Parlament del Reialme Unit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Parlament del Reialme Unit de Grand Bretanha e Irlanda del Nòrd (en anglés : Parliament of the United Kingdom of Great Britain and Nothern Ireland), comunament nommat Parlament britanic o Parlament de Westminster, es lo suprèma còrs legislatiu del Reialme Unit, de las dependéncias de la Corona e dels Territòris Britanics d’Otramar.[1][2] Ten sol la sobeiranetat parlamentària e de fach lopoder ultim dels còrs politics del Reialm Unit e de sos territòris. Son sèti es lo Palais de Westminster a Londres.
Lo Parlament britanic es bicameral mas es compausat de tres partidas, consistuit del Sobeiran (La Reina en son Parlament), d’una cambra nauta (de fach la segonda cambra)[3][4][5] nomenada Cambra dels Lòrds, e la nomenada cambra bassa[6] (mas de fach la primièra cambra)[7] Nomenada Cambra de las Comunas.[8]
La cambra dels Lòrds inclusís dos diferents tipes de members: the Lòrds Esperitals, consistuit dels mai ancian evèsques de la Glèisa d’Anglatèrra, e los Lòrds Temporals, consistuits subretot per de pars a vida, nomenats pel sobeiran sus avís del Primièr Ministre,[9] e de 92 pars ereditaris.
Los 650 membres de la Cambra de las Comunas son elegits al vòte uninominal majoritari a un torn per cinc ans.[10] Las doas Cambras se reünisson dins de cambras separadas del Palais de Westminster a Londres. Per convencion constitucionala, totes los ministres del governament, inclusit lo primièr Ministre, son membre de la Cambra de las Comunas o, pus rarament, de la Cambra dels Lòrds.
Lo Parlament de Grand Bretanha foguèt fondat en 1707 après la ratificacion del Tractat de l’Union segon l’Acte d’Union passat entre lo Parlament d’Anglatèrra e lo Parlament d’Escòcia. Al començament del sègle XIX, lo Parlament s’agrandiguèt per l’Acte d’Union de 1800 ratificat entre lo Parlament de Grand Bretanha e lo Parlament d’Irlanda per crear lo Parlament del Reialme Unit de Grand Bretanha e d’irlanda. En1927 foguèt nomenat "Parlament del Reialme Unit de Grand Bretanha e d’Irlanda del Nòrd",[11] per rendre compte de la secession de la Republica d'Irlanda en 1922.
Amb l’espandiment mondial de Empèri britanic, lo Parlament del Reialme Unit serviguèt d’exemple amb lo Sistèma de Westminster atal se nomena "Maire dels Parlaments".[12]
En teoria, lo poder legistatiu suprèm del RU es oficialament investit per la Corona en son Parlament. Mas, la Corona complís los avises del Primièr Ministre e los poders de la Cambra dels Lòrds son limitats sonque dins l’escasença de legislacion dilatòria; alara, de facto lo poder es conferit a la Cambra de las Comunas.[13]