Carga electrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La carga electrica es una proprietat fondamentala de la matèria que li permet d'interagir pel biais de camps electromagnetics. S'agís d'una grandor escalara, que jòga per l'interaccion electromagnetica lo mèsme ròle que la massa[1] per l'interaccion gravitacionala. Pasmens, al contrari a aquesta darrièra, existís dos tipes de cargas electricas, que se destria per lors signes, positiu o negatiu. De cargas de mèsme signe se rebutan, alara qu'aqueste dels signes opausats s'atiran. Dins la matèria ordinària, i a equilibri entre las cargas positivas e negativas, se parla de neutralitat electrica.
L'unitat d'usatge de mesura de la carga es lo coulomb (C), pasmens dins unes contèxtes, per exemple en ingenheriá, l'Ampèr-Segonda (A.s) es sovent utilizat que 1 Coulomb = 1 Ampèr.segonda, per favorizar los calculs l'unitat d'Ampèr-Ora (A.H) pòt èsser utilizada.
La carga electrica se consèrva sempre e constituís una proprietat essenciala de las particula elementària somisas a l'interaccion electromagnetica. La matèria electricament cargada es influenciada per, e produtz, los camps electromagnetics. Dempuèi l'experiéncia de Millikan en 1909 foguèt mostrat que la carga electrica es quantificada: tota carga Q quina que siá es un multiple entièr de la carga elementària, notada e[2], que correspond a la valor absoluda de la carga de l'electron, amb e ≈ 1,609.10-19 C. Pasmens, en rason de la pichotessa d'aquesta valor, es sovent possible de considerar la carga coma una quantitat continú quand de quantitats macroscopicas de cargas son consideradas[3]. En electronica, lo caractèr discrèt de la carga electrica se manifèsta pasmens per un tipe de bruch particular.