Coprince d'Andòrra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cosobeiranetat d'Andòrra foguèt establida en 1278 pel tractat de pareatge entre l'evesque d'Urgèl (jos la sobeiranetat del comte de Barcelona, rei d'Aragon) e lo comte de Fois (jos la sobeiranetat del rei de França). Las valadas andorranas, situadas dins lo comtat d'Urgèl èran l'objècte d'un debat entre los dos vassals principals del comte, l'evesque d'Urgèl e lo vescomte de Castelbon. Lo vescomtat de Castelbon passèt al comte de Fois, qu'eretèt doncas de pretencions sus Andòrra. Lo comtat de Fois, amb lo vescomtat de Castelbon e la cosenhoriá d'Andòrra foguèron acampats al reialme de Navarra en 1479, puèi al reialme de França en 1589. Es sens dobte a l'ocasion de l'accession al tròn de Navarra que lo títol d'Andòrra evoluèt de senhoriá en principautat.
 | |
 | |
| Titular | Joan-Enric Vives i Sícilia (12 mai 2003–) Emmanuel Macron (14 mai 2017–) |
|---|---|
| Designat per | Diocèsi d'Urgèl Republica Francesa |
| Jurisdiccion | Andòrra |
| Luòc | Andòrra |
| Creacion | 8 de setembre de 1278 |
| Lista | Lista |
En 1607, lo rei Enric IV uniguèt la Corona de Navarra e la part foissenca de la Corona d'Andòrra a la Corona de França. L'abolicion de la reialtat es proclamada lo 21 de setembre de 1792, lo coprince e rei Loís XVI es destronat. En 1793 la Republica Francesa refusa d'exercir una sobeiranetat sus Andòrra. Los coprinces evesques règnan doncas d'ara enlà sols. En 1806 Napoleon Ièr restabliguèt a son profièch la sobeiranetat francesa sus Andòrra, considerant que dempuèi 1607 la part de sobeiranetat andorrana es unida a la sobeiranetat francesa, e que lo sobeiran francés, qual que siá, deten la sobeiranetat andorrana de drech. De 1814 a 1830 (levat pendent los Cent Jorns) lo rei de França exercís tornarmai la sobeiranetat coma coprince d'Andòrra. En 1830 lo coprince rei Carles X es destronat. Los caps successius de l'Estat francés, seguissent la logica establida per Napoleon, exercisson la sobeiranetat andorrana e pòrtan lo títol de coprince d'Andòrra ex officio.
L'autoritat es indivisibla dels dos coprinces: l'evesque d'Urgèl e lo president de la Republica Francesa.Delegan lors poders a dos viguièrs : lo Viguièr episcopal e lo Viguièr francés.
Dempuèi 1993, data de la primièra Constitucion de la Principautat, los Coprinces venon Caps d'Estat indistinctes, e lo pòst de viguièr existís pas pus.
Lo cap del Govèrn es eissit del Conselh de las Valadas compausat de 28 membres elegits per las 7 parròquias a rason de 4 conselhièrs per parròquia.
Lista
| Coprinces episcopals | Coprinces de Fois, Bearn, Navarra e França | Periòde |
|---|---|---|
| Pere d'Urtx, evesque d'Urgèl | Rogièr Bernat III de Fois, comte de Fois, vescomte de Bearn | 1278-1293 |
| Vacant | 1293-1295 | |
| Guillem de Montcada, evesque d'Urgèl | 1295-1302 | |
| Gaston Ièr, vescomte de Bearn | 1302-1308 | |
| Vacant | 1308-1309 | |
| Ramon Trebaylla, evesque d'Urgèl | 1309-1315 | |
| Gaston II, vescomte de Bearn | 1315-1326 | |
| Arnau de Llordà, evesque d'Urgèl | 1326-1341 | |
| Pere de Narbona, evesque d'Urgèl | 1341-1343 | |
| Gaston III Fèbus, vescomte de Bearn | 1343-1347 | |
| Vacant | 1347-1348 | |
| Nicolau Capoci, evesque d'Urgèl | 1348-1351 | |
| Hug Desbach, evesque d'Urgèl | 1351-1361 | |
| Vacant | 1361-1362 | |
| Guillem Arnau de Patau, evesque d'Urgèl | 1362-1364 | |
| Vacant | 1364-1365 | |
| Pere de Luna, evesque d'Urgèl | 1365-1370 | |
| Vacant | 1370-1371 | |
| Berenguer d'Erill i de Pallars, evesque d'Urgèl | 1371-1388 | |
| Galceran de Vilanova, evesque d'Urgèl | 1388-1391 | |
| Matiu de Fois-Castelbon, vescomte de Bearn | 1391-1398 | |
| Isabèla Ièra, vescomtessa de Bearn e Archibald (de jure uxoris) | 1398-1413 | |
| Joan Ièr, vescomte de Bearn | 1413-1415 | |
| Vacant | 1415-1416 | |
| Francesc de Tovia, evesque d'Urgèl | 1416-1436 | |
| Vacant | Gaston IV, vescomte de Bearn | 1436-1437 |
