Japon
From Wikipedia, the free encyclopedia
Japon (日本, , Nihon escotarⓘ o Nippon escotarⓘ?), formalament l'Estat de Japon (日本国, , Nihon-koku o Nippon-koku?, escotarⓘ), qu'ei un estat insular d'Asia Orientau.
日本 (ja) | |
| |
Imne | Kimi ga yo |
---|---|
Simbòl | Sasakia charonda, Faisan versicolòr, Flor de cerièr, Chrysanthemum morifolium e Sumo |
Nom oficiau | 日本国 (ja) |
Entitat | estat sobeiran |
Escais | País deu Sorelh lhevant (日出る国) |
Administracion | |
Capitau | Tòquio[Nòta 1] |
Lenga oficiau | Japonés (de facto)[Nòta 2] |
Religion | Sintoïsme Bodisme Cristianisme |
Politica | |
Fòrma de govèrn | Monarquia constitucionau parlamentària |
• Emperaire | Naruhito |
Organ executiu | Govèrn de Japon |
• Primièr ministre | Fumio Kishida (2021–) |
Organ legislatiu | Dièta de Japon |
Membre de | Organizacion de cooperacion e de desvolopament economics |
Geografia | |
Coordenadas | 35° N, 136° E |
Superfícia | 377 972,28 km² |
Banhat per | mar de Japon Ocean Pacific Mar d'Okhotsk Mar de China Orientala Mar de las Filipinas |
Percentatge d'aiga | 1,40 %[3] |
Punt mei baish | Lac Hachirō (−4 m) |
Punt culminant | Mont Fuji (3 776 m) |
Hus orari | UTC+09:00 |
Demografia | |
Populacion | 11en |
• Totala | 125 440 000[4] ab. (febrièr 2022 ) |
• Densitat | 331,88 ab./km² |
Gentilici | Japonés -esa Nipon -a |
Economia | |
PIB (PPA) | 4en |
• Totau (2023) | 6,11 milions $[5] |
• Per capita | 48 813 $[5] |
PIB nominau | 4en |
• Totau (2023) | 4,301 milions $[5] |
• Per capita | 34 358 $[5] |
Gini (2018) | 33,4[6] |
Moneda | Yen (¥) |
Istòria | |
Fondacion | 539 aC[7][8][9] |
Constitucion Meiji | 29 de noveme de 1890 |
Constitucion actuau | 3 de mai de 1947 |
Anterior | Empèri de Japon |
Autas informacions | |
Indicatiu telefonic | +81 |
Domeni Internet | .jp |
Tòquio es de facto la capitau de Japon, maugrat que lo govèrn aja la soa sedença dens la municipalitat de Chidoya. Qu'ei ua monarquia constitucionau parlamentària dont las principaus institucions son lo parlament nomenat la Dièta, la cramba deus conselhèrs e la cramba deus representants.
Japon que hè partida de la Cinta de huec e que compausa de 14 125 islas[10] sus mei de 3 300 km dens l'ocean Pacific, las cinc islas principaus estant Hokkaidō, Honshū (isla principau), Shikoku, Kyūshū e Okinawa.
Pr'amor de las soas condicions meteorologicas e de la soa estructura geologica, qu'ei subjècte a divèrsas catastròfas naturaus, e los domaus causats per catastròfas taus com los tifons e los tèrratrems que son au demiei deus mei importants au monde.[11]