2 ghennàrgiu: eletziones generales me is Ìsulas Marshall. Hilda Heine est eleta a presidente pro sa segunda borta non consecutiva[6].
3 ghennàrgiu: in sa tzitade de Kemàn, Iran, in s'ìnteri de s'ammentu de s'ochidòrgiu de Qasem Soleimani, un'atentadu terrorista islàmicu ochiet a 94 persones[7].
7 ghennàrgiu: eletziones generales in Bangladesh. Binchet sa Lega Populare Bengalesa pro sa de cuàturu bortas consecutivas.[8][9]
8 ghennàrgiu: su presidente de Ecuador decrarat s'istadu de emergèntzia a pustis chi José Adolfo Macías Villamar, cabu de unu cartellu de sa droga, fuet de presone[10].
10 ghennàrgiu: in Pàpua Noa Guinea, incumentzat unu sumbùgiu, nàschidu dae sa protesta pro sa ridutzione de su salàriu de is guàrdias de seguresa (atribuida a una faddina), chi at a causare 22 mortos e 44 ingortos[11][12].
12 ghennàrgiu: Operatzione Bardianu de sa Prosperidade: una coalitzione conduida dae is Istados Unidos bombardat fortzas Houti in Jemen comente a risposta a is atacos a is naves in su Mare Ruju de su mese de ledàmene 2023[13].
13 ghennàrgiu: eletziones presidentziales in Taiwan. Binchet Lai Ching-te (Partidu Progressista Democràticu) cun su 40% de is votos[14].
14 ghennàrgiu:
Margarita II de Danimarca abdicat in su de 52 anniversàrios de rennu, lassende sa càrriga a fìgiu suo, Federicu X[15].
Eletziones presidentziales me is Comoras. Pro more de sa boicotadura de s'opositzione, Azali Assoumani est torradu a elègere cun su 62,9 de is votos, ma cun s'acudida de su 16,3% isceti de is chi teniant deretu de votu[16][17].
15 ghennàrgiu:
a pustis de una crisi polìtica curtza a pustis de is eletziones de su 2023, Bernardo Arévalo essit su de 52 presidentes de Guatemala[18][19].
Iran bombardat "tzentros de ispia anti-Iran" in Erbil (Iraq), acanta de su consoladu istadunidensu, s'arioportu locale e residèntzias tziviles[21].
Kim Jong Un, ghia de sa Corea de su Nord, abbandonat s'idea de unificare su paisu cun sa Corea de su Sud, e domandat de cambiare sa costitutzione pro dda cunsiderare paisu inimigu[22].
16 ghennàrgiu: S'Iran ghetat una sèrie de atacos cun mìssiles e drones in sa provìntzia pakistana de su Balochistan, narende chi boliat corpire su grupu militante iranianu Baloch Jaish ul-Adl.[23]
18 ghennàrgiu: su Pakistan ghetat atacos aèreos de vindita contras sa provìntzia iraniana de Sistan e Baluchestan[24].
19 ghennàrgiu: su Giapone est su de chimbe paisos chi renessent a aterrare a subra de sa Luna, cun sa missione SLIM[25].
24 ghennàrgiu: unu bòlidu russu cun 65 presoneris de gherra ucràinos, ses membros de echipàgiu e tres guàrdias ruet sena lassare subrabìvidos[26].
26 ghennàrgiu:
S'ONU pedit a Israele totu is mesuras possìbiles pro evitare atos de genotzìdiu in Gaza[27]. Aberit fintzas un'imbìstigu in contu de unos cantos impreados suos, suspetados de àere leadu parte a is atentados de su 7 de su mese de ledàmene passadu[28].
Eletziones generales in Tuvalu. Feleti Teo est eletu primu ministru[29].
27 ghennàrgiu: s'Iran ponet unu satèllite a 275 km de artària, sa màssima in ue siat mai lòmpida, moende oriolos in contu de sa capatzidade sua de ghetare atacos de mìssiles cun pretzisione[30].
28 ghennàrgiu: Niger, Mali e Burkina Faso annùntziant de bòlere lassare sa Comunidade Econòmica de is Istados de s'Africa Otzidentale, acusende·dda de àere traidu is ideales de is fundadores suos[31].
Freàrgiu
2 freàrgiu: in Cile, me is comunas de Viña del Mar e Valparaiso e àteras s'isvilupat unu fogu chi isperdet àreas mannas de padente, urbanas e industriales, ochiende fintzas a 131 persones, su prus nùmeru artu de vìtimas in eventos de custu tipu in su sèculu XXI[32][33].
6 freàrgiu: s'ex-presidente de Cile Sebastián Piñera morit in sa ruta de un'elicòteru.
4 freàrgiu: eletziones generales in El Salvador. Nayib Bukele (de Nuevas Ideas, partidu de tzentru-dereta) est torradu a elègere[34].
8 freàrgiu: eletziones parlamentares in Pakistan. Sa majoria de is iscannos andat a polìticos indipendentes, chi benint in parte manna dae su partidu natzionalista bandidu de tzentru Movimentu pro sa Giustìtzia de Pakistan[35].
10 freàrgiu: sa presidente de Ungheria Katalin Novák renùntziat a sa càrriga a pustis de un'iscàndalu nàschidu pro àere fatu gràtzia a un'òmine cundennadu pro pedofilia[36].