| Arnau Roger de Pallars, evesque d'Urgèl | 1437-1461 | |
| Vacant | 1461-1462 | |
| Jaume de Cardona i de Gandia, evesque d'Urgèl | 1462-1466 | |
| Vacant | 1466-1467 | |
| Roderic de Borja i Escriva, evesque d'Urgèl | 1467-1472 | |
| Pere de Cardona, evesque d'Urgèl | Francés Fèbus, vescomte de Bearn, rei de Navarra | 1472-1483 |
| Catarina Ièra, reina de Navarra e Joan II (de jure uxoris) | 1483-1515 | |
| Joan Despés, evesque d'Urgèl | 1515-1516 | |
| Catarina Ièra, reina de Navarra e Enric II (de jure uxoris) | 1516-1517 | |
| Enric II, rei de Navarra | 1517-1530 | |
| Vacant | 1530-1532 | |
| Pere Jordà d'Urríes, evesque d'Urgèl | 1532-1533 | |
| Vacant | 1533-1534 | |
| Francesc d'Urríes, evesque d'Urgèl | 1534-1551 | |
| Joan Punyet, administrator apostolic d'Urgèl | 1551-1552 | |
| Miquel Despuig, evesque d'Urgèl | 1552-1555 | |
| Joana III, reina de Navarra e Antòni de Borbon (de jure uxoris) | 1555-1556 | |
| Juan Pérez García de Oliván, evesque d'Urgèl | 1556-1560 | |
| Vacant | 1560-1561 | |
| Pere de Castellet, evesque d'Urgèl | 1561-1562 | |
| Joana III, reina de Navarra | 1562-1571 | |
| Vacant | 1571-1572 | |
| Joan Dimas Loris, evesque d'Urgèl | Enric III, rei de Navarra, e IV rei de França | 1572-1576 |
| Vacant | 1576-1577 | |
| Miquel Jeroni Morell, evesque d'Urgèl | 1577-1579 | |
| Vacant | 1579-1580 | |
| Hug Ambrós de Montcada, evesque d'Urgèl | 1580-1586 | |
| Vacant | 1586-1587 | |
| Andreu Capella, evesque d'Urgèl | 1587-1609 | |
| Vacant | 1609-1610 | |
| Bernat de Salbà i de Salbà, evesque d'Urgèl | Loís XIII, rei de França | 1610-1620 |
| Vacant | 1620-1621 | |
| Luís Díes Aux de Armendáriz | 1621-1627 | |
| Antonio Pérez, evesque d'Urgèl | 1627-1633 | |
| Vacant | 1633-1634 | |
| Pau Duran, evesque d'Urgèl | 1634-1643 | |
| Loís XIV, rei de França | 1643-1651 | |
| Vacant | 1651-1655 | |
| Joan Manuel de Espinosa, evesque d'Urgèl | 1655-1663 | |
| Vacant | 1663-1664 | |
| Melcior Palau i Boscà, evesque d'Urgèl | 1664-1670 | |
| Vacant | 1670-1671 | |
| Pere de Copons i de Teixidor, evesque d'Urgèl | 1671-1681 | |
| Vacant | 1681-1682 | |
| Joan Desbach Martorell, evesque d'Urgèl | 1682-1688 | |
| Vacant | 1688-1689 | |
| Oleguer de Montserrat Rufet, evesque d'Urgèl | 1689-1694 | |
| Vacant | 1694-1695 | |
| Julià Cano Thebar, evesque d'Urgèl | 1695-1714 | |
| Simeó de Guinda y Apeztegui, evesque d'Urgèl | 1714-1715 | |
| Loís XV, rei de França | 1715-1737 | |
| Vacant | 1737-1738 | |
| Jordi Curado y Torreblanca, evesque d'Urgèl | 1738-1747 | |
| Sebastià de Victoria Emparán y Loyola, evesque d'Urgèl | 1747-1756 | |
| Vacant | 1756-1757 | |
| Francesc Josep Catalán de Ocón, evesque d'Urgèl | 1757-1762 | |
| Vacant | 1762-1763 | |
| Francesc Fernández de Xátiva y Contreras, evesque d'Urgèl | 1763-1771 | |
| Vacant | 1771-1772 | |
| Joaquín de Santiyán y Valdivielso, evesque d'Urgèl | 1772-1774 | |
| Loís XVI, rei de França | 1774-1779 | |
| Vacant | 1779-1780 | |
| Juan de García y Montenegro | 1780-1783 | |
| Vacant | 1783-1785 | |
| Josep de Boltas, evesque d'Urgèl | 1785-1792 | |
| La Republica Francesa (refusa de reconéisser lo títol tradicional) | 1792-1795 | |
| Vacant | 1795-1797 | |
| Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl | 1797-1806 | |
| Napoleon Ièr, emperaire dels Franceses | 1806-1812 | |
| Andòrra es annexada al departament francés del Sègre (amb la Catalonha espanhòla) | 1812-1814 | |
| Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl | Loís XVIII, rei de França | 1814-1815 |
| Napoleon Ièr, emperaire dels Franceses | 1815-1815 | |
| Napoleon II, emperaire dels Franceses | 1815-1815 | |
| Loís XVIII, rei de França | 1815-1816 | |
| Vacant | 1816-1817 | |
| Bernat Francés y Caballero, evesque d'Urgèl | 1817-1824 | |
| Bonifaci López y Pulido, evesque d'Urgèl | Charles X, rei de França | 1824-1827 |
| Simó de Guardiola y Hortoneda, evesque d'Urgèl | 1827-1830 | |
