![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Dias.Roman-Est.png/640px-Dias.Roman-Est.png&w=640&q=50)
Istro-romanés
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’istro-romanés (Vlåšca ši žei̯ånsca limba dins la linga) es una linga romana parlada per los istro-romanés, populacion de quauques centenats de locutors en 2001 dins uèch vilatges de la peninsula d’Istria, en Croàcia. Qu'es una linga romana orientala, quauques còps 'pelada istrian, a pas confondre emb l’istriòte, 'na linga italo-romana.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Dias.Roman-Est.png/320px-Dias.Roman-Est.png)
Segon quauques linguistas[1], qu’es una linga a part entiera a egalitat emb lo romanés, l’armanés e lo megleno-romanés. D’autres linguistas[2] consideren l’ensemble de las lingas romanas orientalas coma ne'n forment qu’una, que 'pelen « romanés », que los quatre variantas sirian daus dialectes que 'pelen daco-romanés, istro-romanés, aromanés e megleno-romanés. Radu Flora[3] es d’un eivis diferent, assegura qu’aromanés e megleno-romanés son los dos gropes de dialectes d’una mesma linga romana orientala dau Sud, dau temps qu’istro-romanés e daco-romanés son los dos gropes de dialectes d’una mesma linga romana orientala dau Nòrd[4].
Auèi, l’istrian es mas parlat dins uèch comunas d’Istria : Žejane, au nòrd-est dau massiu montanhos d’Učka, Šušnjevica e siei autras comunas e vilatges au sud de queu massiu. I a maitot daus locutors dins de las vilas de Croàcia (coma a Pula e Rijeka) e d’autres emigrats subretot en Euròpa occidentala, aus Estats-Unis, au Canadà e en Austràlia.
Lo terme « istrian » (istriano, istarski jezik) es un exonime locau dau temps qu’« istro-romanés » (limba istro-română) es una creacion academica daus linguistas romanés. Sos locutors la 'pelen pas d’un biais unitari :
- los dau sud dau massiu Učka disen parlar vlåšca limba « la linga valaca » o vlåški « valac » (adverbi), terme que pòt embraulhar, que los Grecs, los Bulgares e los Serbes l’utilizen per nomar los Aromanés e los Meglenites, e que los Bulgares e les Serbes l’empluien tanben per lurs minoritats romanesas (romanofònes de Serbia) e de Bulgaria) ;
- los de Žejane asseguren que parlen žei̯ånsca limba o žei̯ånski (Advèrbi|adverbi).