11 freàrgiu: segundu turnu de is eletziones generales in Finlàndia. Su cunservadore Alexander Stubb est torradu a elègere a presidente[37].
14 freàrgiu:
In Kansas City (Missouri), Istados Unidos, morit una persone e 21 sunt ingortas in un'isparadòrgiu in s'ìnteri de sa festa pro sa bìnchida de su Super Bowl[38].
Eletziones presidentziales in Indonèsia. Binchet Prabowo Subianto de su Movimentu Gran Indonesia (dereta)[39].
18 freàrgiu: in su cuntestu de sa Gherra Russu-Ucraina, sa tzitade ucràina Avdíivka ruet in manu a is fortzas armadas russas a pustis de meses de cumbatas[40].
21 freàrgiu: a su mancu 60 sordados russos morint a pustis chi duos mìssiles ucràinos corpint unu tzentru de annestru in sa regione de Donetsk, Ucràina[41].
Nova-C lander, de s'azienda americana Intuitive Machines est su primu veìculu cummertziale a aterrare a subra de sa Luna[43].
24 freàrgiu: sa Comunidade Econòmica de is Istados de s'Africa Otzidentale santzionat su Niger e sighit a pedire sa liberatzione de s'ex presidente Mohamed Bazoum e sa famìlia sua[44].
28 freàrgiu: Haiti decrarat s'istadu de emergèntzia a pustis chi bandas atzòchiant in suas presones e esigint is dimissiones de su primu ministru Ariel Henry[45].
29 freàrgiu: sordados de is fortzas armadas de Israele ochient a prus de chentu persones in sa Tzitade de Gaza. Su contu de is vìtimas palestinesas de sa gherra passat is 30000 persones[46].
11 martzu: su primu ministru e presidente de Haiti Ariel Henry annùntziat is dimissiones cando unu guvernu de transitzione at a essere formadu, pro neghe de s'ispainadura de sa violèntzia de sa gherra de bandas in sa capitale de s'istadu[50].
13 martzu: s'Unione Europea aprovat sa Lege a subra de s'Inteligèntzia Artifitziale, su primu regulamentu de su mundu in contu de custos trastos[51].
14 martzu: Tres sordados morint e 27 persones sunt feridas in un'atacu de 5 terroristas de s'organizatzione Al Shabaab contra a s'Hotel Syl de Mogadìsciu, capitale de Somàlia, frecuentadu dae funtzionàrios de su guvernu e legisladores. Is 5 terroristas sunt istados ochidos dae agentes de seguresa[52].
22 martzu: in Krasnogorsk, Rùssia, terroristas de s'ISIS-K ochient a su mancu a 145 persones e nde ferrent a àteras 551 in un'atacu in una sala de cuntzertos[54].
Eletziones presidentziales in Senegal. Binchet Bassirou Diomaye Faye cun su 54,28% de is votos[56].
25 martzu: 4 persones morint in un'esplosione in un'albergu in sa tzitade de Mandera, Kenya, causada dae s'organizatzione terrorista Al Shabaab[57].
26 martzu: in Baltimora, Istados Unidos, sa nave porta-cuntenidores MV Dali atumbat cun su ponte Francis Scott Key, iscialochende ·ddu[58].
28 martzu: in Mèssicu, una martza pro pedire giustìtzia pro s'ochidòrgiu de una pipia de 8 acabbat cun s'ochidòrgiu de una persone chi si creiat responsàbile de su fatu[59][60].
Sa Somàlia nch'at bogadu a s'ambasciadore de s'Etiòpia in su cuntestu de sa cuntierra pro s'acòrdiu portuale de s'Etiòpia cun Somalilàndia, territòriu chi de iure apartenet a sa Somàlia, mancari siat indipendente de facto. Sa Somàlia at fintzas tzerriadu a s'ambasciadore suo in Etiòpia pro "consultas cumpletas"[65].
Unu traballadore umanitàriu turcu e un'àteru sòmalu morint in un'atacu de s'organizatzione terrorista Al Shabaab, cando is furgones in ue fiant biagende sunt corpidos dae un'esplosione in Mogadìsciu, Somàlia[66].
5 abrile:
Unu terremotu de magnitudo 4,8 iscùtinat sa tzitade de Noa York sena fàghere dannos de importu o vìtimas[67].
In Quito, s'ex-visu-presidente de Ecuador Jorge Glas est arrestadu in s'ambasciada de su Mèssicu. Su fatu càusat sa truncadura de is relatziones diplomàticas intre is duos paisos[68].
6 abrile:
Segundu turnu de is eletziones presidentziales in Islovàchia. Peter Pellegrini (de Hlas, tzentru-manca) est eligidu a presidente[69].
9 abrile: a pustis de is dimissiones de Leo Varadkar, Simon Harris (de Fine Gael, tzentru-dereta) essit Taoiseach (primu ministru) de Irlanda. Est su prus giòvanu de semper[72].
10 abrile: eletziones legislativas in Corea de su Sud. S'Alleàntzia Democràtica (tzentru-manca) binchet 176 iscannos contras a is 108 iscannos de s'unione de tzentru-dereta[73].
13 abrile:
S'Iran ghetat un'atacu contras Israele, comente a vindita pro s'atacu a s'ambasciada de Damasco de su 1 abrile[74].
Piratas Sòmalos lassant lìbera una nave cun bandera de su Bangladesh a pustis de unu mese de secuestru[75].
