John Maynard Keynes
From Wikipedia, the free encyclopedia
John Maynard Keynes (5 de junh de 1883, Cambridge - 21 d'abriu de 1946, Firle) es un economista britanica de la premiera mitat dau sègle XX. Probablament l'economista pus important e pus influent dau sègle XX, es l'autor d'un ensemble de teorias opausadas au modèl classic de l'economia que menèron a la definicion d'una doctrina, dicha keynesianisme, que dominèt l'economia mondiala de la fin de la Segonda Guèrra Mondiala a la fin deis ans 1970 e qu'es encara regularament utilizada per resòuvre de crisis economicas grèvas (coma aquela de 2008). Lei principis de sa teoria foguèron redigits dins la Teoria generala de l'emplec, de l'interès e de la moneda, paregut en 1936, mai en causa de sa mòrt, foguèron tanben imaginats per sei successors.
John Maynard Keynes | |
---|---|
Naissença | 5 de junh de 1883 Cambridge |
N. a | |
Decès | 21 d'abril de 1946 Firle dins lo Sussex |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | Anglatèrra |
Nacionalitat | |
Profession | economista |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | Membre de la Cambra dels lords amb títol de Baron Keynes de Tilton (1942) |
Mestressas | |
Religion | |
Estudis | |
Títol | ( - ) |
Dinastia | |
Servici | de a |
Grad militar | |
Arma | |
Coronament | |
Investitura | |
Predecessor | |
Successor | |
Conflictes | |
Comandament | |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | |
Autras foncions |
Nascut dins una familha aisada de l'elèit intellectuau de la vila universitària de Cambridge, Keynes èra un òme d'influéncia que participèt au finançament dei doas guèrras mondialas per lo còmpte dau Reiaume Unit. A l'eissida dau premier conflicte mondiau (1914-1918), critiquèt durament lei clausas economicas de la patz de Versalhas dins Lei consequéncias economicas de la patz, obratge que li permetèt de venir famós. Durant leis ans 1920, s'opausèt ai politicas economicas britanicas mai foguèt pauc a pauc alunchat de l'esfèra dau poder. Aquò li permetèt de trabalhar sus seis òbras teoricas que trobèron un començament d'aplicacion durant la segonda mitat dau New Deal (1935-1938). Durant la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945), Keynes s'ocupèt de la preparacion economica de l'après guèrra. En particular, foguèt lo negociator britanic deis Acòrdis de Bretton Woods que permetèron la restauracion rapida de l'economia occidentala sota l'egida deis Estats Units. Aqueu quadre permetèt una creissença economica excepcionala durant una generacion (Trenta Gloriosas) avans de conóisser una crisi durant leis ans 1970 qu'entraïnèt son remplaçament per de politicas d'insipiracion neoliberalas.
Maugrat aqueu declin, lo keynesianisme demòra una referéncia economica totjorn presenta dins lo debat politic modèrne. D'efiech, amb la crisi actuala dau neoliberalisme (crisis economicas recurrentas, caumatge de massa, crisi environamentala...), una partida de sei precèptes son regularament considerats coma de solucions possiblas per la definicion d'una politica economica novèla. Ansin, divèrsei corrents economics se reclamant dau keynesianisme fòrman una partida importanta de la reflexion economica modèrna (neokeynesianisme, economia keynesiana novèla, postkeynesianisme...).