Demografia de China
From Wikipedia, the free encyclopedia
La populacion chinesa es una de las mai importantas del mond en nombre. China foguèt lo primièr país del mond que comptèt mai d'un miliard d'abitants.
A l'ora d'ara la populacion chinesa es entrada dins una fasa de natalitat flaca, amb un objectiu de reduccion de la populacion fixat pel govèrn de la Republica populara chinesa. Dempuèi 2016 la politica antinatalista s'es assoplida, es d'ara enlà possible d'aver un segond enfant.
En 2017, la populacion es de mai de 1 423 000 000 amb Taiwan, Hong Kong e Macau ( 1 391 000 000 per la sola Republica populara chinesa en 2017).
A Taiwan, Macau e Hong Kong, la politica es de tot contrària, s'encoratjan las naissenças per luchar contra una feconditat demest las mai baissas del mond.
Demografia istorica
Segon las donadas porgidas per Isabelle Attané e Magali Barbieri[1], la populacion chinesa a conegut una evolucion marcada per de periòdes d'espandiment e de regression importants al cors dels 2000 ans passats. Las regressions correspondon amb de periòdes de trebolicis politics e d'invasions. Dins l'istòria modèrna es l'arribada de la dinastia dels Qing que marquèt un desvolopament demografic plan rapid comparat amb la mejana mondiala.
• -400: 19 000 000
• 0: 70 000 000
• 400: 25 000 000
• 1000: 56 000 000
• 1200: 124 000 000
• 1400: 70 000 000
• 1600: 110 000 000
• 1800: 330 000 000
• 1900: 415 000 000
• 1950: 548 000 000
Situacion actuala
Natalitat, mortalitat e feconditat
La Republica populara de China a entamenat dempuèi mai de 60 ans sa transicion demografica. Dins las annadas 1950, lo país aviá un taus de natalitat sempre inferior a 38 per mila. Après los trebolicis de la Revolucion culturala, lo declin de la natalitat contunhèt dins los ans 1970 amb quitament un taus de 17,8 per mila en 1979. Malgrat la politica de l'enfant unic la natalitat s'es relativament mantenguda, mai que mai s'òm compara amb Taiwan. Après un periòde de baissa (1987-2004) lo nombre de las naissenças demòra estadís (2004-2012) amb una chifra mejana de 16 000 000 de naissenças annualas. La possibilitat d'aver un segond enfant dempuèi 2016 a dinamizat las naissenças que son pujadas a gaireben 18 milions en 2016, chifra inedita dempuèi l'an 2000.
Lo taus de mortalitat creis lentament mas regularament dempuèi 2003.
Aquí las donadas oficialas entre 1950 e 2012 per quant a la natalitat, la mortalitat e la feconditat.
| Populacion mejana(x 1000) | Naissenças viventas | Decèsses | Cambiament natural | Natalitat (per 1000) | Mortalitat (per 1000) | Cambiament natural (per 1000) | Fertilitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1950 | 546 815 | 20 232 000 | 9 843 000 | 10 389 000 | 37.0 | 18.0 | 19.0 | |
| 1951 | 557 480 | 21 073 000 | 9 923 000 | 11 150 000 | 37.8 | 17.8 | 20.0 | |
| 1952 | 568 910 | 21 050 000 | 9 671 000 | 11 379 000 | 37.0 | 17.0 | 20.0 | |
