Sofre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo sofre (var. solpre, soupre, sòupre[1]) es l'element quimic de numerò atomic 16 e de simbòl S. De la familha dei calcogèns, a de proprietats quimicas similaras a aquelei de l'oxigèn. Dins la natura, es un element abondós, insipid e insoluble dins l'aiga. Forma de cristaus jaunes a l'estat natiu e intra dins la composicion d'un nombre important de mineraus. Es associat, dins l'imaginari collectiu, ai regions volcanicas mai lei depaus pus importants son d'origina sedimentària.
Descobridor o inventaire | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Data de descobèrta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Contrari | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Color | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Simbòl de quantitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Simbòl d'unitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietat de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fondador | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Compren | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data de debuta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data de fin | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Precedit per | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Seguit per | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coordenadas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
O ↑ S ↓ Se |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Generalitats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, Simbòl, Numèro | sofre, S, 16 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tièra quimica | nonmetals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grop, Periòde, Blòc | 16, 3, p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparéncia | jaune limon | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Massa atomica | 32.065(5) g/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuracion electronica | [Ne] 3s2 3p4 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats fisicas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fasa | solid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | (alpha) 2.08 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | (beta) 1.96 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | (gamma) 1.92 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat liquida al punt de fusion | 1.819 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusion | 388.36 K (115.21 °C, 239.38 °F) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullicion | 717.8 K (444.6 °C, 832.3 °F) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | (mono) 1.727 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de vaporizacion | (mono) 45 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) 22.75 J/(mol·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats atomicas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristallina | ortorombica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat d'oxidacion | −1, ±2, 4, 6 (oxid fòrtament acid) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2.58 (Escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Potencials d'ionizacion (mai) |
1èr : 999.6 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2nd : 2252 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3en : 3357 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic | 100 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic calculat | 88 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai covalent | 102 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai de Van der Waals | 180 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informacions divèrsas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Magnetisme | pas de donada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat electrica | (20 °C) (amòrf) 2×1015 Ω·m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) (amòrf) 0.205 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Bulk | 7.7 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | 2.0 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Numèro CAS | 7704-34-9 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isotòps pus estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Es un element indispensable ais organismes vivents de la Tèrra car d'atòms de soupre fan partida de la molecula de dos acids aminats, la cisteïna e la metionina. Dins l'industria quimica, es utilizat per preparar l'acid sulfuric per la produccion d'engrais (sulfats) e de produchs fitosanitaris fongicids (especialament còntra l'oïdium de la vinha). A tanben d'aplicacions en defòra de l'agricultura dins la fabricacion de polimèrs (nilon-6, vulcanizacion, etc.), dins de procès de lixiviacion, dins l'elaboracion de la pasta de papier ò d'aliments, dins la fabricacion de divèrsei produchs quimics (acid fluoridric, dioxid de titani, tripolifosfats, etc.), dins la fabricacion d'explosius (pouvera), dins l'elaboracion de medicaments, etc.