Primièra Crosada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La primièra crosada (var. primiera crosada, primèira crosada, primèra crosada, purmèra crotzada) es una crosada que se debanèt de 1096 a 1099 après, entre autres, lo refús intervengut en 1078 dels turcs seleucidas de daissar liure lo passatge als pelegrins crestians cap a Jerusalèm.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Primièra Crosada Crosadas d'Orient (Ièra, IInda, IIIena, IVena, Vena, VIena, 1239, VIIena, VIIIena, IXena). | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1096-1099 |
Luòc | Tèrra Santa |
Casus belli | tampadura de l’accès als Luòcs Sants (1078) |
Eissida | Presa de Jerusalèm e fondacion dels Estats latins d'Orient |
Comandants | |
Raimon de Sant Gèli Jaufré de Bolhon Boemond de Tarent Uc Ièr de Vermandés Robèrt Courteheuse |
Kılıç Arslan Ièr, sultan de Rom Kerbogha Al-Musta'li, calif fatimid Soqmân l’Ortoqid, cadi de Jerusalèm |
Batalhas | |
Nicèa — Dorilèa — Antiòquia — Jerusalèm — Rama (1èra) — Ascalon — Rama (2nda) — Haran — Rama (3ena) — Trípol |
Tampar