From Wikipedia, the free encyclopedia
Marc Riboud, nascut lo 24 de junh de 1923 a Saint-Genis-Laval (Ròse) e mòrt lo 30 d'agost de 2016 foguèt un fotograf francés.
Es conegut, entre autres, per sos libres suls sieus reportatges en Asia: Les Trois bannières de la Chine, Face of North Vietnam, Chine Instantanés de voyage, e mai recent Vers l'Orient et Cuba.
Marc Riboud es lo cinquen enfant d'une frairiá de set. Grandiguèt dins una familha borgesa lionesa (son paire èra diplomat de l'IEP París e un amic de jovensa de Maurice Schlumberger, que seguissiá la carrièra dels enfants Riboud, e lo grand èra dels fondators de la Lionesa de Banca). Es lo fraire dels industrials Antoine e Jean Riboud. En 1944, resistant, participa als combats del Vercòrs, que rejonh amb lo promés de sa sòrre Françoise que vegèt èsser abatut per las fòrças d'ocupacion, una experiéncia que lo marquèt a vida e determinèt sa vocation[1],[2]. Après la Liberacion, estudièt a l'École centrale de Lyon de 1945 a 1948.
Comença fotografia amb l'aparelh fotografic Vest Pocket Kodak ofèrt per son paire. En 1937, a 14 ans, pren sos primièrs imatges a l'exposicion internacionala « Arts e tecnicas dins la vida modèrna » a París. Tanben fotografia los castèls de Léger.
En 1951, alara ingenhaire a Villeurbanne, « oublida » de tornar d’un conjat pres per fotografiar lo festenal de Lion e s’installa a París ont, mercé a son fraire Jean, encontra Henri Cartier-Bresson puèi Robert Capa, dos dels creators de Magnum Photos. En 1953 Fotografia Lo Pentre de la Torre Eiffel ont treslusís dja son talent e son gost de la composicion de l’imatge. Aquela fotografia foguèt sa primièra publicacion dins Life e alara intrèt a Magnum Photos. Après un primièr reportatge en Iogoslavia, suls conselhs de Robert Capa, se va un an en Angletèrra e fotografia Londres e Leeds que son a se reviscolar de la guèrra.
En 1955, va a Istanbul (amb la Land Rover de George Rodger) e passa en Iran, Afganistan, Paquistan per aténher Índia, ont demora un an abans d’obtenir son visa per la China ont fa en 1957 son primièr long sejorn. En 1958 acaba son viatge en Orient Extrèm per un sejorn al Japon que foguèt amb Women of Japan lo subjècte de son primièr libre (amb un tèxte de Christine Arnothy). Torna prene la rota anat d’Alaska en ivèrn de 1958 fins a Acapulco.
De 1960 a 1962, Marc Riboud fotografia las independéncias africanas, fa de sejorns en Argeria e fotografia l'alegresa de l’independéncia en julhet de 1962.
En 1965,torna en China e fotografia lo desencadedament la revolucion culturala e publica Les Trois Bannières de la Chine edicions Robert Laffont.
En 1967, present a Washington a una manifestacion contra la guèrra al Vietnam, fotografia una militanta que tend una flor als soldats. Aquela fotografia, La Filha a la flor vengèt una icòna de la patz. En 1968, fotografia las manifestacions estudiantas de mai a Paris e viatja al Nòrd e Sud de Vietnam ont torna en 1969, en 1972 e tanben 1976 ont fotografièt la reeducacion forçada dels quadres pel poder comunista.
Pendent los ans 1970, torna en China ont seguís son evolucion e transformacions fins a son darrièr sejorn a Shanghai en 2010. En 1973, cobrís lo procés del Watergate a Washington. Mai d'un còpa va a Praga per sosténer los signataris de la Carta 77 e subretot son amiga Anna Farova, istoriana de la fotografia. En 1979, es a Teheran pendent la presa d'otagtes de l'ambassada dels Estats Units d'America e per fotografiar los folas en deliri festejant lo retorn de l'aiatollà Khomeini.
En 1980, va en Polonha per un long reportatge sus Solidarnòsc. En 1987 fotografia a Lion lo procés de Klaus Barbie. A partir de 1986, suls conselhs de son amic lo pintre Zao Wou-Ki descobrís Huang Shan, fascinat per la beutat d'aqueles monts qu'inspirèron los pintres chineses. Tanben fa de sejorns a Angkor, amoroses d'aqueles temples envasit per de raïces e los arbres seculars.
Dins los ans 1990, acompanha sas mòstras pel mond e publica de libres. En 1998, après l’apartheid, va en Afrique del Sud, à Johannesbourg, a Soweto e dins de vilatges alunhats de la capitala.
En 2008, va a Nòva York per fotografiar la victòria de Barack Obama. En 2009, publica de fotografias del Tibet dins Les Tibétains amb de tèxtes d'André Velter qu'encontrèt per aquel libre coma o compta pendent lor entreten sus l'mission Sagesses bouddhistes en novembre del meteis an[3]. En 2010 fa un darrièr vitge a Shanghai per inaugurar una mòstra. Sa santat fragila l'obliga a demrar a París fins a sa mòrt, lo 30 d'agost de 2016Mes invalid (août)[4],[5].
Las fotografias de Marc Riboud foguèron publicadas dins fòrça revistas coma Life, Look, Le Nouvel Observateur, Paris-Match, Géo, Stern. Per dos còps ganhèt los prèmis Overseas Press Club Award (en 1966 per The Three Banners of China eten 1970 per Face of North Vietnam). Recebèt a Nòva York lo prèmi de Leica Timelife Achievement en 2001.
En 2012, son libre Vers l'Orient, publicat a las editions Xavier Barral, qu'amassa de fotografias presas pendent son viatge de jovença en Orient e Asia, recep lo prèmi Nadar.
Ans 1960
Ans 1970
Ans 1980
Ans 1990
Ans 2000
Ans 2010
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.