From Wikipedia, the free encyclopedia
Sa preistòria (dae su latinu præ "in antis" e historia "istòria") est su perìodu de s'istòria umana chi pro cumbènnidu pretzedet sa iscriidura, anteriore tando a s'istòria documentada, abratzende s'arcu temporale, segundu una bisura bastante cumpartzida, chi andat dae unos 2,5-2,6 milliones de annos faghet fintzas (a su nessi in Euràsia) a su 4000 a.C. In unas cantas disciplinas e cuntestos contat a mesu sa protoistòria, chi currespondet a giai totu s'era cuaternària.
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
campidanesu · logudoresu · nugoresu
 |
| Preistòria |
| Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru |
| Edade antiga |
| Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga |
| Edade mèdia |
| Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente |
| Edade moderna |
| Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale |
| Edade cuntemporànea |
| Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente |
Mentras su cumintzu de su perìodu parit relativamente pagu problemàticu, sugetu a sa repertatzione, e pertocat sa paleoantropologia e s'antropologia moleculare, s'acabu no est unìvocu e dependet dae variatziones fintzas notàbiles, massimamente de àmbitu geogràficu. Esistent medas culturas non definìbiles preistòricas, susetotus in su continente americanu e in s'Àfrica subsahariana, chi non tenent o ant introduidu a tardu s'impreu de s'iscriidura; fintzas in sinu a Europa e Àsia bi sunt istadas diferèntzias temporales mannas.
In su 1833 Paul Tournal (1805-1872), fundadore de sa Commission Archéologique e de su museu de Narbonne, aiat impreadu su tèrmine anté-historique;[1] sa prima ocurrèntzia de su tèrmine prehistoric est de su 1851, in su tìtulu de unu libru de Daniel Wilson (1816-1892);[2] a fatu su tèrmine s'est difùndidu fintzas in àteras limbas.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
