Irene Gutiérrez Caba

Irene Gutiérrez Caba
	;
Biografia
Naixement	25 abril 1927 ; Madrid
Mort	4 juliol 1995 (68 anys); Madrid
Causa de mort	càncer de fetge
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1945 - 1993
Família
Fills	José Luis Escolar
Pares	Emilio Gutiérrez Esteban i Irene Caba Alba
Germans	Emilio Gutiérrez Caba; Julia Gutiérrez Caba
Premis
	(1994) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (1976) Premi Memorial Margarida Xirgu ;

Irene Gutiérrez Caba (Madrid, 25 d'abril de 1927-ibíd., 4 de juliol de 1995) va ser una actriu espanyola.^[1]^[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Filla dels actors Emilio Gutiérrez i Irene Caba Alba —neboda de l'actriu Julia Caba Alba, neta de l'actriu Irene Alba, reneboda de Leocadia Alba i besneta de l'actor Pascual Alba— va continuar la tradició familiar en l'escena igual que els seus germans Julia Gutiérrez Caba i Emilio Gutiérrez Caba.

Es va casar el 9 d'agost de 1956 a Madrid amb l'actor Gregorio Alonso, que va ser el seu mànager.^[3]^[4] El seu fill és el productor cinematogràfic José Luis Escolar; la seva nora, la script Lourdes Navarro; i la seva neta, l'actriu Irene Escolar.

El seu debut teatral té lloc el 1945 amb l'obra Vestida de tul. Després de treballar amb Isabel Garcés, el 1951 ingressa en la Companyia de Catalina Bárcena, participant en el repartiment de Primavera en otoño. El 1958 va ingressar en la Companyia de Guadalupe Muñoz Sampedro i el 1960, en la de María Fernanda D'Ocón. El 1963 interpreta, com a primera actriu, les obres Los derechos del hombre, d'Alfonso Paso; Los separados i El caballero de milagro. El 1968 arribaria a formar la seva pròpia Companyia.^[5]^[6]

Obres teatrals interpretades

Diario íntimo de la tía Angélica (1946), de José María Pemán.
Retorcimiento (1948), de Tono.
Canción de cuna (1948), de Gregorio Martínez Sierra.
Cincuenta años de felicidad (1949), de Marcel Achard.
Mamá (1950), de Gregorio Martínez Sierra.
La condesa de la banda (1950), de Manuel Halcón.
Mariquilla Terremoto (1950), dels germans Álvarez Quintero
Milagro en la Plaza del Progreso (1953), de Joaquín Calvo Sotelo, amb la seva mare i la seva germana.
La ratonera (1954), d'Agatha Christie;^[7]
¡Sublime decisión! (1955), de Miguel Mihura.
La canasta (1955), de Miguel Mihura.
Testigo de cargo (1956) d'Agatha Christie.
Un trono para Cristi (1956), de José López Rubio.
Maribel y la extraña familia (1959), de Miguel Mihura.
El sistema Ribadier (1960), de Georges Feydeau.
Aurelia y sus hombres (1961), d'Alfonso Paso^[8]
De pronto una noche... (1964), d'Alfonso Paso.
El arrogante español o Caballero de milagro (1964), de Lope de Vega.^[9]
Los comuneros (1974), d'Ana Diosdado.^[10]
Noches de San Juan (1965), de Ricardo López Aranda.
Mala semilla (1966).^[11]
El baño de las ninfas (1966), de Joaquín Calvo Sotelo^[12]
La vida en un hilo (1971), de Edgar Neville.
Adiós, señorita Ruth (1972) de Emlyn Williams.
El día después de la feria (1974) de Frank Harvey.
Viejos tiempos (1974), de Harold Pinter.
Una vez al año (1975) de Bernard Slade.
La señorita de Trevélez (1979), de Carlos Arniches.
La vieja señorita del paraíso (1981), d'Antonio Gala.
El cementerio de los pájaros (1982), d'Antonio Gala.
Señora de (1986), de Sebastián Junyent.
Abejas en diciembre (1987), d'Alan Ayckbourn.^[13]
Leyendas (1988)
Reflejos con cenizas (1990), amb José Luis López Vázquez.
Cena para dos (1991), de Santiago Moncada.
Siempre en otoño (1993), de Santiago Moncada, amb la seva germana Julia i Amparo Baró.

Les seves incursions al cinema han estat gairebé sempre en papers de caràcter secundari, en títols com: La tía Tula (1964), de Miguel Picazo; Las verdes praderas (1979), de José Luis Garci; o la seva destacada interpretació de la tirànica protagonista de La casa de Bernarda Alba (1987), de Federico García Lorca, adaptada per Mario Camus (per la qual va ser candidata al Premi Goya a la millor actriu).

Tingué una densa carrera a Televisió espanyola, des de principis dels anys seixanta, amb papers memorables en els espais dramàtics Primera fila, Tiempo y hora (1965-1967), Historias para no dormir (1967), Bajo el mismo techo (1970), Suspiros de España (1974),...

Per a Estudio 1 va interpretar, entre altres obres: Las brujas de Salem (1965), Macbeth (1966), de William Shakespeare ─en el paper de lady Macbeth─; La Gaviota (1967), de Txèkhov; Mesas separadas (1967), de Terence Rattigan; La loca de Chaillot (1972), de Jean Giraudoux; La visita de la vieja dama (1974), de Friedrich Dürrenmatt;^[14] o El pelícano (1981), d'August Strindberg.

Va ser, a més, el fil conductor de la sàtira de Chicho Ibáñez Serrador Historia de la frivolidad (1967) i va interpretar la mare de Juan Echanove a Turno de oficio (1986), d'Antonio Mercero.