16 abrile: a su mancu 32 persones morint pro neghe de su tempus malu in s'Oriente Mèdiu, chi càusat inundamentos e interrutziones de servìtziu in s'arioportu de Dubai[76].
17 abrile:
Eletziones generales me is Ìsulas Salomone. Su partidu Propiedade, Unidade e Responsabilidade de su primu ministru Manasseh Sogavare binchet 15 de is 50 iscannos, sena lòmpere a sa majoria[77].
Eletziones parlamentares de Croàtzia. Su partidu Unione Democràtica Croata (tzentru-dereta) de su presidente Andrej Plenković binchet su prus de is iscannos[78].
19 abrile: Israele ghetat atacos aèreos contras a s'Iran comente a vindita pro is atacos de su 13 abrile[79].
25 abrile: a pustis de is dimissiones de su presidente e primu ministru, in Haiti leat su podere unu cussìgiu presidentziale de transitzione[80].
29 abrile:
unos cantos inundamentos in s'istadu brasilianu de Rio Grande do Sul càusant deghinas de mortos e lassant a mìgias de persones sena domo[81].
50 persones morint e 84 sunt pèrdidas cando unu terraprenu ferroviàriu ruet acanta de Mai Mahiu, Kenya. Custu s'agiunghet devastazione a su degòlliu causadu dae is indundamentos in Kenya e Tanzània, chi ant causadu sa morte de 488 persones e s'isfollamentu de àteros 503.000[82].
30 abrile: is paisos de su G7 si ponent de acòrdiu pro non impreare prus su carbone comente fonte de energia a intro de su 2030-2035[83].
Maju
5 maju: eletziones generales in Pànama. Binchet José Raúl Mulino (Realizando Metas, dereta)[84].
6 maju: eletziones presidentziales in Ciad. Binchet Mahamat Déby (Mouvement Patriotique du Salut, dereta)[85].
8 maju: segundu turnu de is eletziones presidentziales in Matzedònia de su Nord. Binchet Gordana Siljanovska-Davkova (ВМРО–ДПМНЕ, Organizatzione Rivolutzionària Matzèdone Interna – Partidu Democràticu pro s'Unidade de Matzedònia, tzentru-dereta)[86].
10 maju:
S'Assemblea generale de is Natziones Unidas detzidet chi sa Palestina podet sètzere intra is istados membros a incumentzare dae s'assemblea de su 10 de cabudanni de su 2024[87].
Una sèrie de traschias solares e erutziones solares de livellu G5 (estremu) ingendrant auroras polares a latitùdines diferentes dae su sòlitu. Est sa prima traschia G5 a pustis de su 2003[88].
Lawrence Wong leat s'incàrrigu de primu ministru de Singapore in logu de Lee Hsien Loong concas e is eletziones de su 2025[90].
Su primu ministru de Islovàchia est ricoveradu in ispidale pro neghe de un'isparu retzidu in un'eventu guvernativu in Handlovà[91].
19 maju:
Eletziones generales in sa Repùblica Dominicana. Luis Abinader (Partido Revolucionario Moderno, tzentru-manca), giai presidente, torrat a bìnchere[92].
Su presidente de s'Iran Ebrahim Raisi e su ministru de is afàrios èsteros Hossein Amir-Abdollahianmorint in sa ruta de s'elicòteru in ue fiant biagende[93].
20 maju: sa Corte Criminale Internatzionale emitet unu mandadu de arrestu pro su primu ministru de IsraeleBenjamin Netanyahu e sa ghia de Hamas in Gaza Yahya Sinwar pro crìmines de gherra[95].
24 maju: sa Corte de Giustìtzia Internatzionale de s'ONU òrdinat a Israele de firmare s'ofensiva militare in Rafah, Gaza de su sud[96].
26 maju: eletzione presidentziales in Lituània. Torrat a bìnchere su presidente Gitanas Nausėda[97].
29 maju:
eletziones generales in Sudàfrica. Pro sa prima borta in s'istòria democràtica de su paisu, su partidu Cungressu Natzionale Africanu non lompet a sa majoria[98][99].
eletziones parlamentares in Madagascar[100]. Su partidu chi tenet su podere, Giòvanos Determinados de Madagascar torrat a bìnchere.
30 maju:
s'ex presidente de is Istados Unidos, Donald Trump, est giuigadu culpàbile de vàrios reatos, comente su de farsare registros de azienda e de pagare a àteras persones pro su silèntziu issoro. Est sa prima borta chi unu presidente istadunidensu est giuigadu culpàbile de unu crìmine[101].
16 ativistas pro-democratzia in Hong Kong sunt giugados culpàbiles de "trama cun sa punna de creare abbolotu pro s'organizatzione de primàrias pre-eletorales", segundu sa lege se seguresa de su 2020[102].
Làmpadas
1 làmpadas:
agabbant is eletziones generales in Ìndia[103]. Su Partidu de su Pòpulu Indianu (dereta) perdet sa majoria assoluta, ma dda cunservat sa coalitzione sua, s'Alleàntzia Natzionale Democràtica[104].
eletziones generales in Islanda. Binchet s'imprendidora Halla Tómasdóttir[105].
2 làmpadas: eletziones generales in Mèssicu. Claudia Sheinbaum Pardo (Morena, manca) est sa presidente noa[106].
