Minotaure
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dins la mitologia grega, lo Minotaure es un monstre fabulós amb un còrs d'òme e una tèsta de taur[1] o semiòme e semitaure[2].
Nascut dels amors de Pasifaèa (esposa del rei Minos) e d'un taure blanc enviat per Poseidon[3], es embarrat per Minos dins lo labrint. Situat al centre de la Creta, lo labirint es bastit especialament per Dedal que lo Minotaure pòsca pas se n'escapar e que pas degun descobrisca son existéncia. Cada nòu ans, Egèu, rei d'Atenas, serà constrench de liurar set jovents e set joventas al Minotaure que se noirirà d'aquesta carn umana. Tesèu, filh d’Egèu, serà volontari per anar dins lo labirint e tuarà le monstre.
Minos èra vengut rei mercé a Posidon en cambi del sacrifici d'un superbe taure tot blanc. Mas Minos aviá sacrificat una autra mena de bèstia. Ofensat, Poseidon enamorèt la femna de Minos del taure. Lo Minotaure serà tuat amb l'ajuda d'Ariana, que sonhava d'espodar Tesèu, li donant una pelòta de fil qu'encontre son camin dins lo labirint. Mas, un còp lo Minotaure tuat, Tesèu daissa Ariana.
Dins los tèxtes ancians, lo minotaure tanben se nomena Asterios, o Asterion, del nom del rei de Creta Asterion a qui Zèus aviá confiat Minos, fruch de son union amb Euròpa.
Al nivèl simbolic, lo minotaure representa l'òme dominat per sas pulsions instinctivas[4]. Es una figura celèbra del bestiari teriantropic grèc, qu'es utilizada dins fòrça òbras, dins las arts plasticas, la literatura, lo cinèma, lo jòc de ròtle e lo videojòc.