| 1953 | 581 390 | 21 511 000 | 8 139 000 | 13 372 000 | 37.0 | 14.0 | 23.0 | |
| 1954 | 595 310 | 22 604 000 | 7 846 000 | 14 758 000 | 37.97 | 13.18 | 24.79 | |
| 1955 | 608 655 | 19 842 000 | 7 474 000 | 12 368 000 | 32.60 | 12.28 | 20.32 | |
| 1956 | 621 465 | 19 825 000 | 7 085 000 | 12 740 000 | 31.90 | 11.40 | 20.50 | |
| 1957 | 637 405 | 21 691 000 | 6 884 000 | 14 807 000 | 34.03 | 10.80 | 23.23 | |
| 1958 | 653 235 | 19 088 000 | 7 826 000 | 11 262 000 | 29.22 | 11.98 | 17.24 | |
| 1959 | 666 005 | 16 504 000 | 9 717 000 | 6 787 000 | 24.78 | 14.59 | 10.19 | |
| 1960 | 667 070 | 13 915 000 | 16 964 000 | -3 049 000 | 20.86 | 25.43 | -4.57 | |
| 1961 | 660 330 | 11 899 000 | 9 403 000 | 2 496 000 | 18.02 | 14.24 | 3.78 | |
| 1962 | 665 770 | 24 640 000 | 6 671 000 | 17 969 000 | 37.01 | 10.02 | 26.99 | |
| 1963 | 682 335 | 29 593 000 | 6 851 000 | 22 742 000 | 43.37 | 10.04 | 33.33 | |
| 1964 | 698 355 | 27 334 000 | 8 031 000 | 19 303 000 | 39.14 | 11.50 | 27.64 | |
| 1965 | 715 185 | 27 091 000 | 6 794 000 | 20 297 000 | 37.88 | 9.50 | 28.38 | |
| 1966 | 735 400 | 25 776 000 | 6 494 000 | 19 282 000 | 35.05 | 8.83 | 26.22 | |
| 1967 | 754 550 | 25 625 000 | 6 361 000 | 19 264 000 | 33.96 | 8.43 | 25.53 | |
| 1968 | 774 510 | 27 565 000 | 6 359 000 | 21 206 000 | 35.59 | 8.21 | 27.38 | |
| 1969 | 796 025 | 27 152 000 | 6 392 000 | 20 760 000 | 34.11 | 8.03 | 26.08 | |
| 1970 | 818 315 | 27 356 000 | 6 219 000 | 21 137 000 | 33.43 | 7.60 | 25.83 | |
| 1971 | 841 105 | 25 780 000 | 6 157 000 | 19 623 000 | 30.65 | 7.32 | 23.33 | |
| 1972 | 862 030 | 25 663 000 | 6 560 000 | 19 103 000 | 29.77 | 7.61 | 22.16 | |
| 1973 | 881 940 | 24 633 000 | 6 209 000 | 18 424 000 | 27.93 | 7.04 | 20.89 | |
| 1974 | 900 350 | 22 347 000 | 6 609 000 | 15 738 000 | 24.82 | 7.34 | 17.48 | |
| 1975 | 916 395 | 21 086 000 | 6 708 000 | 14 378 000 | 23.01 | 7.32 | 15.69 | |
| 1976 | 930 685 | 18 530 000 | 6 747 000 | 11 783 000 | 19.91 | 7.25 | 12.66 | |
| 1977 | 943 455 | 17 860 000 | 6 482 000 | 11 378 000 | 18.93 | 6.87 | 12.06 | |
| 1978 | 956 165 | 17 450 000 | 5 976 000 | 11 474 000 | 18.25 | 6.25 | 12.00 | |
| 1979 | 969 005 | 17 268 000 | 6 018 000 | 11 250 000 | 17.82 | 6.21 | 11.61 | |
| 1980 | 981 235 | 17 868 000 | 6 221 000 | 11 647 000 | 18.21 | 6.34 | 11.87 | |
| 1981 | 993 885 | 20 782 000 | 6 321 000 | 14 461 000 | 20.91 | 6.36 | 14.55 | |
| 1982 | 1 008 065 | 21 260 000 | 6 653 000 | 14 607 000 | 22.28 | 6.60 | 15.68 | |
| 1983 | 1 020 180 | 18 996 000 | 7 223 000 | 11 773 000 | 20.19 | 6.90 | 13.29 | |
| 1984 | 1 034 750 | 18 022 000 | 6 890 000 | 11 132 000 | 19.90 | 6.82 | 13.08 | |
| 1985 | 1 045 320 | 21 994 000 | 7 087 000 | 14 907 000 | 21.04 | 6.78 | 14.26 | |
| 1986 | 1 066 790 | 23 928 000 | 7 318 000 | 16 610 000 | 22.43 | 6.86 | 15.57 | |
| 1987 | 1 084 035 | 25 291 000 | 7 285 000 | 18 006 000 | 23.33 | 6.72 | 16.61 | |