9 làmpadas:
su Partidu Populare Europeu, ghiadu dae Ursula von der Leyen abarrat su grupu prus mannu in su Parlamentu Europeu a pustis de is eletziones, mancari is votos balangiados dae sa dereta estrema[107].
eletziones generales in Santu Marinu. Binchet sa coalitzione Democratzia e Libertade (tzentru)[108].
eletziones federales in Bèlgiu. S'Alleàntzia Fiamminga Noa (dereta) mantenet sa majoria in sa Càmera de is Rapresentantes, mentres Open Vld, su partidu de su presidente in essida, perdet iscannos[109].
eletziones generales in Bulgaria: sa coalitzione GERB–SDS /tzentru-dereta) de Boyko Borisov binchet ma non renesset a formare unu guvernu istàbile[110].
10 làmpadas: sa ruta de un'aparèchiu acanta de Chikangawa, Malawi, ochiet a noe persones, inclùdidu su visu-presidente, Saulos Chilima[111].
12 làmpadas: sa cummissione de s'ONU in contu de is atacos de Hamas de su mese de ledàmine de su 2023 e is cunflitos de a pustis giùigat chi siat Israele siat Hamas ant cummìtidu crìmines de gherra[112][113].
13 làmpadas: incumentzat sa cunferèntzia de su G7 in Fasano, Itàlia[114].
15 làmpadas: incumentzat un'addòbiu pro sa paghe in Ucràina in Bürgenstock, Isvìtzera[115].
23 làmpadas:
su Gran Duca de Lussemburgu Erricu annùntziat cun s'ocasione de is annos suos, su fìgiu s'at a incarrigare de is deveres reales a incumentzare de su mese de ledàmine, preparende·si a s'abdicatzione[116].
prus de 1300 persones morint de basca in s'ìnteri de su pellegrinàgiu traditzionale concas a sa Meca, Aràbia Saudita[117].
duos atacos terroristas coordinados in Makhachkala e Derbent, Repùblica de Dagestan, Rùssia, ochient a 28 persones e nde lassant a àteras 46 fertas[118].
26 làmpadas: in Bolìvia, su militare Juan José Zúñiga intentat unu corpu de istadu, chi faddit[120].
28 làmpadas:
eletziones parlamentares in Mongòlia. Binchet su Partidu de su Pòpulu de Mongòlia (tzentru-manca)[121].
primu turnu de is eletziones presidentziales in Iran, in antìtzipu pro sa morte de su presidente Ebrahim Raisi[122].
unu terremotu de magnitudo 7,2 iscùtinat su dipartimentu de Arequipa, Perù. In s'incumentzu si timit fintzas unu tsunami[123].
29 làmpadas:
eletziones presidentziales in Mauritània. Mohamed Ould Ghazouani, giai presidente, otenet is votos pro unu segundu mandadu[124].
a su mancu 32 persones morint e 110 sunt fertas in unu atacu suitzida in Gwoza, Nigèria[125][126].
Argiolas/Trìulas
4 argiolas/trìulas: eletziones generales in su Rennu Unidu. Binchet su Partidu Laburista, chi torrat a su guvernu a pustis de 14 annos[127].
5 argiolas/trìulas: segundu turnu de is eletziones presidentziales in Iran. Masoud Pezeshkian, riformista, est eletu a presidente[128].
7 argiolas/trìulas: segundu turnu de is eletziones legislativas in Frantza. Su Fronte Populare Nou (tzentru-manca) binchet su prus de is iscannos in s'Assemblea Natzionale ma non lompet a una majoria[129].
9 argiolas/trìulas: incumentzat su de 33 addòbios de sa NATO in Washington[130].
13 argiolas/trìulas: mentres Donald Trump est impinnadu in sa campànnia pro is eletziones, dd'isparant corpende·ddu a s'origra dereta[131].
15 argiolas/trìulas: eletziones generales in Ruanda. Su presidente atuale Paul Kagame (Fronte Patriòticu de Ruanda) est eletu pro sa de bator bortas[132].
19 argiolas/trìulas: unu guastu informàticu de unu programma de s'azienda de seguresa informàtica CrowdStrike càusat su blocu de elaboradores cun sistema Windows in totu su mundu creende problemas in totu is setores[133].
21 argiolas/trìulas: su presidente de is Istados UnidosJoe Biden arrimat sa candidadura a is eletziones de su 2024[134].
23 argiolas/trìulas: sa Tzina promovet un'acòrdiu de unidade tra Fatah e Hamas pro formare unu guvernu in Palestina[135].
26 argiolas/trìulas: incumentzant is Olimpìades de istade in Parigi[136]. Sa tzerimònia de abertura e is addòbios de boxe de Imane Khelif ant a ingendrare cuntierras in totu su mundu[137][138].
28 argiolas/trìulas: eletziones presidentziales in Venezuela. Torrat a bìnchere su presidente Nicolás Maduro, mancari ddoe siat suspetu de irregularidades. Pro neghe de custas si nde pesant protestas e medas istados sudamericanos domandant prus trasparèntzia[139][140].
30 argiolas/trìulas:
un'isteremamentu in su distretu de Wayanad, Kerala, Ìndia, ochiet a 334 persones, nde ferit a 200 e medas àteras sunt pèrdidas[141][142].
in vàrias partes de su Rennu Unidu si nde pesant protestas de sa dereta estrema a pustis chi unu tzitadinu Britànnicu de orìgine ruandesa ochiet a tres pipios e ferit a àteras 10 persones[143].
