Austràlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Austràlia (en anglés Australia), oficialament la Mancomunautat d'Austràlia (en anglés Commonwealth of Australia), es lo seisen país dau mond per superfícia (7 692 000 km²) e lo pus grand d'Oceania. Es una monarquia parlamentària que teniá 25,5 milions d'abitants en 2019. Fondat a la fin dau sègle XVIII per lei Britanics, es un estat eissit de la colonizacion de l'illa per lo Reiaume Unit. Aquò entraïnèt lo declin dei populacions indigènas (Aborigèns australians) que foguèron victimas de chaples, de discriminacion e d'una politica de marginalizacion fins a la segonda mitat dau sègle XX. En parallèl, la descubèrta de ressorsas naturalas importantas, especialament d'aur, favorizèt l'arribada de colons nombrós que s'installèron principalament dins lo quart sud-èst dau país onte fondèron plusors vilas importantas (Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth e Adelaïda).
Austràlia | |
Commonwealth of Australia (en) | |
Imne: Advance Australia Fair | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Canberra 35° 18′ S, 149° 08′ E |
Forma de l'Estat | Monarquia |
Rei Governador general Primièr ministre | Carles III Peter Cosgrove Anthony Albanese |
Geografia | |
Vila principala | Sydney |
Superfícia | Classat 6en |
• Totala | 7 686 850 km² |
• Aiga (%) | 1 % % |
Punt culminant | Mawson Peak (ca) e Mont Kosciuszko |
Demografia | |
Populacion | Classat 53en |
• Totala | 26 821 800 ab. (2023) |
• Densitat | 3,5 ab./km² |
Istòria | |
Independéncia | del Reialme Unit |
1èr de genièr de 1901 | |
Economia | |
Moneda | Dolar australian AUD |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 61 |
ISO 3166 | AU |
Fus orari | +8 à +11½ |
Domeni internet | .au |
Vèrs la fin dau sègle XIX, la colonia obtenguèt pauc a pauc mai d'autonòmia. Venguèt oficialament independenta en 1901 mai demorèt lòngtemps un dominion britanic que sa politica èra alinhada sus aquela de Londres. Austràlia participèt ansin ai dos conflictes mondiaus dins lo camp deis Aliats. Pasmens, l'afebliment britanic a l'eissida de la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945) permetèt ais Australians de venir veritablament independents. Chausiguèron alora de se raprochar de Washington e de venir lo principau aliat deis Estats Units d'America dins lo Sud-Èst Asiatic.
En causa de son istòria, lo país a desvolopat una cultura originala basada sus la cultura occidentala mai presentant de trachs fòrça especifics coma lo sentiment d'exili sus una tèrra isolada, la fiertat de construrre une societat novèla e de trachs eissits de la cultura aborigèna. Dempuei la segonda mitat dau sègle XX, se fau egalament nòtar d'influéncias importantas en provenància d'Asia e deis Estats Units. Aquò a favorizat l'emergéncia d'artistas largament reconeguts dins de domenis variats coma la musica, lo cinèma ò la literatura.
La capitala es Canberra e lo gentilici es australian -a.