Hokusai
From Wikipedia, the free encyclopedia
Katsushika Hokusai[1] (31 d'octòbre de 1760, Edo - 10 de mai de 1849, Edo) es un pintre, dessenhaire e gravaire japonés dau segle XVIII. Es una figura centrala dau movement ukiyo-e, un corrent artistic de l'epòca d'Edo promotor d'una pintura populara e narrativa originala utilizant frequentament d'estampas xilogravadas coma supòrt d'expression. Pendent sa carriera, utilizet mai d'un nom diferent. Lo mai coneigut es Hokusai, mas Gakyojin es tanben frequent dins la literatura.
Es l'autor d'au mens 3 000 estampas, de 1 000 pinturas e d'illustracions diversas per 200 libres. La mai coneiguda es probable la Granda Ersa de Kanagawa qu'es venguda un daus simbeus de las tradicions artisticas japonesas. Es tanben daus còps creditat de l'invencion de la benda dessenhada. Quela òbra aguet una influéncia importanta sus lo desvolopament ulterior de la pintura e dau dessenh. Es caracterizada per l'utilizacion d'un trentenat de signaturas diferentas, generalament associadas a un estil o un tema unic. Es tanben marcada per l'adopcion de tecnicas europeas, mai que mai las reglas de la perspectiva. En retorn, Paul Gauguin, Vincent van Gogh, Claude Monet o Alfred Sisley s'inspireren de l'estil de Hokusai.
Biografia
Originas e formacion
Hokusai nasquet probablament lo 31 d'octòbre de 1760 a Edo (uei Tòquio)[2]. Sos parents son inconeguts, mas fasiá partida de la familha Kawamura[3]. Un document ulterior, lo testament de sa filhòta, menciona lo nom de Kawamura Iti Royemon, un artista subrenommat Bunsei, coma pair, mas l'autenticitat dau texte es mausegura.
A 3 o 4 ans, Hokusai fuguet adoptat per son oncle Nakajima Ise, un fabricant de miralhs per la cort dau shogun. L'enfant mostret rapidament de dons per lo dessenh e una curiositat per la pintura[3]. En 1773-1774, venguet aprendís dins un obrador de xilografia. A quela epòca, los editors d'Edo demandavan de quantitats considerablas de gravaduras per illustrar los obratges de publicar. Aqueu besonh permetiá de formar los aprendís per la mesa en òbra directa de las tecnicas ensenhadas per los mestres[4]. En 1778, Hokusai integret l'escòla de Katsukawa Shunshō (1726-1792), un pintre d'estampas ukiyo-e, especialista daus retrachs d'actors dau teatre kabuki. Son obrador era celebre per las competéncias de colorista de sos membres[5]. Hokusai i comencet sa carriera d'artesan en trabalhant sus de retrachs de cortesanas e d'actors e d'estampas comercialas, vendudas a bon pretz, destinadas a illustrar los romans populars. En 1780, adoptet la signatura « Katsukawa Shunrô », çò que mòstra son integracion dins l'obrador[6][7].
Entre 1785 e 1794, la vita d'Hokusai es mau coneiguda. Chamget de nom a la debuta d'aqueu periòde, çò que suggerís una rompedura emb l'escòla Katsukawa. Un interès per l'estil classic de l'acadèmia Kano, opausat a las concepcions de Shunshō, es benleu a l'origina d'un conflicte[8]. De desacòrds emb Katsukawa Shunchō (1750-1821), lo successor de Shunshō, son tanben evocats[9]. En 1792, Hokusai decidet d'arrestar de pintre de retrachs d'artistas. En 1794, integret l'escòla Rinpa, una escòla classica dau clan Sōtatsu. I descubrit la pintura olandesa e los principis de la perspectiva[10].
La reconeissença e lo succès
En 1795, Hokusai obtenguet son prumier succès important emb sas illustracions dau recuelh poetic Kyôka Edo no Murasaki. Aquò li permetet de prendre la direccion de l'escòla Tawaraya[11]. De 1796 a 1799, inventet un estil personau marcat per d'influéncias chinesas e occidentalas. Aguet tanben accès a l'eleit culturau de l'Emperi. Poguet aitau afirmar son independéncia e venir un especialista celebre dau surinomo, una categoria d'estampas de luxe.
A partir de 1811, Hokusai comencet una seria de viatges en Japon, mai que mai entre Quiòto e Edo. En 1814, publiquet la Manga, un ensemble de recuelhs de croquís e d'estudis. Sos quinze volums forman una enciclopedia iconografica dau país. En 1815, publiquet Leiçons de dança, una seguida de dessenhs illustrant de pas de dança[12]. Sas estampas eroticas datan tanben d'aqueu periòde[13]. Quelas òbras son daus còps vistas coma las prumieras bendas dessenhadas de l'istòria.