Austu
1 austu: 26 persones sunt liberadas in s'aeroportu de Ankara, in su cuncàmbiu de presoneris prus mannu intra USA e Rùssia dae sa gherra fria[144].
2 austu: un'inundamentu dèpidu a pròidas fortes in Mèssicu càusat dannos mannos in Chalco, Istadu de Mèssicu. At a sighire un'emergèntzia umanitària e sanitària[145].
3 austu: su Venetzuela ameletzat is Istados Unidos de no ddis bèndere petròliu e gas, in su cuntestu de su connoschimentu internatzionale de sa bìnchida de Nicolás Maduro a is eletziones de su mese passadu[146].
5 austu:
si registrat una ruta de balores de mercadu, sa peus dae su 1987, faghende chistionare de "lunis nieddu"[147][148].
sa prima ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, lassat s'incàrrigu e si trasladat a s'Ìndia a pustis de chèscias mannas in totu su paisu[149].
6 austu: s'Ucràina incumentzat un'ofensiva in s'Oblast de Kursk, Rùssia[150]. Est s'avantzamentu prus mannu de un'esèrtzitu istràngiu in terra Russa a pustis de sa segunda gherra mundiale[151].
7 austu: su Partidu tailandesu Kao Klai (andare a in antis) est isortu e sa Corte Costitutzionale bandit a sa ghia Pita Limjaroenrat e àteros membros dae sa polìtica pro àere propostu de cambiare sa lege a subra de sa lesa maestade, una de is prus severas in su mundu[152].
8 austu:
unu terremotu de magnitudo 7,1 iscutinat in su mare Hyūga, Giapone. 16 persones sunt fertas, vàrios fràigos sunt dannificados e si ghetat un'allarme tzunami[153].
su prèmiu Nobel Muhammad Yunus est su cabu de guvernu nou de Bangladesh a pustis de sa rinùntzia de Sheikh Hasina[154].
9 austu: un'aparèchiu de Voepass Linhas Aéreas ruet in Vinhedo, Santu Pàulu, Brasile, ochiende a totu is 62 biagiadores[155].
11 austu: Volodymyr Zelens'kyj, presidente de s'Ucràina, cunfirmat s'ofensiva in s'Oblast de Kursk. Sa Rùssia faghet ischire chi ddoe sunt 76000 disterrados dae sa regione[156].
13 austu: s'azienda Avon decrarat bancarota de manera voluntària me is Istados Unidos[157].
sa Corte Costitutzionale Tailandesa rèvocat s'incàrrigu a su primu ministru Srettha Thavisin pro àere numenadu a unu ministru chi fiat istadu in presone. Paetongtarn Shinawatra leat su logu suo[159].
23 austu: in Solingen, Germània, unu tzitadinu Sirianu ochiet a 3 persones. Dae neghe de custu fatu, sa dibata in contu de s'immigratzione si faghet prus intensu[160].
24 austu: in Barsalogho, Burkina Faso, 600 persones sunt vìtimas de un'atacu de Al-Qaeda[161].
25 austu: s'esèrtzitu de Israele ghetat un'atacu in su sud de su Lìbanu[162].
30 austu:
sa parte manna de su Venetzuela abarrat sena lughe e su presidente Maduro ghetat sa neghe a una posta de manos de s'opositzione[163].
su Brasile bandit sa retza sotziale X e Starlink in totu su paisu pro no àere cumpridu sa lege chi pertocat is sotziedades istràngias[164].
31 austu: un'elicòteru ruet in Kamchatka Krai, Rùssia, ochiende a is 22 biagiadores[165].
Cabudanni
7 cabudanni: eletziones presidentziales in Algeria. Su presidente Abdelmadjid Tebboune (Fronte de Liberatzione Natzionale, tzentru-manca) est eletu torra cun su 94,7% de is votos[166].
4 cabudanni: su presidente de Venetzuela, Nicolás Maduro, detzidet chi ocannu sa Pasca de Nadale s'at a festare in su mese de ledàmene[167].
12 cabudanni: s'imprendidore istadunidensu Jared Isaacman conduit sa prima passigiada cummertziale in s'ispàtziu, comente parte de sa missione Polaris Dawn chi portat fintzas echipàgiu umanu a s'òrbita prus arta dae su tempus de su programma Apollo[168].
17 cabudanni: 32 persones militantes de Hezbollah sunt ochidas e àteras 3200 fertas in s'iscòpiu de is busca-persones e ràdios portàtiles issoro comente parte de unu tziber-atacu giutu dae Israele[169], chi sighit finas sa die a pustis.
18 cabudanni: s'azienda Tupperware, famada pro is cuntenidores pro màndigu, aviat una protzedura de fallimentu[170].
20 cabudanni: Israele faghet ischire de àere ochidu a Ibrahim Aqil, ghia de Hezbollah in Beirut[171].
21 cabudanni: eletziones presidentziales in Sri Lanka. Binchet Anura Kumara Dissanayake (Podere Natzionale de su Pòpulu, tzentru-manca)[172].
