Mustafa Kemal Atatürk
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mustafa Kemal Atatürk (vèrs 1881, Tessalonica - 10 de novembre de 1938) es un generau e òme d'Estat turc de la premiera partida dau sègle XX e de l'entre doas guèrras. Oficier partisan d'una modernizacion radicala de l'Empèri Otoman, venguèt pauc a pauc famós gràcias a sei succès durant la Guèrra Italoturca, lei Guèrras Balcanicas e la Premiera Guèrra Mondiala. Considerat coma lo sauvaire de Constantinòble a la batalha dei Dardànels (1915-1916), s'opausèt au desmembrament de l'Empèri organizat per leis Aliats a la fin dau premier conflicte mondiau. Estructurèt rapidament un movement nacionalista e modernizator que reprimiguèt victoriosament leis insureccions dei minoritats etnicas anatolianas (Curds, Armènis), rebutèt leis atacas grègas e reversèt lo sultanat otoman.
Primièr ministre de Turquia entre: | |
---|---|
3 de mai de 1920 - 24 de genièr de 1921 | |
President de Turquia entre: | |
29 d'octobre de 1923 - 10 de novembre de 1938 | |
Predecessor: | cap |
Successor: | İsmet İnönü |
Data de naissença: | 19 de mai de 1881 (data oficiala) |
Luòc de naissença: | Selânik, Tessalonica, Grècia |
Data de decès: | 10 de novembre de 1938 |
Luòc de decès: | Istambol, Turquia |
Profession: | militar (general) |
Partit politic: | Cumhuriyet Halk Partisi (CHP) |
Signatura: |
En 1923, Mustafa Kemal obtenguèt la proclamacion de la Republica de Turquia e n'en venguèt lo premier president. Adoptèt una politica de modernizacion accelerada en rompedura totala amb lo passat otoman de la region, accusat dau declin dau pòble turc. Transformèt ansin leis institucions e lo drech segon lo modèl occidentau (laïcizacion de l'Estat, adopcion de còdis juridics modèrnes...), ordonèt la construccion d'infrastructuras modèrnas (rotas, camins de fèrre...) per permetre lo desvolopament de l'agricultura e comencèt l'industrializacion de la peninsula anatoliana. En despiech de quauquei revòutas a la fin deis ans 1920, sa politica foguèt globalament sostenguda per la populacion e Kemal prenguèt lo nom d'Atatürk, lo « Paire dei Turcs », en 1934. Moriguèt quatre ans pus tard en causa de problemas de santat recurrents.
Après sa mòrt, venguèt l'objècte d'un culte de la personalitat coma fondator de la Turquia modèrna. Uei, es totjorn considerat coma un eròi nacionau. Son retrach es ansin present dins totei leis institucions dau país e dins la màger part deis ostaus. Lo jorn de son decès es l'objècte de commemoracions particularas.