Sodiu
elementu químicu de númberu atómicu 11 y símbolu Na From Wikipedia, the free encyclopedia
El sodiu ye un elementu químicu de númberu atómicu 11 y símbolu Na, allugáu nel grupu 1 de la tabla periódica. Ye un metal alcalín blandu, untuosu, de color plateáu mui abondante na natura, atopándose na sal marino y nel mineral halita. Ye mui reactivu, ambura con llama amariella, oxídase nel aire y reacciona violento col agua.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
| |||||||||||||||||||||||||
Xeneral | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nome, Símbolu, Númberu | sodiu, Na, 11 | ||||||||||||||||||||||||
Serie química | metales alcalinos | ||||||||||||||||||||||||
Grupu, Periodu, Bloque | 1, 3, s | ||||||||||||||||||||||||
Aspeutu | ![]() blancu plateáu | ||||||||||||||||||||||||
Masa atómica | 22,98976928 uma | ||||||||||||||||||||||||
Configuración electrónica | [Ne] 3s1 | ||||||||||||||||||||||||
Electrones per capa | 2, 8, 1 | ||||||||||||||||||||||||
Propiedaes físiques | |||||||||||||||||||||||||
Estáu de la materia | sólidu | ||||||||||||||||||||||||
Densidá | 968 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||
Densidá llíquida nel p.f. | 927 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||
Puntu de fusión | 370,87 K | ||||||||||||||||||||||||
Puntu de bullidura | 1.156 K | ||||||||||||||||||||||||
Puntu críticu | (estrapoláu) 2.573 K a 35 MPa | ||||||||||||||||||||||||
Entalpía de fusión | 2,60 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Entalpía de vaporización | 97,42 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Capacidá calorífica | (25°C) 28,230 J/mol·K | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Propiedaes atómiques | |||||||||||||||||||||||||
Estructura cristalina | cúbica centrada en cuerpu | ||||||||||||||||||||||||
Estaos d'oxidación | 1 (base fuerte) | ||||||||||||||||||||||||
Electronegatividá | 0,93 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Potenciales d'ionización (más) | 1ᵘ: 495,8 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2ᵘ: 4.562 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
3ᵘ: 6.910,3 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
Radiu atómicu | 180 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu atómicu calculáu | 190 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu covalente | 154 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radiu de van der Waals | 227 pm | ||||||||||||||||||||||||
Otros datos | |||||||||||||||||||||||||
Magnetismu | paramagnéticu | ||||||||||||||||||||||||
Resistividá | (0°C) 47,7 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||
Conductividá térmica | (300 K) 142 W/m·K | ||||||||||||||||||||||||
Espansión térmica | (25°C) 71 µm/m·K | ||||||||||||||||||||||||
Velocidá del soníu | (t.a.) 3.200 m/s | ||||||||||||||||||||||||
Módulu de Young | 10 GPa | ||||||||||||||||||||||||
Módulu de Shear | 3,3 GPa | ||||||||||||||||||||||||
Módulu de Bulk | 6,3 GPa | ||||||||||||||||||||||||
Dureza Mohs | 0,5 | ||||||||||||||||||||||||
Dureza Brinell | 0,69 MPa | ||||||||||||||||||||||||
Códigu CAS | 7440-23-5 | ||||||||||||||||||||||||
Isótopos más estables | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) |
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.