23 cabudanni:
est sa die cun prus mortos a pustis de su 2006 in su cunflitu intra Hezbollah e Israele. 569 persones morint e 1835 sunt fertas in unu bombardamentu in Lìbanu[173].
unu terremotu de magnitudo 5,9 iscùtinat is ìsulas giaponesas de Izu e Ogasawara sena fàghere dannos graes[174].
unu tribunale de s'Argentina òrdinat s'arrestu de Nicolás Maduro, presidente de su Venetzuela, pro crìmines contras a s'umanidade[176].
su tribunale supremu de su Venetzuela òrdinat s'arrestu de su presidente argentinu Javier Milei pro àere issucutadu un'aparèchiu venetzuelanu[177].
26 cabudanni: s'uraganu Helene passat a subra de su sud-est de is Istados Unidos lassende prus de 230 mortos, essende su peus a pustis de s'uraganu Katrina de su 2005[178].
27 cabudanni: Israele ochiet a Hassan Nasrallah, ghia de Hezbollah e àteras persones in unu bombardamentu de Beirut[179][180].
29 cabudanni: eletziones legislativas in Àustria. Mancari no arribet a sa majoria de su Cussìgiu Natzionale, binchet sa dereta estrema pro sa prima borta a pustis de sa segunda gherra mundiale[181].
30 cabudanni: su Rennu Unidu est su primu paisu de su G7 a abbandonare su carbone comente a fonte de energia elètrica, a pustis de dd'àere impreadu pro 142 annos[182][183].
Ledàmene/Santugaine
1 ledàmene/santugaine:
s'esèrtzitu israelianu invadet su sud de su Lìbanu, ammanniende sa gherra sua contras Hezbollah[184].
su parlamentu giaponesu eligit a Shigeru Ishiba comente a primu ministru nou[185].
s'Iran atacat Israele cun mìssiles balìsticos comente a risposta a is fainas contras a Hezbollah in Lìbanu[186].
2 ledàmene/santugaine: comitados contras s'ispeculatzione energètica in Sardigna depòsitant 210729 firmas pro sa lege Pratobello 24 cun sa punna de amparare su territòriu[187]. Sa punna fiat de a su mancu 50000 firmas[188].
6 ledàmene/santugaine:
cun unu referendum s'aprovat sa costrutzione de una tzentrale nucleare in Kazàchistan[189].
eletziones presidentziales in Tunisia. Su presidente Kais Saied est torra eletu[190].
7 ledàmene/santugaine: s'uraganu Milton essit su de chimbe uraganos prus intensos de s'Otzèanu Atlànticu e sa segunda traschia prus intensa de su Golfu de su Mèssicu a pustis de s'uraganu Rita de su 2005. Milton est fintzas su primu uraganu a lòmpere a una pressione prus bàscia de 900 millibar in unos 20 annos[192].
9 ledàmene/santugaine: eletziones generales in Mozambicu. Daniel Chapo est eletu a presidente e su Frente de Libertação de Moçambique (FRELIMO, Fronte de liberatzione de su Mozambicu) tenet sa majoria in s'Assemblea de sa Repùblica[193].
12 ledàmene/santugaine: sa cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), definida "sa cometa de su sèculu" lompet a sa distàntzia sua mìnima dae sa Terra[194].
13 ledàmene/santugaine:
SpaceX renesser pro sa prima borta a faghere torrare unu Super Heavy de Starship[195].
Hezbollah ghetat una sèrie de atacos contras a su nord de Israele, lassende 4 mortos e a su mancu 67 fertos[196].
14 ledàmene/santugaine: sa NASA ghetat sa nave ispatziale Europa Clipper pro esplorare Europa, satèllite astradu de Giove[197].
16 ledàmene/santugaine:
Yahya Sinwar, ghia de Hamas, morit in un'isparadòrgiu cun s'esèrtzitu Israelianu in Rafah[198].
unu terremotu de magnitudo 5,9 iscùtinat Malatya in Turchia, ingendrende pànicu[199].
18 ledàmene/santugaine: in Cuba, una de is prus tzentrales elètricas mannas si firmat lassende a unos deghe milliones de persones sena lughe[200].
20 ledàmene/santugaine: sa Moldàvia votat pro intrare in s'Unione Europea cun unu Referendum, mancari cun paga diferèntzia intre eja e no[201].
21 ledàmene/santugaine:
s'Assemblea Natzionale de su Vietnam eleghet a Lương Cường comente a presidente, a pustis de meses de abbolotu[202].
23 ledàmene/santugaine: morint 5 persones e àteras 22 sunt fertas in un'atacu terrorìsticu in sa sede de Turkish Aerospace Industries (TAI) in Kahramankazan, Ankara, Turchia[204]. Is duos atentadores sunt istados ochidos[205].
Israele ghetat un'atacu contras a s'Iran, rispondende a is atacos de su 1 de su mese[207].
eletziones parlamentares in Georgia. Mancari s'ancu chi ddoe esserent interferèntzias, su partidu pro-Rùssia binchet sa majoria[208].
