons el Cast, dit el Trobador, primer rei de la Corona d'Aragó, fundador de l'Orde d'Alcalá de la Selva (n. 1154).[34]
- 1336 - Barcelonaː Abadessa Sobirana d'Olzet, primera abadessa del monestir de Pedralbes, de Barcelona.[35]
- 1549 - Barcelona: Estefania de Requesens i Roís de Liori una escriptora catalana i valenciana del segle xvi (n. c.1504).[36]
- 1965 - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català (n. 1902).[37]
- 1969 - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.[38]
- 1972 - Castelldefels, Baix Llobregat: George Sanders, actor britànic.
- 1999 - Barcelona: Marc Grau i Guasch, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1955).[39]
- 2007 - Barcelona: Tomasa Cuevas Gutiérrez, militant comunista espanyola (n. 1917).[40]
- 2014 - Barcelona: Francesc Vilanova i Bayó, Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol (n. 1968).[41]
- 2017 - Santanyí: Aina Rado i Ferrando, mestra, política i sindicalista que fou presidenta del Parlament de les Illes Balears (n. 1947).
- Resta del món
- 1566 -
- 1644 - JIngshan (Xina): Emperador Chongzhen, va ser el setzè i l'últim emperador de la Dinastia Ming de la Xina (n. 1611).[45]
- 1671 - Canton (Xina): Francesco Brancati, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1607).[46]
- 1762: Mehmed Salih Efendi, Shaykh al-Islam de l'Imperi Otomà.
- 1911 - Torí, Itàlia: Emilio Salgari, escriptor italià (n. 1862).[47]
- 1926 - Ödeshög (Suècia): Ellen Key, feminista i sufragista sueca (n. 1849).[48]
- 1956 - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany (n. 1878).
- 1964 - Bonnː Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[49]
- 1973 - Lausana: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós da la llengua i literatura àrabs.
- 1981 - Moscouː Grunya Sukhareva, psiquiatra infantil soviètica, primera a descriure els símptomes de l'autisme (n. 1891).[50]
- 1984 - Montfort-L'Amaury: Céleste Albaret, ajudant personal, minyona, amiga i confident de Marcel Proust.[51]
- 1990 - Filadèlfia, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz.[52]
- 1995 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i ballarina guanyadora d'un Oscar (n. 1911).[53]
- 1996
- 2011 - Villarrobledo, Albacete: Maria Isbert, actriu espanyola (n. 1917).[56]
- 2016 - Dhaka, Bangladesh: Julhas Mannan (n. 13 d'octubre de 1980), activista i editor bengalí.[57]
- Diada del 25 d'abril, Diada del País Valencià commemorant la Batalla d'Almansa.
- Sant Marc, diada de Venècia, d'alguns territoris de l'antiga República de Venècia (que abastava el Vèneto i la costa adriàtica de l'Eslovènia i la Croàcia actuals) i de Fertília (l'Alguer).
- Festa local de Balsareny
- Festa local de Guardiola de Berguedà
- Festa local de Montgat
- Festa local de Mas de Barberans
- Aplec a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor (Massís del Montseny) (Des del s.XV per a demanar pluja al Vallès)
- Festa local de Beniarjó on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patró de la casa dels March a la qual pertany Ausiàs March, veí i senyor d'esta població
- Onomàstica: Sant Marc, evangelista; Anià d'Alexandria, bisbe; Febadi d'Agen, bisbe; Pere Betancur, fundador de l'orde dels betlemites; beat Andreu Solà i Molist, màrtir a Mèxic; Giovanni Piamarta, fundador; venerable Jean de la Barrière, monjo i reformador, fundador de la Congregació de Feuillant.
- Dia dels ANZAC, diada commemorativa dels cossos expedicionaris d'Austràlia i Nova Zelanda.
Woolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070, The New Edinburgh History of Scotland II (en anglès). Edimburg: Edinburgh University Press, 2007, p. 264. ISBN 9780748612345.
Turnbull, Stephen. The Samurai Sourcebook (en anglès). Cassell & Co, 1998, p. 200. ISBN 1854095234.
«Anna Bofill» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 30 gener 2023].
«Jenn Díaz Ruíz». Esquerra Republicana de CatalunyaJenn Díaz Ruíz. [Consulta: 27 febrer 2023].
«Rosemarie Fendel» (en alemany). Deutsche Synchronkartei. [Consulta: 3 març 2022].
«Talia Shire» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 5 març 2021].
«Isabelle Pasco» (en castellà). Cineuropa. [Consulta: 27 febrer 2021].
Robertson, Emma. «Vanessa Beecroft» (en anglès). The Talks, 10-01-2018. [Consulta: 11 febrer 2024].
«Brancati, Francesco» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1971. [Consulta: abril 2020].
Gallo, Claudio; Bonomi, Giuseppe. «Salgari, emilio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2017. [Consulta: abril 2020].