Pitagòras
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pitagòras de Samos (en grèc ancian: Πυθαγόρας Pythagóras) èra un filosòf e matematician grèc, nascut en -582 e mòrt en -496. Lo seu nom es associat al Teorèma de Pitagòras.
Nasquèt dins l'illa de Samos en Dodecanès. Quand èra fòrça jòve viatgèt dins la region de Mesopotamia, Egipte e benlèu en Índia, que recebèt d'estudis basicas e que benlèu fondèt la seuna primièra escòla.
Pendent aqueles viatges assimilèt de coneissenças matematicas, astronomicas e religiosas. Èra lo contemporanèu de Boda, Confuci e Lao Tse.
De problèmas politics l'obliguèron a anar a Crotone, dins lo sud d'Itàlia, que fondar la seuna segonda escòla, una societat secreta amb de basas matematicas e filosoficas. Las doctrinas d'aquel centre cultural èran regidas per de règlas de conducha fòrça estrictas. La seuna escòla èra dubèrta als òmes coma a las femnas, e la conducha discriminatòria èra enebida. Los seus estudiants èran de totes raças, religions e rengs economic e social.
Las rasons perque Pitagòras es per nosaltres un personatge tan escur son divèrsas:
- D'un costat son perduts lo documents d'epòca e entre eles las seunas biografias (una d'aqueles facha per Aristòtel).
- D'un autre costat, l'òrde fondada per el èra de tipe comunautàri e secret. Las coneissenças e las propietats èran mantingudas jos regima de comunautat e, alara, se pòt pas atribuir una descobèrta a cap membre especific de l'escòla. Atan, se parla pas de l'òbra de Pitagòras mas de las contribucions dels pitagericians, pasmens se dins l'antiquitat se las atribuissián totas a el.
La seuna escòla de pensada afirmava que l'estructura de l'univèrs èra aritmetica e geometrica, a causa de que las matematicas venguèron una disciplina fonamentala per tota recerca scientifica. De fach, la devisa de l'escòla pitagoriciana èra "tot es nombre".
Politicament l'escòla pitagoriciana èra conservatitz e totes seguissián un còdi de conducha fòrça estricte. Èran vegetarians perque cresián en la transmigracion de las armas e, alara, podavan sacrificar cap d'animals pensant que podavan èsser la nòva demorança d'un amic mòrt. Los pitagoricans avián una granda confisença dins la perseguida dels estudis filosofics e matematics coma basa morala per la direccion de la vida.
Pitagòras donava dos tipes diferents d'ensenhament: un pels membres de l'escòla e l'autre pel rèsta de comunautat ciutadana. Es de supausar que las contribucions a la matematica èran reservada pels primièrs.
La vertadièra novèla importéncia de la matematica grèga se faguèt d'en primièr pels pitagoricians, amb eles la matematica es en relacion fòrça estrecha amb l'amor per la saviesa que amb las exigéncias de la vida practica, e que demòra fin ara una tendéncia viva.
La purificacion de l'arma dels pitagoricians es capitada d'un costat amb un estricte regim fisic e d'un autre amb de rites que remembran aqueles dels adoradors d'Orfèu e de Dionis, mas las armonias e mistèris de la filosofia e de la matematica tanben èran partidas essencialas d'aquel ritual.
Jamai abans nimai aprèp la matematica joguèt un ròtle tan important dins la vida e dins la religion coma lo foguèt pels pitagoricians.
Pitagòras pòt èsser considerat la persona mai influenta de l'istòria universala, passa per èsser l'introductor dels peses e mesuras, descobridor de la teoria musicala, inventor de la geometria e l'aritmetica teorica; Lo primièr a sostenir la forma esferica de la tèrra, a parlar de "teoria" e de "filosòfs", a postular lo vuèit, a canalizar la fervor religiosa en fervor intellectuala, a utilizar lo rasonament e la definicion, a considerar que l'univèrs èra una òbra deschifrable pas per de mejans matematics.
S'atrubuís a Pitagòras de Samos e a Tales de Milet lo començament de la sistematizacion de la Matematica, iniciant los estudis de natura teorics, es a dire, de demostracions basadas en proposicions e axiomas.