27 ledàmene/santugaine:
primu turnu de is eletziones generales in Uruguay. Passant a su segundu turnu Yamandu Orsi (Frente Amplio, tzentru-manca) cun su 43,4% de is votos e Álvaro Delgado (Partido Nacional, tzentru-dereta) cun su 27,2%[209].
eletziones generales in Giapone. Su partidu liberaldemocràticu a su guvernu perdet sa majoria in parlamentu pro sa primu borta dae su 2009 ma sighit a tènnere sa majoria de is iscannos. Su Partidu Democràticu Costitutzionale tenet su mègius resurtadu de semper[210].
eletziones generales in Bulgaria. Est sa de sete bortas in bator annos[211]. Is cunservadores de su partidu "Tzitadinos pro s'isvilupu europeu de sa Bulgaria" tenet sa majoria, mancari is analistas creent chi at a èssere difìtzile a formare unu guvernu istàbile[212].
eletziones parlamentares in Lituània. Su Partidu sotzialdemocràticu binchet sa majoria[213].
sa vetura de s'ex presidente de Bolìvia retzit 14 isparos[214].
29 ledàmene/santugaine: pro neghe de una pròida istraordinària in Ispànnia, unas cantas tzitades sunt inundadas causende numerosos mortos e dannos graes. Est unu de is peus disacatos in s'istòria de su paisu[215].
30 ledàmene/santugaine: eletziones generales in Botswana. Binchet su "Paracu pro su càmbiu democràticu" (tzentru-manca) agabbende 58 annos de guvernu de su Partidu Democràticu de Botswana (tzentru-dereta)[216].
31 ledàmene/santugaine:
su super-tifone Kong-Rey lassat unu mortu e fertos vàrios in Taiwan[217].
sa Rùssia ponet una multa a Google impossìbile de pagare pro àere blocadu cuntènnidos russos vàrios in su cuntestu de sa gherra Russu-Ucràina[218].
Onniasantu/Santandria
S'isteddu WOH G64 fotografadu dae su Very Large Telescope.
3 onniasantu/santandria: eletziones presidentziales in Moldàvia. Sa presidente Maia Sandu est torrada a elègere[219].
eletziones generales in Palau. Su presidente Surangel Whipps Jr. est torradu a elègere[221].
su cantzellieri de Germània Olaf Scholz dispidit a su ministru de is finàntzias Christian Lindner ingendrende una crisi de guvernu[222].
9 onniasantu/santandria: a su mancu 26 persones morint in un'atacu terrorìsticu suitzida in s'istatzione de is trenos de Quetta, Balochistan, Pakistan. Responsàbile de s'atacu est s'Armada de Liberatzione de Balochistan[223].
10 onniasantu/santandria:
eletziones generales in sa Repùblica de Maurìtzius. Binchet s'Alleàntzia pro su Cambiamentu (tzentru-manca)[224].
duos terremotos iscùtinant Cuba faghende dannos graes[225].
in Lima, Perù, incumentzat s'addòbiu annuale de sa Cooperatzione Econòmica Àsia-Patzìficu[226].
In Noa Zelanda si nde pesat un'undada de protestas de is Māoris contras a unu progetu de lege chi punnaiat a cambiare su Tratadu de Waitangi, chi dae su 1840 regulat sa relatzione intra issos e su guvernu[227][228].
11 onniasantu/santandria:
in Zhuhai, Tzina, un'òmine invadet cun sa vetura una pista de annestru in unu tzentru isportivu ochiende a 35 persones e ingollende·nde a àteras 43[229].
incumentzat sa Cunferèntzia a subra de su càmbiu climàticu de su 2024 (COP29)[230].
13 onniasantu/santandria: in sa tzitade de Brasìlia, Praça dos Três Poderes est corpida dae un'atacu terrorìsticu[231].
14 onniasantu/santandria:
eletziones parlamentares in Sri Lanka. Su partidu Potere Natzionale de su Pòpulu (tzentru-manca) binchet cun majoria ampra[232].
16 onniasantu/santandria: in Gabòn s'aprovat sa costitutzione noa cun unu referendum[234].
17 onniasantu/santandria:
eletziones parlamentares in Senegal. Bassirou Diomaye Faye de su partidu de manca Patriotes Africains du Sénégal pour le Travail, l'Éthique et la Fraternité (PASTEF, Patriotas Africanos de su Senegal pro su traballu, s'ètica e fradia)[235].
sa Corte Penale Internatzionale ghetat òrdines de arrestu contras a su primu ministru israelianu Benjamin Netanyahu, s'ex ministru de sa defensa Yoav Gallant e sa ghia militare de Hamas, Mohammed Deif, cun acusa de crìmines de gherra.
chircadores impreende su Very Large Telescope annùntziant su primu "primu pranu" de semper de un'isteddu a foras de su Caminu de Pàgia, WOH G64[237].
terroristas in Peshawar, Pakistan, un'apostamentu a unu grupu de veìculos chi portaiant a musulmanos sciitas ochiet a 46 persones e nde ferit a àteras 20[238].
23 onniasantu/santandria:
in Colòmbia si nde pesant protestas vàrias contras a su guvernu[239].
12 persones morint e prus de àteras 30 sunt fertas in un'intzidente acontèssidu a unu bus in Moyobamba (Perù) chi fiat portende unu grupu de istudiantes a Tarapoto[240].
24 onniasantu/santandria: segundu turnu de is eletziones in Uruguay. Binchet Yamandú Orsi[241].
26 onniasantu/santandria: su primu ministru de Israele annùntziat un'acòrdiu de firmare su fogu in Lìbanu[242].
27 onniasantu/santandria: eletziones generales in Namìbia. Netumbo Nandi-Ndaitwah de s'Organizatzione Populare de s'Àfrica de su Sud-Ovest (tzentru-manca) est sa prima presidente fèmina de su paisu[243].