| 1988 | 1 101 630 | 24 643 000 | 7 315 000 | 17 328 000 | 22.37 | 6.64 | 15.73 | |
| 1989 | 1 118 650 | 24 140 000 | 7 316 000 | 16 824 000 | 21.58 | 6.54 | 15.04 | |
| 1990 | 1 135 185 | 23 910 000 | 7 570 000 | 16 340 000 | 21.06 | 6.67 | 14.39 | |
| 1991 | 1 150 780 | 22 650 000 | 7 710 000 | 14 940 000 | 19.68 | 6.70 | 12.98 | |
| 1992 | 1 164 970 | 21 250 000 | 7 740 000 | 13 510 000 | 18.24 | 6.64 | 11.60 | |
| 1993 | 1 178 440 | 21 320 000 | 7 820 000 | 13 500 000 | 18.09 | 6.64 | 11.46 | |
| 1994 | 1 191 835 | 21 100 000 | 7 740 000 | 13 360 000 | 17.70 | 6.49 | 11.21 | |
| 1995 | 1 204 855 | 20 630 000 | 7 920 000 | 12 710 000 | 17.12 | 6.57 | 10.55 | |
| 1996 | 1 217 550 | 20 670 000 | 7 990 000 | 12 680 000 | 16.98 | 6.56 | 10.41 | |
| 1997 | 1 230 075 | 20 380 000 | 8 010 000 | 12 370 000 | 16.57 | 6.51 | 10.06 | |
| 1998 | 1 241 935 | 19 420 000 | 8 070 000 | 11 350 000 | 15.64 | 6.50 | 9.14 | |
| 1999 | 1 252 735 | 18 340 000 | 8 090 000 | 10 250 000 | 14.64 | 6.46 | 8.18 | |
| 2000 | 1 262 645 | 17 710 000 | 8 140 000 | 9 570 000 | 14.03 | 6.45 | 7.58 | 1.85 |
| 2001 | 1 271 850 | 17 020 000 | 8 180 000 | 8 840 000 | 13.38 | 6.43 | 6.95 | |
| 2002 | 1 280 400 | 16 470 000 | 8 210 000 | 8 260 000 | 12.86 | 6.41 | 6.45 | |
| 2003 | 1 288 400 | 15 990 000 | 8 250 000 | 7 740 000 | 12.41 | 6.40 | 6.01 | |
| 2004 | 1 296 075 | 15 930 000 | 8 320 000 | 7 610 000 | 12.29 | 6.42 | 5.87 | |
| 2005 | 1 303 720 | 16 170 000 | 8 490 000 | 7 680 000 | 12.40 | 6.51 | 5.89 | |
| 2006 | 1 311 020 | 15 840 000 | 8 920 000 | 6 920 000 | 12.09 | 6.81 | 5.28 | |
| 2007 | 1 317 885 | 15 940 000 | 9 130 000 | 6 810 000 | 12.10 | 6.93 | 5.17 | |
| 2008 | 1 324 655 | 16 080 000 | 9 350 000 | 6 730 000 | 12.14 | 7.06 | 5.08 | |
| 2009 | 1 331 380 | 16 150 000 | 9 430 000 | 6 720 000 | 11.95 | 7.08 | 4.87 | |
| 2010 | 1 337 825 | 15 920 000 | 9 510 000 | 6 410 000 | 11.90 | 7.11 | 4.79 | 1.40 |
| 2011 | 1 344 130 | 16 040 000 | 9 600 000 | 6 440 000 | 11.93 | 7.14 | 4.79 | |
| 2012 | 1 353 821 | 16 350 000 | 9 660 000 | 6 690 000 | 12.07 | 7.14 | 4.93 | |
| 2013 | 1,360,720 | 16,400,000 | 9,720,000 | 6,680,000 | 12.08 | 7.16 | 4.92 | |
| 2014 | 1,367,820 | 16,870,000 | 9,770,000 | 7,100,000 | 12.37 | 7.16 | 5.21 | |
| 2015 | 1,374,620 | 16,550,000 | 9,750,000 | 6,800,000 | 12.07 | 7.11 | 4.96 | 1.54 |
| 2016 | 1,382,710 | 17,860,000 | 9,770,000 | 8,090,000 | 12.92 | 7.07 | 5.85 | 1.60 |
Densitat
La densitat mejana de China es de 143 abitants per km² en 2015. Aquesta densitat es pas excessiva, especialament s'es comparada amb la d'Índia (405) o d'Alemanha (289). Totun, la geografia de China impausa una reparticion inegala de la populacion amb de zònas pauc poblablas (la mitat occidentala) e de zònas ben pobladas ( la mitat orientala). S'òm compta pas las províncias occidentalas de China: Xinjiang, Gansu, Qinghai, Tibet e Mongolia Interiora, la densitat es fòrça mai nauta e ajonh gaireben 300 abitants per km².
