11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 234 dies per a finalitzar l'any.

<<	Maig 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1258 - Corbeil (Illa de França, França): els representants de Jaume I i de Lluís IX de França signen el Tractat de Corbeil, segons el qual França reconeix la plena independència dels Comtats catalans, a canvi de renunciar a la Provença.^[1]
• 1561 - Un estol de corsaris otomans, capitanejats per Otxalí, ataquen la vila de Sóller, a Mallorca. Els sollerics, amb l'ajuda dels bunyolins i els alaroners, aconsegueixen repel·lir l'atac, evitar el saqueig i fer fugir l'enemic. Els fets es commemoren anualment el dia de la Fira, el segon diumenge de maig, i l'endemà, el dia del Firó, amb una recreació de moros i cristians.
• 1717 - Cervera: fundació de la Universitat de Cervera.^[2]
• 2020 - Barcelona: Narcís Comadira guanya el Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.^[3]

Resta del món

• 330 - Tràcia: la ciutat de Bizanci és refundada per l'emperador romà Constantí I com a «Nova Roma», reanomenada Constantinoble després de la seva mort.
• 1745 - Fontenoy (Tournai, Valònia): L'exèrcit francès obté una victòria decisiva a la batalla de Fontenoy en el curs de la guerra de Successió Austríaca.^[4]
• 1977 - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
• 2000 - Londresː S'inaugura oficialment el museu d'art contemporani Tate Modern, amb seu a l'antiga central elèctrica de Bankside.^[5]

Naixements

Països Catalans

• 1842 - Tarragona: Josep Pin i Soler, escriptor català (m. 1927).^[6]
• 1904 - Figueres (Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor català.^[7]
• 1910 - Barcelona: Rosa Castelltort i Vila, atleta catalana, pionera de l'atletisme femení a Catalunya (m. 2009).^[8]
• 1911 - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc (m. 1991).^[9]
• 1936 - Tarragona: Olga Xirinacs Díaz, escriptora i professora de piano catalana.^[10]
• 1938 - Sanaüja (la Segarra): Joan Margarit, poeta i arquitecte català.^[11]
• 1946 - Barcelona: Lita Torelló, cantant catalana, especialment activa en la dècada de 1960.^[12]
• 1949 - Aiora: Clementina Ródenas Villena, professora i política valenciana, que fou alcaldessa de València.^[13]
• 1972 - Palma: Concha Buika, cantant mallorquina d'origen guineà. La seva música combina el flamenc, el soul, el jazz i el funk.^[14]
• 1974 - Perpinyà: Raph Dumas, discjòquei català de música tradicional i electrònica.^[15]
• 1977 - Barcelonaː Anna Crexells Sender, pianista de cambra i repertorista vocal.
• 1980 - Dosrius, Maresme: Míriam Nogueras, empresària i política catalana, ha estat regidora i diputada al Congrés.^[16]

Resta del món

• 1777, Solothurn, Suïssa: Johann Kyburz, orguener suís.
• 1799, Königsberg: Hedwig von Olfers, escriptora i salonnière alemanya (m. 1891).^[17]
• 1817, Nàpolsː Fanny Cerrito, ballarina i coreògrafa italiana (m. 1909).^[18]
• 1828, Sedbury, Anglaterraː Eleanor Anne Ormerod, entomòloga britànica (m. 1901).^[19]
• 1866, Richmond, Richmond upon Thamesː Clare 'Tony' Atwood, pintora britànica (m. 1962).^{[cal citació]}
• 1864 - Fiesole, Itàliaː Anna Hamilton, metgessa francesa, determinant en l'evolució de la professió d'infermeria a França (m. 1935).^[20]
• 1869, illes Açores: Francisco de Lacerda, Músic portuguès (m. 1934).^[21]
• 1892, Londres, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (m. 1972).^[22]
• 1894, Pittsburgh, Pennsilvàniaː Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (m. 1991).^[23]
• 1906, Muscogee, Florida: Jacqueline Cochran, pionera de l'aviació nord-americana.^[24]
• 1916, Iria Flavia, Padrón: Camilo José Cela Trulock, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura el 1989 (m. 2002).^[25]
• 1918, Nova York (EUA): Richard Feynman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (m. 1988).^[26]
• 1921, Essenː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (m. 2016).^[27]
• 1924, Fowey, Cornualla, (Anglaterra): Antony Hewish, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974.^[28]
• 1936, Oakland, Califòrniaː Carla Bley, compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora estatunidenca.^[29]
• 1942, Ciutat del Capː Irene de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca, filla del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica.^[30]
• 1962: Mohammad Yousef Kargar, esportista afganès
• 1963,
  • Londres, Regne Unit: Natasha Richardson, actriu britànica.^[31]
  • Estocolm, Suècia: Nina Stemme, soprano lírico-dramàtica sueca.^[32]
• 1977: Marcos Paulo, futbolista brasiler.
• 1801, Světlá: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec.
• 1984, Fuentealbilla: Andrés Iniesta, jugador de futbol format al Futbol Club Barcelona.

