Electrostatica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'electrostatica es la branca de la fisica qu'estudia los fenomèns creats per de cargas electricas estaticas per l'observator. Las leis obtengudas pòdon se generalizar a de sistèmas variables (quasielectrostatica) del moment que la distribucion de las cargas pòscan èsser consideradas coma en equilibri a cada instant. Atal lo condensador dons un circuit electric es encara corrèctament descrich per aquestas mèsmas leis quitament se fonciona a de nautissimas frequéncias.
Dempuèi l'Antiquitat es conegut que de materials, coma l'ambre, atiran d'objèctes de talha pichona après aver èsser frejat. Lo mot grèc per ambre, ήλεκτρον (electron), a donèt son nom a fòrça domènis scientifics. L'electrostatica desciu per exemple las fòrças qu'exercisson las cargas electricas entre elas: s'agís de la lei de Coulomb. Aquesta lei enòncia que la fòfça F creada per une carga Q sus una autra carga q es proporcionala al prodch d'aquestas doas cargas e es inversament proporcionala al carrat de la distància los separant.
Quitament se semblan, a nòstra escala, relativament fèblas, las fòrças d'origina electrostatica son extraordinàriament poderosas. Entre de cargas electricas elementàrias (subretot los protons e los electrons), son superioras de 40 òrdres de grandor a la fòrça de gravitacion. Se nos semblan tan fèble, es justament de la quita intensitat d'aquestas fòrças, las cargas positivas e negativas son forçadas d'èsser gaireben exactament a l'equilibri e que las fòrças d'atraccion e de repulsion s'anulan a l'escala macroscopica. En realitat, per comprene lor fòrça reala, cal realizar que son elas que fan que d'objèctes solids ne s'interpenetran pas e que fan la coesion dels materials mai durs. Se se podava levar, que siá pas que la darrièra sisa d'electrons dels atòms, la matèria se desintegrariá sonque per las fòrças de repulsion qu'apareisseriá entre los nucleus.
Los domènis d'estudi cobèrts per l'electrostatica son nombroses:
- l'electricitat estatica;
- l'explosion dels silòs de granas;
- de tecnologias de fotocopiador;
- lo lamp…
Las leis de l'electrostatica venguèron tanben utilas per:
- la biofisica;
- l'estudi de las proteïnas;
- las nanotecnologias (concebre un motor a l'escala de las nanotecnologias es mai realizable utilizant las fòrças electrostaticas que las fòrças electromagneticas.)
Ses extensions a las cargas en movement son estudiadas dins l'encastre de l'electromagnetisme qu'elas tanben es generalizada per l'electrodinamica qüantica.