Umús
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’umús es la sisa superiora del sòl creada, entretenguda e modificada per la descomposicion de la matèria organica, subretot per l'accion combinada dels animals, dels bacteris e dels fungis del sòl. L’umús es una matèria sopla e airada, qu'absorbís e reten plan l'aiga, de pH variable segon que la matèria organica es ligada o non e de minerals, d'aspècte escur (brunenc fins a negre), d’odor caracteristica, variabla segon que s'agís d'una de las nombrosas formas d'umús de bòsc[1], de prada, o de sòl cultivat.
L'umús es diferent del compòst per son origina naturala, mas partetja amb el fòrça proprietats, coma sa capacitat e restancar l'aiga e los aliments. Dins la partida de la biosfèra qu'es lo sòl, l'umús es la partida biologicament mai activa. Es dins las zonas temperadas qu’es mai abondant, mas recetament se tornèt trobar e s'estudièt una mena d'umús anciana e d'origina umana en Amazonas: la terra preta, o tèrra negra. L'umús es absent dels desèrts e, mai sovent, de tot mitan desprovesit de vegetacion (la nauta montanha, per exemple).
La capacitat d'escambi natural d'un umús ainsi que sa descomposicion lenta dona a las raices de las plantas d'azòt, de fosfòr e totes elements nutritius indispensables a la creissença dels vegetals. Se l'umòs es rebondut per la laurada o asfixiat (inondacion durabla, compression, cobèrt estanc), se degrada e larga de compausats toxics coma lo metan.