Guèrra de Kuwait (1990-1991)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Kowait, tanben dicha Guèrra dau Golf ò Segonda Guèrra dau Golf, se debanèt d'aost de 1990 a març de 1991 entre Iraq e una coalicion de 34 estats dirigida per leis Estats Units d'America e sostenguda per l'ONU. Foguèt entraïnada per lei tensions entre Iraq, Kowait e l'Arabia Saudita après la guèrra Iran-Iraq. D'efiech, lo deute d'Iraq èra vengut fòrça important e la produccion de petròli tròp auta de l'OPEP empachava son desendeutament rapid. Au contrari, la politica de Kowait e de l'Arabia Saudita, inquiets de la poissança militara de l'armada iraquiana, foguèt d'aumentar la produccion per demenir lo pretz de petròli. Aquò entraïnèt l'invasion de Kowait per lo govèrn iraquian de Saddam Hussein que pensava tenir l'aprovacion dau govèrn estatsunidenc, son aliat còntra l'Iran.
Guèrra de Kuwait (1990-1991) | |
---|---|
Informacions generalas | |
Data | 2 d'aost de 1990 - 28 de febrier de 1991 |
Luòc | Iraq e Kowait |
Eissida | Victòria coalizada |
Belligerants | |
Estats Units d'America Arabia Saudita |
Iraq |
Batalhas | |
Bubiyan – Khafji – Hafar Al-Batin – 73 Easting – Medina Ridge – Autorota de la Mòrt – Norfolk – Rumaila |
Pasmens, aquò èra pas lo cas e leis Estats Units refusèron de reconóisser l'invasion. Au contrari, formèron, amb lo sostèn de l'ONU e de l'Arabia Saudita, una coalicion fòrça importanta (34 país) per reconquistar lo territòri kowaitian. Après divèrsei temptativas de negociacions, la coalicion comencèt una ofensiva aeriana lo 16 de genier de 1991. Gràcias a sa superioritat numerica e tecnologica, prenguèt rapidament l'avantatge e poguèt atacar leis infrastructuras e leis unitats iraquianas. Ansin, lo 24 de febrier, l'ofensiva terrèstra de la Coalicion rescontrèt gaire de resisténcia e lei defensas iraquianas d'afondrèron rapidament. Lei combats s'arrestèron lo 28 après la destruccion dei fòrças iraquianas situadas en fàcia dei tropas de la Coalicion e la reconquista de Kowait.
Aquela desfacha engendrèt d'insureccions popularas còntra lo regim de Saddam Hussein en Iraq. Pasmens, Bagdad aviá gardat de resèrvas militaras pron importantas per reprimir lei movements insurgents a la fin de març de 1991. Saddam Hussein gardèt ansin lo poder maugrat la mesa en plaça de sancions internacionalas fòrça duras còntra son país.