29 onniasantu/santandria: eletziones generales in Irlanda. Su partidu Fianna Fáil (tzentru-dereta) abarrat su primu partidu[244].
30 onniasantu/santandria:
eletziones parlamentares in Islanda. S'Alleàntzia Sotzialdemocràtica tenet sa majoria[245].
in su cuntestu de sa gherra tzivile siriana, is fortzas de s'opositzione leant su controllu de su bonu de Alepu, provochende is primos atacos aèreos russos a subra de sa tzitade dae su 2016[246].
Idas/Nadale
Tzerimònia pro s'abertura de Notre-Dame de Parigi a pustis de su fogu de su 2019.
1 idas/nadale:
Joe Biden cuntzedet sa gràtzia a su fìgiu Hunter pro evasione fiscale e possedimentu illegale de armas[247].
3 idas/nadale: a pustis de meses de istallu pro disacòrdios cun su Parlamentu, su Presidente de sa Corea de su Sud Yoon Suk Yeol declarat sa lege martziale, acusende s'opositzione de simpatizare cun sa Corea de su Nord e de traballare contras a s'istadu. S'òrdine previdiat sa proibitzione de cada faina polìtica e sa suspensione de sa libertade de imprenta, ma nch'est istadu tiradu pagas oras a pustis[249].
4 idas/nadale:
incumentzat una crisi polìtica in Frantza, ca su primu ministru Michel Barnier perdet sa cunfiàntzia[250].
Brian Thompson, amministradore de sa seguràntzia mèdica UnitedHealthcare, est ochidu in Noa York dae Luigi Nicholas Mangione chi acusaiat is seguràntzias de pònnere su balàngiu a in antis a su bene de sa gente[251][252].
5 idas/nadale: unu terremotu de magnitudo 7 iscùtinat sa costa nord de sa Califòrnia, sena fàghere dannos de importu. Si ghetat un'allarme tzunami, cantzelladu pagu a pustis[253].
6 idas/nadale: eletziones presidentziales in Romania. Su Tribunale Costitutzionale aiat annulladu su resurtadu de su primu turnu, cun sa resone chi ddoe esserent interferèntzias russas a pustis de s'avantzamentu de su candidadu pro-Rùssia Călin Georgescu a su segundu turnu[254].
7 idas/nadale:
sa Catedrale de Notre-Dame de Parigi torrat a abèrrere a pustis de su fogu de su 2019[255].
eletziones generales in Ghana. John Mahama de su Cungressu Natzionale Democràticu (tzentru-manca) est eletu presidente una segunda borta[256].
Rapresentatzione artìstica de sa sonda Parker acostende·si a su Sole.8 idas/nadale: su presidente de sa Sìria Bashar al-Assad fuet a pustis de sa ruta de su regìmene suo a pustis de 61 annos. Si format unu guvernu de transitzione[257].
14 idas/nadale:
eletziones presidentziales in Geòrgia. Míjeil Kavelashvili de Bisu Georgianu (populista) balàngiat agiumai su totale de is votos, ingendrende dudas de manipulatzione de is comìtzios e peorende is tensione sotziales in su paisu[258][259].
su presidente de sa Corea de su Sud Yoon Suk-yeol, est dispididu dae s'incàrrigu suo a pustis de unu votu de su parlamentu, a pustis chi sa decraratzione de sa lege martziale de sa chida in antis nd'aiat pesadu protestas in su paisu[260].
su tziclone Chido tocat terra in Mayotte, in ue càusat 20 mortos e dannos graes[261].
17 idas/nadale: unu terremotu de magnitudo 7,3 iscùtinat Port Vila, capitale de Vanuatu, lassende 14 mortos, 210 fertos e vàrios fràigos isciusciados[262].
20 idas/nadale: 5 persones morint e àteras 205 sunt fertas cando una vetura si nche iscudit a subra de una truma de gente in unu mercadeddu de Paschixedda in Magdeburgo, Germània[263].
21 idas/nadale: a su mancu 41 persones morint in sa tzacarrada de prus veturas in su caminu BR-116 highway in Teófilo Otoni, Minas Gerais, Brasile[264].
25 idas/nadale:
in Kazachistan ruet su bòlidu 8243 de Azerbaijan Airlines. 38 persones morint e 29 subrabivint[265].
sa sonda solare Parker balàngiat su record de bighinàntzia a su Sole pro un'ogetu fatu dae s'òmine, acostende·si a 6,1 milliones de chilòmetros[266].
29 idas/nadale: su bòlidu Jeju Air Flight 2216, chi portaiat passegeros tziviles dae s'Arioportu Internatzionale Suvarnabhumi de Bangkok, Tailàndia a s'Arioportu Internatzionale de Muan, Corea de su Sud, essit dae sa pista in s'arioportu de arribu e tzacarrat contras a una barriera, ochiende a 179 persones. Ddoe sunt 2 subrabividos[267].
(EN) Jessie Gretener,Antoinette Radford,Elise Hammond,Tori B. Powell,Maureen Chowdhury, June 12, 2024 Israel-Hamas war, in CNN, 12 làmpadas 2024. URL consultadu su 27 santugaine 2024.
Custu est unu de sos artìculos de su mese, est a nàrrere unu de sos mègius artìculos creados e postos in sa pàgina printzipale dae sa comunidade, chi l'at isseberadu pro su mese de ghennàrgiu de su 2025