L'apogeu de sa carrriera
De 1820 a 1835, Hokusai se concentret sus l'illustracion de libres[14]. Los ans 1830 marcan probable l'apogeu de sa carriera emb la publicacion de serias de dessenhs e d'estampas demoradas celebras coma las Trenta-sieis vistas dau mont Fuji (1831-1833), Las cascadas de diferents país (1833-1834), Cent istòrias de trevas (ans 1830) o Las Cent Vistas dau mont Fugi (1834-1840). La Granda Ersa de Kanagawa, estampa mai coneiguda d'Hokusai, data d'aqueu periòde e constituís lo prumier imatge de la seria dedicada au mont Fuji en 1831. Hokusai s'interesset tanben aus estudis de flors e d'auseus chinés.
Fin de vita
En 1836, Hokusai s'entornet a Edo e foguèt tocat per la Granda Famina Tenpō. Puei, son talier foguèt destruch per un incendi. Enfin, a partir de 1839, deguet afrontar la concurréncia d'Hiroshige (1797-1858), un artista ukiyo-e partisan d'un estil diferent de las òbras d'Hokusai[15]. Dins los ans 1840, coma la màger part daus artistas ukiyo-e en fin de carriera, Hokusai se desinteresset de l'estampa e se concentret sus la pintura. Sa produccion venguet per lòrs mens importanta. Moriguet en abriu o en mai de 1849 e fuguet enterrat a Edo.
Òbra e influéncia
L'òbra de Hokusai
L'òbra de Hokusai s'inscriu dins un periòde d'enrichiment generau de las classas mejanas e superioras de Japon. Quò suscitet un besonh creissent d'òbras artisticas e entraïnet una produccion prolifica d'estampas ukiyo-e. Mens costosa qu'una pintura originala, quelas estampas xilogravadas permetián aus imprimeires d'utilizar de placas de fusta per realizar de còpias de l'originala dusca a la disparicion daus releus. Una mena de produccion en massa èra donc possibla. Los subjectes principaus eran de representacions eroticas o umoristicas de femnas, d'actors de kabuki e de samoraïs.
L'òbra de Hokusai era a l'origina caracteristica d'aqueu movement. Pasmens, après la descuberta de la pintura europea, Hokusai integret de paisatges dessenhats segon las reglas de perspectiva europeas dins sos dessenhs. Quò era una noveutat en Japon e explica una partida importanta de la popularitat de Hokusai. Pasmens, l'òbra de Hokusai se limitet pas a l'introduccion de la perspectiva europea en Japin. Estudiet fòrça corrents artistics noveus, çò que li permetet de se diferenciar de las escòlas tradicionalas. Per exemple, era un especialista de la pintura tradicionala chinesa e la composicion de sos paisatges es sovent inspirada per la pintura chinesa.
L'infuéncia de Hokusai
En Japon, Hokusai es considerat coma un artista centrala de l'istòria artistica dau país durant lo segle XIX. Son estil foguèt imitat o, au contrari, contestat çò que menet a la formacion de corrents artistics noveus. Dins lo monde, Hokusai aguet una influéncia importanta sus l'art europeu de la fin dau segle XIX. D'efiech, sas estampas, presentadas a las exposicions universalas de Londres (1862) e de París (1867), suscitèron un interès viu, especialament en França. Aitau, mai d'un pintre francés se procuret de còpias de sas òbras mai coneigudas. Edgar Degas (1834-1917) reüniguet una importanta colleccion de sas estampas e Paul Gauguin o Vincent Van Gogh s'inspireren d'òbras de Hokusai. Per exemple, los iris de Van Gogh son similars a d'iris pintats per Hokusai.
Galariá d'òbras
Cortesana endurmida (v. 1800) 
Extrach daus Rats misteriós dau prestre Raigo (1808) 
Lo somnhe de la femna dau peschaire (1814)
Cocut e azaleas (1828) 
La Granda Ersa de Kanagawa (v. 1830) 
La ribiera Tama dins la província de Musahi (v. 1830) 
Fuji per temps clar (v. 1830) 
Lo lac Suwa dins la província de Shinano (v. 1830) 
Iris (1832) 
Lo Drac de Matsuri Yatai (1844) 
Lo tigre dins la neu (1849)
_Cuckoo_and_Azaleas.jpg)
,_Veld_in_de_Owari_provincie_(1829-33).jpg)
Annexas
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.