Hernán Cortés
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hernán Cortés de Monroy y Pizarro (Medellín, 1485 – Castilleja de la Cuesta, 2 de decembre de 1547) es un conquistador espanhòu deis ans 1520-1540. Es famós per aver conquistat e somés l'Empèri Astèc en 1521 e per aver fondat la Ciutat de Mexic tres ans pus tard. Es uei considerat coma una figura istorica controvertida car, se sa conquista es a l'origina de la societat mexicana actuala, es egalament a l'origina de la mòrt de desenaus de milions d'abitants de Mesoamerica.
Legissètz un «bon article». |
Nascut dins lo Reiaume de Castelha, traversèt l'ocean per faire fortuna e visquèt dins l'illa d'Hispaniola e a Cuba onte recebèt una proprietat coloniala (una encomienda). A la fin deis ans 1510, organizèt una expedicion de conquista dau continent maugrat l'ostilitat dau governador de la colonia, Diego Velázquez de Cuéllar. Desbarquèt dins lo Golf de Mexic. Comprenguèt rapidament l'ostilitat de mai d'un pòble amerindian còntra la supremacia astèca. Capitèt tanben d'esplechar a son avantatge de mites religiós astècs e la superioritat tecnologica militara europèa. Aquò li permetèt ansin de sometre lo rèi Moctezuma II. Brèvament expulsat per una revòuta, capitèt de rompre la resisténcia astèca au sètge de Tenochtitlan e d'annexar sei territòris a la corona d'Espanha.
En recompensa de sei servicis, Hernán Cortés foguèt nomat marqués de Oaxaca. S'entornèt en Espanha en 1540 amb de richessas fòrça importantas. En 1541, se prepausèt coma volontari per dirigir una ataca còntra Argier que mau capitèt.