Condensador
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un condensator (var. condensador[1]) es un compausant electronic constituit de doas placas conductritz, dichas armaduras, separadas per un mitan isolant dich dielectric. Inventat en 1746, es capable de portar de cargas electricas opausadas sus seis armaduras. La valor absoluda d'aquelei cargas es proporcionala a la valor absoluda de la tension que li es aplicada. Gràcias ai proprietats eissidas d'aquela caracteristica, lo condensator es vengut un element major de l'electronica modèrna car permet d'estabilizar una alimentacion electrica, de tractar de sinhaus periodics, de separar lo corrent alternatiu e lo corrent continü e d'estocar de l'energia.