Leonardo da Vinci
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leonardo di ser Piero da Vinci, correntament sonat Leonardo da Vinci, nascut a Vinci lo 15 d'abril de 1452 e mòrt a Amboise lo 2 de mai de 1519, foguèt un pintor florentin. Èra un òme d'esperit, a l'encòp artista, scientific, engenhaire, inventor, anatomista, escalpraire, arquitècte, urbanista, botanista, musician, poèta, filosòf e escrivan.
Leonardo foguèt escolan del famós pintor florentin Andrea del Verrocchio. Las seunas primièras òbras importantas foguèron realizadas al servici del duc Loís Maria Sforza a Milan. Puèi trabalhèt a Roma , Bolonha e Venècia, e passèt los darrièrs ans de sa vida en França, convidat pel rei Francés Ièr.
S'es sovent descrich Leonardo de Vinci coma l'arquetipe e lo simbòl de l'òme de la Renaissença, un gèni universal e un filosòf umanista que sa curiositat illimitada foguèt sonque egalada per la fòrça de la seuna capacitat creatritz[1]. Es considerat coma un dels pintors màgers de tots los temps e benlèu la persona mai talentosa, dins un nombre bèl de domenis diferents, qu'aja jamai existit[2] . Es mai que mai coma pintor que Leonardo es conegut. Doas de las seunas òbras, La Gioconda e La Cena, son de pinturas fòrça famosas, sovent copiadas e parodiadas[1] e son dessenh de l'Òme de Vitruvi foguèt tanben reproduit dins de nombroses trabalhs derivats.