Necrològiques

Països Catalans

• 1939 - Gènova: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (n. 1907).^[33]
• 1973 - Barcelona: Juan-Eduardo Cirlot Laporta, poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català (n. 1916).^[34]
• 1987 - Gandia (la Safor): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (n. 1903).^[35]
• 2003 - Barcelona: José Manuel Lara Hernández, editor, fundador de l'Editorial Planeta (n. 1914).^[36]
• 2007 - Montevideo, Urugay: Olimpia Torres Piña, pintora, dibuixant i muralista uruguaiana d'origen català (n. 1911).^[37]
• 2019 - Barcelona: Montserrat Minobis i Puntonet, periodista catalana (n. 1942).^[38]
• 2022 - Terrassa: Joan Amat i Fontanals, jugador d'hoquei sobre herba català (n. 1946).

Resta del món

• 1607 - Salerno-Campagna (Regne de Sicília): Michele Ruggieri, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1543).^[39]
• 1610 - Pequín (la Xina): Matteo Ricci, missioner catòlic jesuïta, introductor del cristianisme a la Xina (n. 1552).^[39]
• 1666 - Canton (Xina): Inácio da Costa, jesuïta portuguès, missioner a la Xina a principis de la dinastia Qing (n. 1603).^[40]
• 1708 - Marly-le-Roi (França): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francès (n. 1646).^[41]
• 1731 - Chelsea (Londres, Regne Unit): Mary Astell, «la primera feminista anglesa» (n. 1666).^[42]
• 1849 -
  • París, Juliette Récamier, figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari (n. 1777).^[43]
  • Berlín (Alemanya): Carl Otto Nicolai, compositor alemany, director i fundador de la Filharmònica de Viena (n. 1810).^[44]
• 1916 - Leipzig, Saxònia, Alemanya; Max Reger, compositoir alemany (n. 1873).^[45]
• 1927 - Boulogne-Sur-Seine, França: Juan Gris, pintor espanyol (n. 1887).^[46]
• 1947:
  • Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
  • Malborough-on-Hudson (Nova York, EUA): Frederic Goudy, dissenyador, gravador i fonedor de caràcters estatunidenc (n. 1865).^[47]
• 1963 - Nova York (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (n. 1888).^[48]
• 1976 - Hèlsinki,(Finlàndia): Alvar Aalto, arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1898).^[49]
• 1981:
  • Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).^[50]
  • Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945).^[51]
• 1983 - Madridː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (n. 1894).^[52]
• 2001 - Santa Barbara, Califòrnia: Douglas Adams, escriptor anglès (n. 1952).^[53]

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Muci de Bizanci, màrtir; Sant Eudald, màrtir, patró de Ripoll i sant Pancraç Ermità; Anastasi de Lleida, màrtir llegendari; Mamert de Viena, bisbe; Maiol de Cluny, abat; servent de Déu Matteo Ricci. A Catalunya: sant Ponç de Cimiez, bisbe
• Ball dels Espies i els versets de la Mahoma en les festes de moros i cristians a Biar (l'Alcoià)
• Festa local de Tordera, a la comarca del Maresme
• Sant Anastasi de Lleida, Festa Major de Lleida i festa local de Badalona, a la comarca del Barcelonès
• Festa Major de Ripoll
• Memorial Internacional de la Sida: segon dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la sida, la pandèmia sorgida el segle xx.

