Carthamus tinctorius
From Wikipedia, the free encyclopedia
Carthamus tinctorius, llamada comúnmente cártamu, ye una planta qu'anque orixinalmente yera cultivada poles sos flores (usaes como colorante), anguaño cultívase principalmente poles sos granes, de les cualos estrayer un aceite vexetal comestible.
Datos rápidos Carthamus tinctorius, Clasificación científica ...
Clasificación científica | ||
---|---|---|
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Carduoideae | |
Tribu: | Cynareae | |
Subtribu: | Centaureinae | |
Xéneru: | Carthamus | |
Especie: |
Carthamus tinctorius L. | |
Distribución | ||
Distribución | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Zarrar
Datos rápidos Cártamu, granes seques, Carbohidratos ...
Cártamu, granes seques | ||
---|---|---|
Tamañu de porción | ||
Enerxía 518 kcal 2165 kJ | ||
Carbohidratos | 34.29 g | |
Grases | 38.45 g | |
Proteínes | 16.18 g | |
Agua | 5.62 g | |
Retinol (vit. A) | 3 μg (0%) | |
Tiamina (vit. B1) | 1.163 mg (89%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.415 mg (28%) | |
Niacina (vit. B3) | 2.284 mg (15%) | |
Vitamina B6 | 1.170 mg (90%) | |
Vitamina C | 0 mg (0%) | |
Calciu | 78 mg (8%) | |
Fierro | 4.90 mg (39%) | |
Magnesiu | 353 mg (95%) | |
Fósforu | 644 mg (92%) | |
Potasiu | 687 mg (15%) | |
Sodiu | 3 mg (0%) | |
Cinc | 5.05 mg (51%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Cártamu, granes seques na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
Zarrar