Azòt
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'azòt (o rarament nitrogèn) es un element quimic de simbòl N e de numèro atomic 7. Fòrça electronegatiu, a un pes atomic de 14,007[1] e ocupa la tèsta de la colona 15 de la taula periodica deis elements. Dins lo lengatge corrent, lo tèrme azòt designa lo diazòt N2 qu'es, dins lei condicions normalas de temperatura e de pression[2], un gas incolòr e inodòr que fòrma aperaquí 78% de l'atmosfèra terrèstra. Descubèrt en 1772 per l'Escocés Daniel Rutherford (1749-1819), aqueu gas menèt a l'identificacion de l'azòt coma element quimic novèu per lo quimista francés Antoine Lavoisier (1743-1794).
Element frequent dins l'Univèrs, l'azòt pòu formar de compausats fòrça variats coma de nitrurs, d'idrurs, d'alogenuras, d'oxids e d'oxoacids. Tèn un ròtle major dins lei procès biologics deis organismes vivents coma constituent indispensable deis acids aminats. De mai, plusors compausats azotats, especialament l'acid nitric HNO3, l'amoniac NH3, l'idrazina N2H4 e lei nitrats, son de substàncias fòrça importantas per l'industria modèrna. D'efèct, permèton de produrre d'engrais, d'explosius, de polimèrs ò de moleculas organicas (medicaments, drògas...).