Urbanizacion
Dempuèi 2011, China es un país majoritàriament urban. L'urbanizacion s'es efectuada a un ritme sostengut e aiçò dempuèi 1990. En 2010, 49,7% de la populacion viviá dins las vilas (de comparar amb 26,4% en 1990 e 36,2% en 2000)[2]. Per aquesta rason, las vilas chinesas de uèi son mai que mai compausadas d'immòbles recents.
Las vilas chineses son a la talha de la populacion del país. Aicí la lista de las aglomeracions mai pobladas en 2010, segon las nòrmas de l'OCDE.
| Classament | Vila | Populacion (2010, en milions) |
Província |
|---|---|---|---|
| 1 | Shanghai | 34.0 | Shanghai |
| 2 | Guangzhou | 25.0 | Guangdong |
| 3 | Beijing | 24.9 | Beijing |
| 4 | Shenzhen | 23.3 | Guangdong |
| 5 | Wuhan | 19.0 | Hubei |
| 6 | Chengdu | 18.1 | Sichuan |
| 7 | Chongqing | 17.0 | Chongqing |
| 8 | Tianjin | 15.4 | Tianjin |
| 9 | Hangzhou | 13.4 | Zhejiang |
| 10 | Xi'an | 12.9 | Shaanxi |
| 11 | Changzhou | 12.4 | Jiangsu |
| 12 | Shantou | 12.0 | Guangdong |
| 13 | Nanjing | 11.7 | Jiangsu |
| 14 | Jinan | 11.0 | Shandong |
| 15 | Harbin | 10.5 | Heilongjiang |
| 16 | Zhengzhou | 9.7 | Henan |
| 17 | Qingdao | 9.6 | Shandong |
| 18 | Shenyang | 7.7 | Liaoning |
| 19 | Wenzhou | 7.6 | Zhejiang |
| 20 | Nanchang | 7.4 | Jiangxi |
Reparticion etnica
Oficialament lo país compta 56 nacionalitats. La nacionalitat majoritària es la dels Hans que representavan 91,60% de la populacion en 2010.
Etnias de China
De consultar tanben: Lista de las etnias de la Republica populara de China.
Lengas de China
La lenga oficiala de China es lo chinés mandarin basat sul dialècte de Beijing. Aquela nòrma oficiala es mai o mens mestrejada per la majoritat de la populacion mas los dialèctes e las lengas regionalas demòran ben enrasigats dins la vida vidanta. Totun la sinizacion del país es reala e i a un nombre important (mai de 50) de lengas e dialèctes en dangièr[3].
Religions de China
Lo país es oficialament atèu e laïc mas la practica de las religions es oficialament respectada.
Dempuèi l'arribada del comunistas (1949) i a agut de periòdes d'opression antireligiosa. Dempuèi las annadas 1980, lo govèrn a una politica mai dobèrta.
Las religions tradicionalas son la religion tradicionala chinesa, lo bodisme, lo taoïsme, lo confucianisme.
Lo cristianisme e l'islam son tanben presents dempuèi l'an 635 e l'an 651 respectivament.
Nòtas e referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.