Guèrra de Trenta Ans
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Trenta Ans es una guèrra europèa majora que se debanèt de 1618 a 1648. Causada per lei tensions religiosas entre catolics e protestants dins lo Sant Empèri, foguèt marcada per l'intervencion successiva de plusors poissanças estrangieras (Danemarc, Suècia e França). Pauc a pauc, lo conflicte se transformèt en un combat entre França, ajudada per lei poissanças protestantas, e leis Estats Absborg. S'acabèt finalament en 1648 per una victòria francesa que permetèt ai Borbons d'empachar la centralizacion dau Sant Empèri a l'entorn d'Àustria.
Guèrra de Trenta Ans | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 1618 - 1648. |
Luòc | Euròpa, principalament Alemanha. |
Casus belli | Revòuta de Boèmia de 1618. |
Eissida | Patz de Vestfàlia de 1648, levat dau conflicte entre França e Espanha finit en 1658 |
Belligerants | |
Sant Empèri Roman Germanic |
Boèmia Palatinat |
Comandants | |
Ferdinand II Ferdinand III |
Ernst von Mansfeld Heinrich Matthias von Thurn |
Batalhas | |
Periòde palatin (1618 - 1625) : Pilsen — Lomnice — Sablat — Wisternitz — Montanha Blanca — Neu Titschein — Mingolsheim — Wimpfen — Höchst — Fleurus — Heidelberg — Mannheim — Stadtlohn Periòde danés (1625 - 1629) : Dessau — Lutter — Stralsund — Wolgast Periòde suedés (1630 - 1635) : Frankfurt an der Oder — Magdeburg — Werben — Breitenfeld (1a) — Rain — Wiesloch — Alte Veste — Lützen — Oldendorf — Nördlingen (1a) Periòde francés (1635 - 1648) : Avein — Leuven — Somma — Wittstock — Rheinfelden — Fuenterrabía — Breisach — Chemnitz — Thionville — Saint-Omer — La Marfée — Honnecourt — Breitenfeld (2a) — Rocroi — Tuttlingen — Friborg — Jüterbog — Jankau — Herbsthausen — Nördlingen (2a) — Zusmarshausen — Lens — Praga |
La Guèrra de Trenta Ans marquèt fòrça leis esperits europèus en causa de la violéncia dei combats e dei destruccions fòrça importantas entraïnadas per leis operacions militaras en Alemanha. D'efiech, amb au mens 7 milions de mòrts, foguèt lo conflicte pus murtrier en Euròpa fins a la Premiera Guèrra Mondiala. Ansin, lei Tractats de Vestfàlia que reglèron la patz de 1648 assaièron d'organizar un òrdre diplomatic novèu destinat a empedir un segond conflicte d'aqueu tipe.