![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Diverse_torture_instruments.jpg/640px-Diverse_torture_instruments.jpg&w=640&q=50)
Tortura
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tortura es l'utilizacion volontària de la violéncia per infligir una fòrta sofrença a un individú. En drech internacional costumièr, d'elements claus de la definicion de la tortura foguèron l'objècte de referéncias oficialas: per resumit, implica « una dolor o sofença aiguadas, fisica o mentala », infligida « intencionalament »[1]. La Convencion interamericana per la prevencion e la repression de la tortura n'espandís la definicion als cases d'« aplicacions de metòdes visant a annular la personalitat de la victima o demenir sa capacitat fisica o mentala, quitament q'aquestes metòdes e procediments causan pas cap de dolor fisica o ànsia psiquica »[2]. La distinccion entre « tortura » e « pena o tractament crudel, inuman o desgradant » es subjècte a debats e a variacions segon la jurisprudéncia e los tribunals.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Diverse_torture_instruments.jpg/320px-Diverse_torture_instruments.jpg)
Pòt èsser utilizada coma castig, coma mejan de coercicion per obténer quicòm, per inspirar la terror e la dominacion, o encara per crudeltat. Es pae exemple utilizat per obténer d'avoacions o autras informacions secrètas – l'Edat Mejana parla alara de la « question » –, tanben per terrorizar de populacions o d'organizacions, ciblant d'individús que los autres demoran passius de paur d'èsser victimas a lor torn. Pòt volontàriament mena a la mòrt de l'individú, s'agìs alara du suplici qu'a per objectiu a menar la mòrt de biais plan dolorós, veire a la remandar mai possible, per perlongar l'agonia.
Plan fòrça metòdes de torturas foguèron o son utilizat, segon la tecnologia disponibla, de la cultura dels torcionaris, de las fonts localas, etc. Passant per totas menas d'agressions, fisicas sul còrs de l'individú, o psicologics repausant sus la paur, lo tristum o autres emocions. Los actes de tortura produson mai sovent de séquelas, coma de mutilacions fisicas e de traumatismes psicologics. Pel torcionari o borrèl, torturar pòt possiblament respondre a de vams sadics o s'inscrire dins la somission a l'autoritat (experiéncia de Milgram), mas sovent el tanben sortís prigondament marcat.
La tortura foguèt practicada dins gaireben totas las civilizacions a totas las epòcas de l'istòria, subretot en contèxtes de guèrra o d'autres formas de conflicte, o al servici del poder judiciari. La Declaracion universala dels drche de l'Òme, adoptada lo 10 de decembre de 1948 per l'ONU, es lo primièr tèxte internacional a declarar illegala la tortura, dins son article 5: « Degun será pas somés a la tortura, nimai a de penas o tractaments crudèls, inumans o desgradants ». Las quatre Convencions de Genèva adoptadas en 1949 e lors Protocòls addicionals (1977) enebisson la tortura (que ne s'identifica pas, malgrat las semblanças e los zonas d'indiscernabilitat, a la nocion de « pena o tractament crudèl, inuman o desgradant »). D'autres tèxtes internacionals e regionals l'an, dins las annadas seguentas, interdita tanben. Lo primièr es la Convencion europèa dels drech de l'Òme, adoptada en 1951 pel Conselh de l'Euròpa, qu'es lo primièr tractat interdisant la tortura (article 3).