Tractat de Versalhas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo tractat de Versalhas foguèt lo tractat de patz entre leis Aliats venceires de la Primièra Guèrra Mondiala e leis alemands. Foguèt signat lo 28 de junh de 1919, cinc ans après l'assassinat de l'archiduc eiretier d'Àustria-Ongria a Sarajevo. Element principau de la patz après la guèrra, fixèt lei frontieras novèlas dau continent e deviá crear un òrdre novèu per lei relacions entre leis Estats. La Societat dei Nacions, encargada de resòuvre lei conflictes entre Estats per la negociacion, èra l'otís principau d'aquela volontat d'empachar un segond conflicte mondiau.
Legissètz un «article de qualitat» |
Pasmens, lo tractat negligiá leis aspèctes financiers de la patz e lo traçat dei frontieras foguèt la fònt de plusors conflictes dins leis ans 1920. De mai, la Societat dei Nacions avián ges de poder per impausar sei decisions. Ansin, lo tractat creèt de tensions importantas en Euròpa e lo Sistèma de Versalhas foguèt pauc a pauc contestat per mai d'un país. Finalament, l'accession de Hitler au poder menèt a sa revision e a la Segonda Guèrra Mondiala.