Tesèu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tesèu (en grèc Θησεύς Thêseús) es, dins la mitologia grèga, un eròi de l'Atica, filh d'Egèu (o de Poseidon) e d'Etra. Son nom vendriá de la mèsma raíç que θεσμός / thesmós, en grèc « institucion ».
Eròi fondator, coma Persèu o Eracles, Tesèu es venerat pels Ionians e es considerat pels Atenians coma lor grand reformator: rei mitic d'Atenas, es lo responsable de l'unificacion politica de l'Atica jos la dominacion ateniana[1]. Son règne marca tanben un periòde de patz amb los Teessalians e los Beocians[2]. Coma rei unificator, Tesèu es censat aver bastit e ocupat un palais de la fortalesa de l'Acropòli, que pòt èsser estat semblable al palais excavat de Micenes. Lo geograf Pausanias compta segon lo sinecisme, Tesèu establiguèt un cult de l'Afrodita Pandemos (« de tot le pòble ») e Peito sul penjal sud de l'Acropòli. Dins Las Granòtas, Aristofan li atribuís l'invencion de nombrosas tradicions atenianas, coma aquesta de la consecarcion de la cabeladura dels efèbs. Son expleit celèbre e sa legenda aguèron de nombrosas interpretacions. D'especialistas de l'istòria de las religions soslinhèron l'importança de la mitologia lunara dins las legendas de Tesèu[3].