Polvera
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pouvera (var. polvera, polsa, poussa ; gasc. prova[1]) es una substància quimica explosiva que permet de lançar un projectil per mejan d'una arma de fuòc. Inventada en China vèrs lo sègle VII, èra inicialament compausada de carbon, de sofre e de saunitre. Se difusant lòng de la Rota de la Seda, arribèt dins lo mond arab vèrs lo sègle VIII e en Euròpa vèrs lo sègle sègle XII ò XIII. Eissida dei recèrcas alquimicas, la pouvera negra foguèt inicialament utilizada per fabricar de fuòcs d'artifici ò per cremar de bastiments enemics. Pasmens, son caractèr explosiu trobèt pauc a pauc un interès sus lo prat batalhier. A partir dau sègle XIV, entraïnèt una revolucion dins lo domeni militar amb la generalizacion progressiva deis armas de fuòc (fusius, canons...).
Lei progrès scientifics dau sègle XIX veguèron plusors quimistas s'interessar a sa fabricacion. Aquò permetèt de desvolopar lei pouveras sensa fumada que remplacèron rapidament la pouvera negra a partir deis ans 1880. De colors variadas (blanc, jaune, negre...), aquelei pouveras an l'avantatge de cremar sensa produrre de quantitats importantas de particulas solidas e an una poissança pus importanta. Uei, fòrman la màger part de la produccion mondiala de pouvera. La pouvera negra tradicionala a pasmens pas totalament disparegut car es encara una matèria premiera indispensabla per la fabricacion fuòcs d'artifici ò de petards.