Referències

1. «tractat de Corbeil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
2. «Universitat de Cervera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
3. «Narcís Comadira, XX Premi Jaume Fuster | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 12 maig 2020].
4. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Fontenoy 11 mai 1745» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
5. «2000: Sneak preview of new Tate Modern» (en anglès). BBC news. On this day, 08-05-2000.
6. «Josep Pin i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
7. «Salvador Dalí i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
8. «Rosa Castelltort Vila». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: febrer 2020].
9. «Ricard Simó i Bach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
10. «Olga Xirinacs i Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
11. Gaillard, Valèria. «Joan Margarit: «Als que vam néixer durant la guerra, aquest país encara ens fa por»». Ara.cat, 14-11-2019. [Consulta: 4 maig 2020].
12. Pop Español. Volum 3. Edicions Orbis S.A., p. 218.
13. «Ródenas Villena, Clementina» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 07-05-2019. [Consulta: 20 març 2024].
14. Mateu, Margalida «Concha Buika i la Simfònica omplen el Born». arabalears, 21-06-2017.
15. L'Indépendant, Raph Dumas présente coblism "live", 3 avril 2013
16. «Nogueras i Camero, Míriam» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: febrer 2020].
17. «Hedwig von Olfers». Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 20 març 2024].
18. París, Carmen; Bayo, Javier. «Cerrito, Fanny (1817-1909)». MCNBiografias.com. [Consulta: 12 març 2021].
19. «Eleanor Anne Ormerod (1828-1901)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
20. «Anna Hamilton (1864-1935) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 12 març 2024].
21. «Francisco de Lacerda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
22. «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
23. «Martha Graham Timeline: 1894-1949» (en anglès). The Library of Congress. [Consulta: 14 març 2021].
24. «Jacqueline Cochran | Biography, Records, & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 març 2020].
25. «The Nobel Prize in Literature 1989» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
26. «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
27. Haberl, Tobias. «»Ich bin immer gegen den Strom geschwommen, wollte aber trotzdem hübsch dabei aussehen«» (en alemany). Süddeutsche Zeitung Magazin, 14-03-2014. [Consulta: 6 abril 2021].
28. «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
29. Minutella, Eduardo. «La insumisión de la hija del Kapellmeister» (en castellà). La Vanguardia, 23-01-2017. [Consulta: 14 març 2021].
30. Galaz, Mábel «Irene de Grecia, la tía más singular del Rey Felipe, ya es española» (en castellà). El País [Madrid], 28-03-2018. ISSN: 1134-6582.
31. Pulleine, Tim «Obituary: Natasha Richardson». The Guardian, 19-03-2009. ISSN: 0261-3077.
32. «Nina Stemme». Allmusic. [Consulta: febrer 2020].
33. Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. 1. ed. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
34. «Juan Eduardo Cirlot, autor de culto». La Vanguardia, 10-05-2013 [Consulta: 30 desembre 2022].
35. «Alfons Roig i Izquierdo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
36. «José Manuel Lara Hernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
37. «Biografía de Olimpia Torres» (en castellà). torresgarcia.org. -Uruguay. Arxivat de l'original el 2014-05-11. [Consulta: 20 gener 2012].
38. «Montserrat Minobis i Puntonet». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
39. Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
40. Diccionario histórico de la Compañía de Jesús : biográfico-temático. Roma: Institutum Historicum, 2001. ISBN 84-8468-036-3.
41. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Hardouin- Mansart souvent appelé Mansart» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
42. Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021].
43. «Madame de Récamier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
44. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
45. Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 [Consulta: 13 abril 2020].
46. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Juan Gris» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
47. «Frederic W. Goudy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
48. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
49. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
50. «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
51. «Bob Marley | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
52. «Ha muerto Blanquita Suárez». ABC, 16-05-1983.
53. «Douglas Adams | British author» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].