Mur de Berlin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo mur de Berlin (en alemand Berliner Mauer)[1], « mur de la vergonha » pels Alemands de l'oèst e « mur de proteccion antifascista » segon la propaganda èstalemanda, foguèt bastit en plan Berlin a partir de la nuèch del 12 al 13 d'agost de 1961 per la Republica Democratica Alemanda (RDA)[2], qu'ensagèt atal d'acabar amb l'exòdi creissent dels abitants cap a la Alemanha de l'Oèst (RFA)[3],[4]. Lo mur separava fisicament la vila en Berlin Èst e Berlin Oèst pendent mai de vint e uèit ans, e constituiguèt lo simbòl mai marcant d'Euròpa divisada per la Cortina de fèrre. Mai qu'un simple mur s'agís d'un dispositiu militar complèxe comportant dos murs de 3,6 mètres de naut[5] amb camin de ronda, 302 miradors e dispositius d'alarma, 14 000 gardias, 600 cans e de fials de fèrre crancut. Prèp de 160 estrajants de la RDA perdèron la vida en ensajant de lo passar, los gardas frontièra èst alemands e soldats sovietics esitavan pas a tirar suls fugitius.
L'aflaquiment de l'Union sovietica, la perestroika menada per Mikhaïl Gorbachov e la determinacion dels Alemands de l'Èst, qu'organizavan de grandas manifestacions, provoquèron, lo 9 de novembre de 1989, la casuda del « mur de la vergonha », provocant l'admiracion incredula del « Mond liure » e dubrissent la dralha a la reünificacion alemanda. Gaireben tot destruit, lo Mur daissa encara dins l'organizacion urbana de la capitala alemanda de cretas totjorn presentas. Lo mur de Berlin, simbòl del clivatge ideologic e politic de la guèrra Freja, inspirèt fòrça libres e filmes. Ara, fòrça musèus li son consacrats.