Quatrena Crosada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Quatrena Crosada foguèt una crosada que se debanèt de 1202 a 1204. Inicialament dirigida còntra Egipte, foguèt en realitat menada per lei Venecians còntra leis adversaris de sa poissança marchanda. S'acabèt ansin per la conquista e lo pilhatge de Constantinòble e lo partiment dau territòri bizantin entre lei venceires. Lei Venecians venguèron la premiera poissança maritima de la Mar Mediterranèa. Per lei Bizantins, maugrat la restauracion de l'Empèri en 1261, l'expedicion marquèt lo començament dau declin finau.
Mai d'informacions Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Quatrena Crosada | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1202 - 1204 |
Luòc | Balcans, Empèri Bizantin |
Cambiaments territorials | Partiment de l'Empèri Bizantin entre cinc estats latins e quatre principats bizantins |
Eissida | Victòria crosada e veneciana |
Belligerants | |
Republica de Venècia |
Empèri Bizantin |
Batalhas | |
Zara – Constantinòble (1203) – Constantinòble (1204) |
Tampar