Cuba
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cuba es un estat de la region cariba situat au sud de Florida. Es principalament format de l'illa de Cuba mai cuerb mai de 4 000 illas de la region per una superficia totala de 110 000 km². Sa capitala es L'Avana e sa populacion èra de 11,2 milions d'abitants en 2017.
Cuba | |
Cuba | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | L'Avana 23° 08′ N, 82° 23′ O |
Forma de l'Estat | Estat comunista de partit unic |
President | Miguel Díaz-Canel |
Geografia | |
Vila principala | L'Avana |
Superfícia | Classat 104en |
• Totala | 109,884 km² |
• Aiga (%) | 0,94 % % |
Punt culminant | Pic Turquino (ca) |
Demografia | |
Populacion | Classat 106en |
• Totala | 11,239,224 ab. (2016) |
• Densitat | 102.3 ab./km² |
Gentilici | Cuban, cubana |
Autras informacions | |
Domeni internet | .cu |
Devisa nacionala : Patria y libertad | |
Lenga oficiala | castelhan |
Capitala populacion (an) |
L'Avana 2 350 000 (2006) |
Superfícia | 110 860 km² |
Populacion (2005) Cens (2002) Densitat |
11 382 820 11 177 743 102 ab./km² |
Independéncia - Jorn |
(dels Estats Units) 20 de mai, 1902 |
Moneda | Peso cuban |
Ora Ora d'estiu |
UTC-5 UTC-4 |
Imne nacional | La Bayamesa |
ISO-3166 (Internet) | .cu |
Còde telefonic | +53 |
La formacion dau país comencèt au sègle XVI amb la colonizacion de l'illa per leis Espanhòus que decimèron rapidament la populacion indigèna (principalament de Taínos e de Ciboneis). Sensa metaus preciós, la colonia interessèt pauc lei colons fins a la Revolucion Francesa qu'entraïnèt l'afondrament de l'industria sucriera cariba. Au sègle XIX, Cuba conoguèt ansin un desvolopament important e venguèt la premiera region de produccion de sucre amb de transformacions socialas importantas (arribada d'esclaus, formacion d'un elèit economic de plantaires...). Aquò suscitèt de tensions mai e mai grèvas que favorizèron l'aparicion de movements independentistas. D'insurgents prenguèron lo contraròtle d'una partida de l'illa dins lo corrent deis ans 1890 e obtenguèron l'ajuda deis Estats Units.
Dins aquò, la victòria estatsunidenca transformèt Cuba en protectorat de Washington, çò que reglèt pas lei problemas sociaus de l'illa. Una multiplicacion dei revòutas e la crisi economica de 1929 entraïnèron ansin la presa dau poder per un militar dich Fulgencio Batista. Se mantenguèt au poder fins a la capitala d'una insureccion comunista menada per Fidel Castro en 1959. Lo regime novèu se turtèt rapidament a l'ostilitat deis Estats Units e deguèt se raprochar de l'URSS. Aquò li permetèt d'enregistrar de progrès economics nombrós mai la disparicion dau blòt sovietic lo laissèt solet en fàcia de Washington. L'illa conoguèt alora una grèva crisi economica que se reglèt lentament amb la liberalizacion de certanei sectors economics coma lo torisme. En parallèl, d'esfòrç diplomatics importants son en cors per assaiar de normalizar lei relacions amb leis Estats Units que somèton l'economia cubana a un embarg dempuei leis ans 1960.
Au nivèu culturau, Cuba es un centre important dins la Mar Cariba, reconeguda per sa musica, sa literatura e sei cigarros. En particular, l'illa es a l'origina de plusors estiles musicas que son uei largament difusats dins lo mond entier coma la salsa.