Cambra dels Lòrds del Reialme Unit
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cambra dels Lòrds del reialme Unit, es lo nom de ceremonia de Cambra del Pars, es cambra nauta del Parlament del Reialme Unit. Coma la Cambra de las Comunas, ten sesilha al Palais de Westminster.[1] Oficialament, lo nom complet es: The Right Honourable the Lords Spiritual and Temporal of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled
Al contrari de la Cambra de la Comunas, totes los membres de La Cambra dels Lòrds (levat 90 pars ereditaris elegits en eles e dos pars membre ex officio) son nomenats.[2] Èsser membre de la cambra dels Lòrds ven del paratge the peerage e es constituit de Lòds Esperital e de Lòrds Temporals. Lo Lòrds Esperital son 26 evesques de la Glèisa d'Anglatèrra d'Estat.[3] D'entre los Lòrds Temporals, la majoritat son pars a vida que son nomenats pel monarca sus avís del Primièr Ministre, o sus avís de la Comissin de Nominacion de la Cambra dels Lòrds. Tanben, i a de pars ereditaris hereditary amb quatre ducs.[4] Lo House of Lords Act 1999, se restrenhèt a 92 los pars ereditaris.[5] Fòrça pauc d'entre eles son de femnas que per gaireben totes los paratges ereditaris pòdon venir pas que de mascles.[6]
Alara que la Cambra de las Comunas difinís son nombre de sètis a 650, Lo nombre de membres a la Cambra dels Lòrds es pas fixat. I a ara 804 sètis de Lòrds. La Cambra dels Lòrds es la sola cambra nauta de quin que siá parlament bicameral a èsser mai nombrosa que respectiva cambra baissa.[7]
La cambra dels Lòrds examina los actes ja aprovats per la Cambra de la Comunas.[8] Regularament passa en revista los amendaments de la Comunas.[9] Pasmens s'es pas possible d'empachar de far passar una lei, levat en unas escasenças,[10] pòt retardar lo actes e forçar la Comunas de tornar sus las lors decisions.[11] Atal, la Cambra dels Lòrds agís coma contraròtle de la Cambra de la Comunas de biais independent de procediment electoral.[12][13][14] Los projèctes de leis se pòdon introduire dins quina que siá de las cambras. Pasmens se los membres dels Lòrds pòdon tanben venir minstres del Govèrn, son mai sovent eissits de las Comunas. LA Cambra dels Lòrds a los sieis servicis administratiu, diferents d'aqueles de las Comunas, coma la Bibliotèca de la Cambra dels Lòrds.
Lo discors del Sobeiran es donat a la Cambra dels Lòrds pendent la sesilha d'obertura del Parlament. En mai de son ròtle coma cambra nauta, fins a l'establiment de la Cort Suprèma en 2009, la Cambra dels Lòrds, mejans lo Law Lords, agissiá coma cort de darrièra apellacion dels sistèma judiciari britanic.[15] La Cambra a tanben un ròtle dins la Glèisa d'Anglatèrra, que las règlas de la Glèisa se devon registrar a la Cambra pels Lòrds Esperitals.