Josèp Garibaldi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Josèp Garibaldi (Jousé Garibaldi en nòrma mistralenca, Giuseppe Garibaldi en italian) (Niça 1807 - Caprera 1882) foguèt un sordat e patriòta italian d'origina niçarda, un dei actors màgers de l'unificacion d'Itàlia, entre lo 1859 e lo 1870.
Profession: | sordat |
---|---|
País: | Itàlia |
Data de naissença: | 4 de julhet dau 1807 |
Luèc de naissença: | Niça (actualament part de França) |
Data de decès: | 2 de junh de 1882 |
Luèc de decès: | Ísola de Caprera, Itàlia |
Garibaldi nasquèt a Niça, coma ciutadan de l'Empèri Francés de Napoleon 1er. En lo 1833, rescontrèt Giuseppe Mazzini, defensor de l'unificacion italiana a Marselha, dins lo mitan de la comunitat italiana de la Bèla de Mai. En lo 1834 participèt a un movement d'implantacion de la repùblica en Piemont, sensa poder capitar. Condamnat a mòrt, s'escapèt en Tunisia pi en Brasil.
Tanben participèt a la Guèrra dis Farrapos (tanben coneguda coma Revolucion Farroupilha), un movement de liberacion de l'estat brasilièr dau Rio Grande do Sul. Per aquesti participacions en movements en Itàlia e Brasil, Garibaldi es conoissut coma eròi de Doi Mondes.
En Brasil, Garibaldi rescontrèt Anita Ribeiro al Rio Grande do Sul, que venguèt mai tardi Anita Garibaldi, la sieu frema. En lo 1841 la cobla foguèt a Montevideo, Uruguai, e, en lo 1842, combatèt contra lo dictator argentin Juan Manuel de Rosas.
En lo 1848 tornèt en Itàlia, durant li revolucions dau 1848. Ofriguèt lu sieu servicis au rei Carlo Alberto di Savoia, mas lo monarca refudèt. Mentre, una república foguèt proclamada a Roma, capitala dei Estats Papals. Garibaldi defendèt Roma emb la sieu frema Anita, mas la ciutat si revoltèt. Li tropas de Garibaldi s'escapèron au nòrd, e Anita moriguèt pendent la retirada.
Garibaldi s'escapèt tornarmai en America. Demorèt a Nòva York e en Peró. Tornèt en Itàlia en lo 1854.