Tennis de taula
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo tennis de taula (o « ping-pong » dins lo langatge corrent) es un espòrt de raqueta opausant dos o quatre jogaires a l'entorn d'una taula. Lo tennis de taula es una activitat de léser, mas es tanben un espòrt olimpic dempuèi 1988.
Existís mai d'una denominacions per aquel espòrt pel mond: ping pang qiu (乒乓球, pīng pāng qiú, "bala ping-pang), en China e Taïwan, los caractèrs son plan particulars aque representan de raquetas fàcia a fàcia. Tanben se pòt dire en China (卓球, zhuō qiú, "bala de taula), que se pronòncia al Japon takkyū (卓球, takkyū?) (卓球?). Lo mot ping-pong vendriá de la marca comerciala que lo jòc èra produch als Estats-Units d'America al començament del sègle XX[1],[2]. Aquel tèrme s'utiliza mai sovent pel jòc de léser, alara que lo tèrme de tennis de taula s'utiliza per designar la practica esportiva; pasmens, per un practicant d'aquel espòrt, quitament en competicion, se dich « pongista ».
L'istòria d'aquel espòrt es marcada per una seriá d'evolucions tecnicas (natura dels placatges de las raquetas, introduccion puèi interdiccion d'usatge de la pèga subta) que menèt a de novelums dins l'estil de jòc (utilizacion de la « presa pòrta pluma » pels Ongreses e los Asiatics) e dins las tacticas emplegadas al nivèl naut coma l'apareisson del topspin a la fin dels ans 1980. Lo tennis de taula modèrne permet una granda varietat de sistèmas de jòc, amb los jòcs d'ataca, de contra iniciativa a la taula o mièja distància, e los jòcs de defensa fòrça espectaculars.
Lo nombre de practicants pel mond seriá de mai de 250 milions[3], e la Federacion internacionala de tennis de taula (ITTF) compta mai de 200 nacions e 33 milions de licenciats fins a de professionals de naut nivèl.