Emperaire de Japon
cap d'Estat e monarca forma de Japon / From Wikipedia, the free encyclopedia
Segon la Constitucion de Japon promulgada en 1947, l'emperaire de Japon (天皇, Tennō?) es lo cap d'Estat formal e monarca formal de Japon, simbòl unitari de Japon. L'actual emperaire es Naruhito, sul tròne del Crisantèm dempuèi lo 1èr mai de 2019 après l'abdicacion de son paire, Akihito.[1][2]
Titular | Naruhito dempuèi lo 1er de mai de 2019 |
---|---|
Tractament | Sa Majestat Imperiala |
Residéncia | Palatz de Fukiage del Kōkyo (Tòquio) |
Luòc | Japon |
Precedit per | Akihito |
Lista | lista dels emperaires de Japon |
Site web | kunaicho.go.jp… |
L'emperaire, en mai de sa carga civica, es lo cap religiós del shintoïsme: possedís de grands poders simbolics, o encara l'ancian culte imperiala (l'Arahitogami) que sacrava l'emperaire coma una divinitat celèsta; en efièch, lo tèrme tennō significa «sobeiran celèst», que foguèt utilizat tre lo sègle vii.
La dinastia imperiala de l'Ostal Yamato, mai anciana familha dinasta al mond e ininterrompuda dempuèi 2600 ans[3], es sovent estada rejoncha per las shōguns, poderoses dirigents e oficièrs de l'armada dotats de facto de poders absoluts. Lo declin del poder de la familha imperiala comença amb l'ambicion de Minamoto no Yoritomo en 1192, fondant lo primièr bakufu, mas es Tokugawa Ieyasu que l'acaba en 1603, creant un estat feudal isolat de la rèsta del mond que sos descendents dominat pendent dos sègles e mièg, fins a la restauracion de 1868, quand Japon s'es obèrt a la politica e a l'economia internacionalas.