| Loís Felip èr, rei dels Franceses | 1830-1848 | |
| Jacques Charles Dupont de l'Eure, president del Govèrn provisòri | 1848-1848 | |
| Felip Buchez, president de l'Assemblada Nacionala Constituenta | 1848-1848 | |
| Francés Arago, president de la Comission del poder executiu | 1848-1848 | |
| Eugène Cavaignac, cap del Poder executiu | 1848-1848 | |
| Loís Napoleon Bonaparte, president de la Republica, emperaire dels Franceses | 1848-1851 | |
| Vacant | 1851-1853 | |
| Josep Caixal i Estradé, evesque d'Urgèl | 1853-1870 | |
| Loís Juli Trochu, president del Govèrn de la Defensa nacionala | 1870-1871 | |
| Denis Benoist d'Azy, president de l'Assemblada nacionala | 1871-1871 | |
| Jules Grévy, president de l'Assemblada nacionala | 1871-1871 | |
| Adolphe Thiers, cap del Poder executiu, president de la Republica | 1871-1873 | |
| Patrice de Mac-Mahon, president de la Republica | 1873-1879 | |
| Jules Dufaure, president del Conselh | 1879-1879 | |
| Salvador Casañas y Pagés, evesque d'Urgèl | Jules Grévy, president de la Republica | 1879-1887 |
| Maurice Rouvier, president del Conselh | 1887-1887 | |
| Sadi Carnot, president de la Republica | 1887-1894 | |
| Charles Dupuy, president del Conselh | 1894-1894 | |
| Jean Casimir-Périer, president de la Republica | 1894-1895 | |
| Charles Dupuy, president del Conselh | 1895-1895 | |
| Félix Faure, president de la Republica | 1895-1899 | |
| Charles Dupuy, president del Conselh | 1899-1899 | |
| Émile Loubet, president de la Republica | 1899-1901 | |
| Ramon Riu i Cabanes, evesque d'Urgèl | 1901-1901 | |
| Vacant | 1901-1902 | |
| Toribio Martín, vicari d'Urgèl | 1902-1902 | |
| Joan Josep Laguarda i Fenollera, evesque d'Urgèl | 1902-1906 | |
| Joan Benlloch i Vivó, evesque d'Urgèl | Armand Fallières, president de la Republica | 1906-1913 |
| Raymond Poincaré, president de la Republica | 1913-1919 | |
| Jaume Viladrich i Gaspa, vicari d'Urgèl | 1919-1920 | |
| Justí Guitart i Vilardebó, evesque d'Urgèl | Paul Deschanel, president de la Republica | 1920-1920 |
| Alexandre Millerand, president del Conselh, president de la Republica | 1920-1924 | |
| Frédéric François-Marsal, president del Conselh | 1924-1924 | |
| Gaston Doumergue, president de la Republica | 1924-1931 | |
| Paul Doumer, president de la Republica | 1931-1932 | |
| André Tardieu, president del Conselh | 1932-1932 | |
| Albert Lebrun, president de la Republica | 1932-1940 | |
| Ricardo Fornesa i Puigdemasa, vicari d'Urgèl | Felip Pétain, cap de l’Estat francés | 1940-1943 |
| Ramon Iglesias y Navarri, evesque d'Urgèl | 1943-1944 | |
| Charles de Gaulle, president del GPRF | 1944-1946 | |
| Félix Gouin, president del GPRF | 1946-1946 | |
| Georges Bidault, president del GPRF | 1946-1946 | |
| Léon Blum, president del GPRF | 1946-1947 | |
| Vincent Auriol, president de la Republica | 1947-1954 | |
| René Coty, president de la Republica | 1954-1959 | |
| Charles de Gaulle, president de la Republica | 1959-1969 | |
| Alain Poher, president de la Republica per interim | 1969-1969 | |
| Ramón Malla Call, administrator apostolic d'Urgèl | Jòrdi Pompidor, president de la Republica | 1969-1971 |
| Joan Martí i Alanis, evesque d'Urgèl | 1971-1974 | |
| Alain Poher, president de la Republica per interim | 1974-1974 | |
| Valèri Giscard d'Estanh, president de la Republica | 1974-1981 | |
| François Mitterrand, president de la Republica | 1981-1995 | |
| Jacques Chirac, president de la Republica | 1995-2003 | |
| Joan Enric Vives i Sicília, evesque d'Urgèl | 2003-2007 | |
| Nicolas Sarkozy, president de la Republica | 2007-2012 | |
| François Hollande, president de la Republica | 2012-2017 | |
| Emmanuel Macron, president de la Republica | 2017- | |
Fonts : http://www.worldstatesmen.org/Andorra.html, http://www.worldstatesmen.org/França.html
Vejatz tanben
.svg) |
|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.